L’Audiència de Lleida ha absolt el raper Pablo Hasél i 10 encausats més per la protesta que es va fer davant de la subdelegació del govern espanyol de Lleida contra la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el 25 de març de 2018. Se’ls acusava de desordres públics amb l’agreujant d’ocultació del rostre per dificultar la identificació, lesions i atemptat als agents de l’autoritat.
La Sala, però, ha conclòs que, tot i que ha quedat demostrat que els 11 acusats eren allà, no hi ha prou proves que demostrin que van ser ells els que van incitar a la violència, alterar la pau o lesionar algú. 4 dels encausats van pactar amb la fiscalia 9 mesos de presó a canvi de reconèixer els fets i 7 van anar a judici. L’Audiència, però, absol als 11.
La fiscalia demanava que se’ls imposessin 3 anys de presó per desordres públics, 9 mesos de presó més per lesions i un any i mig per atemptat als agents de l’autoritat. Per a aquest últim delicte, però, la fiscalia demanava mig any més pel raper Pablo Hasel, en aplicar-li l’agreujant de reincidència. Així doncs, en total sol·licitava 5 anys i 3 mesos per a 10 dels acusats i 5 anys i 9 mesos per al raper lleidatà. A més, se’ls demanaven multes de gairebé 40.000 euros pels delictes de danys i lesions lleus (3.600 per a cadascun dels 11).
El judici va començar el 23 de novembre de 2022, dia en que les parts van acordar rebaixar la pena fins als 9 mesos de presó a 4 encausats que van decidir reconèixer els fets i pactar amb les acusacions. Hasél i 6 més no van voler arribar a cap acord, defensaven la seva innocència i van ser jutjats el 23 i el 24 de novembre.
Ara, gairebé dos mesos i mig després de la vista, l’Audiència de Lleida ha emès la sentència en què absol tots ells. Conclou que després de les proves practicades, com ara les declaracions dels acusats, policies o imatges de vídeo aportades, es pot afirmar que els 11 estaven a la concentració aquell dia però que la seva participació a la mobilització “no és suficient” per condemnar-los per uns danys o lesions que, tot i haver-se produït, no en queda provada l’autoria.
L’Audiència conclou que no hi ha evidències que els acusats tinguessin connexió entre ells –ja que no se’ls veu junts- ni que incitessin a la violència contra els agents o la resta de manifestants. Tampoc considera demostrat que s’haguessin posat d’acord per, de manera “voluntària, coordinada i conjunta”, alterar la pau pública.
Tot i que els acusats van participar a la concentració, tal com ells mateixos van reconèixer, la sentència recull que, segons els vídeos, cap d’ells duia caputxes o tapaboques que impedissin la seva identificació, com deien les acusacions. Segons la sentència, tampoc es pot atribuir concretament a cap d’ells el llançament d’objectes i pel que fa en concret a l’acusació que se li feia a Hasél de liderar els aldarulls, la Sala conclou que no actuava de líder ni dirigia l’acció sinó que l’excitació de la massa responia als càntics que repetia la multitud.
L’Audiència en la seva sentència també fa referència a que la manifestació -al final i quan quedaven unes 3.000 persones- no es pot considerar “pacífica o respectuosa amb l’ordre públic” i molt menys cap a les persones que havien de salvaguardar la zona i la integritat dels ciutadans.
La Sala reconeix que “molts dels manifestants van posar en risc la integritat d’agents i de les persones que van anar a manifestar-se lliurement, amb actituds violentes i ús de la força de la massa, però que els actes dels acusats “responen i són comuns als d’almenys una dècima part dels concentrats i situats en les primeres línies de la manifestació”. “Tots van contribuir a la superació de l’espai de seguretat però això no és proporcional al delicte pel qual se’ls acusa“, recull el text.
La sentència posa també de manifest que no es dubta de les lesions que van patir agents però afegeix que no s’ha pogut provar que els acusats fossin els autors d’aquestes lesions. El text també recull que la previsió de seguretat es va veure superada per la manifestació i que el número d’efectius i de mitjans materials van ser “insuficients” per a la contenció dels manifestants, posant, “involuntàriament, en risc la integritat dels agents”.
Finalment, la Sala concreta que la sentència és absolutòria per “insuficiència probatòria” i que aquesta decisió s’ha de fer extensiva també als quatre acusats que van arribar a un pacte amb les acusacions i van reconèixer els fets. La conformitat, recull el text, quedava supeditada a la valoració per part del tribunal de les qüestions prèvies plantejades i a la construcció dels fets considerats provats en sentència i és per això que en considerar que no hi ha prou proves que demostrin que els acusats són els autors dels delictes que se’ls imputava, els absol a tots, tant aquells que es van conformar com els que no.
🔥VICTÒRIA DE LA SOLIDARITAT:
ABSOLTS ELS 11 DE LA SUBDELEGACIÓ ❗️#AmnstiaTotal pic.twitter.com/ogiwjdCnCd— Plataforma Antirepressiva de Ponent (@antirepre_pon) February 3, 2023
