L’Audiència de Lleida ha ordenat l’arxiu provisional de dues de tres denúncies que es van presentar conjuntament per agressions d’agents de la policia espanyola que van tenir lloc al col·legi de la Mariola durant el referèndum de l’1-O. Segons la interlocutòria, en dos dels tres casos no s’ha pogut identificar els agents que presumptament van lesionar els denunciants. Pel que fa al tercer, la investigació dels Mossos sí que ha pogut identificar el presumpte autor i l’Audiència acorda en aquest cas incoar el judici per un delicte lleu de lesions.
L’Audiència de Lleida ha desestimat el recurs d’apel·lació dels querellants contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció 2 de Lleida de l’1 de juliol de 2019 que ordenava el sobreseïment de les actuacions.
Pel que fa al sobreseïment de dues de les tres denúncies, l’Audiència especifica que és provisional i que es podrà reobrir el cas si s’aporten noves proves que serveixin per determinar qui van ser els agressors. Pel que fa a la qualificació de delicte lleu en el tercer cas, la Sala es basa en l’informe dels metges forenses, en què es recull que les lesions causades suposadament per l’únic agent identificat es van curar amb només una primera assistència facultativa.
En el recurs d’apel·lació, però, les acusacions particulars posaven de manifest que els fets no es limiten només a unes lesions lleus sinó que es va tractar d’un operatiu policial “coordinat” que va “vulnerar” l’ordre del TSJC que ordenava tancar els centres de votació sense afectar la convivència ciutadana. Afegeixen que es va agredir les persones que es concentraven de manera pacífica “amb l’objectiu d’atemorir la població” i per tant entenen que es van vulnerar drets fonamentals com el de reunió i manifestació.
L’Audiència, en canvi, entén, com el jutge d’instrucció, que els fets només poden ser constitutius d’un delicte lleu de lesions i que el fet que l’acusació particular vulgui que es faci una investigació general de tot l’operatiu policial desplegat al Centre de Formació d’Adults Joan Carles I de Lleida l’1-O, “xoca frontalment” amb els fets plantejats en la querella, que exposaven tres suposades agressions que podien ser constitutives d’un delicte de lesions i d’un delicte d’omissió del deure de socors.
La interlocutòria recull que la investigació s’ha centrat en aquests fets concrets de la querella i no en els que ara pretén de manera “sobrevinguda” l’acusació particular. És per això que descarten desplegar una investigació en relació a tot el dispositiu policial i tampoc accepten la declaració com a investigat de l’inspector en cap d’aquell dispositiu de la policia espanyola ja que tot i que va intervenir en el dispositiu, “no va participar de les lesions denunciades”. Afegeix a més que en el cas de judicis per delictes lleus no existeix fase d’instrucció i que per tant la investigació en aquest cas és “absolutament desproporcionada”.
L’Audiència també fa referència en la seva interlocutòria a la querella interposada el 20 de març de 2018 per Advocacia per la Democràcia contra la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso; el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos; així com contra comandaments intermitjos. Ni en aquell cas ni en aquest, afegeix, no se’ls pot exigir a tot un dispositiu policial responsabilitat penal sense una imputació personal de conductes o accions específiques. “Un plantejament tan genèric i una atribució de responsabilitat tan inespecífica no pot servir de base per a l’inici d’una investigació penal”, recull. És per això que la Sala entén que són “improcedents” les diligències d’investigació que demanen els recurrents.
