L’Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir una investigació contra l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i dos regidors més pels expedients sancionadors oberts a un fons d’inversió immobiliari que va fer desnonar diversos veïns d’un bloc del barri del Poble-Sec.
El 2019 el fons Vauras es va negar a oferir lloguer social a sis famílies vulnerables afectades i el consistori, aplicant la llei catalana, el va sancionar amb 417.000 euros. L’empresa va querellar-se contra Colau i altres càrrecs per vuit delictes, però la magistrada instructora va arxivar el cas en considerar que l’ajuntament havia fet complir la llei catalana d’emergència habitacional. Semblava que no tindria més recorregut, però ara l’Audiència obliga el jutjat a reobrir el cas per coaccions i prevaricació.
La magistrada del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona va inadmetre a tràmit, amb l’acord de la fiscalia, la querella en considerar que no hi havia cap indici de fets delictius i tampoc s’especificaven quins documents o fets serien els delictius. Vauras va recórrer la inadmissió el novembre del 2020 en considerar que s’havien de practicar diligències d’investigació contra Colau, el regidor de Sants-Montjuïc i de Drets de Ciutadania, Marc Serra, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, i una funcionària.
Segons Vauras, en dues reunions d’octubre del 2019 i febrer del 2020, Serra, Martín i la funcionària haurien pressionat el fons perquè cedís habitatges socials a canvi de no paralitzar determinades llicències d’obres o desbloquejar les que tenia paralitzades. A més, l’empresa aporta diversos expedients d’obres en altres immobles de la ciutat que s’haurien vist afectades per denegacions o alteracions de les peticions del fons d’inversió. Segons la querella inicial i el recurs, aquestes denegacions o canvis serien conseqüència de no haver cedit pisos socials al bloc del carrer Lleida o pressions perquè ho fes, cosa que l’Audiència creu que podrien suposar un delicte de prevaricació. Per això, el tribunal reclama a l’empresa que aporti tots els expedients d’aquestes obres.
D’altra banda, el tribunal confirma l’arxivament de la causa pel que fa als delictes d’extorsió, suborn, revelació de secrets o infidelitat en la custòdia de documents, tràfic d’influències, negociacions prohibides a funcionaris i usurpació de funcions.
L’Ajuntament defensa que va aplicar la llei
El regidor de Drets de Ciutadania i del districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, i la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, han defensat en una roda de premsa l’actuació per part de l’Ajuntament de Barcelona. Serra ha assenyalat que d’allò que se’ls acusa realment és “d’aplicar la legislació d’habitatge, que protegeix els drets dels veïns”. “No podíem fer altra cosa que aplicar-la perquè els veïns desnonats pel fons d’inversió tinguin dret a un lloguer social i ho fem tant per convicció com per obligació legal”, ha indicat.
Serra ha lamentat que es doni “una situació del món al revés”, ja que a parer seu qui hauria d’estar donant explicacions és el fons d’inversió “que ha acabat desnonant famílies en situació de vulnerabilitat”. Amb tot, també ha afegit que “no és res nou”, perquè hi ha una desena de denúncies com aquestes contra membres del govern municipal i confien que, com la resta, la del bloc del carrer Lleida acabarà també arxivada.
Per la seva banda, Lucía Martín ha destacat que “és un cas claríssim d’especulació immobiliària”, perquè el fons volia “expulsar” els veïns que vivien al bloc per revalorar els pisos. La regidora d’Habitatge ha recordat que el cas va arribar al consistori el 2020, quan el veïnat es va adreçar a l’executiu municipal per explicar-los la situació que patien.
Davant d’això, ha argumentat, es va comprovar la situació d’exclusió residencial i, seguint el que estipulava el decret 17/2019, es va enviar un requeriment al fons d’inversió perquè complís la normativa i oferís lloguers socials. “Estem convençudíssimes de la nostra actuació i som aquí per acompanyar les veïnes”, ha dit. Martín també ha refermat que tot i que les querelles busquen “aturar” actuacions com aquesta, “no ho aconseguiran”. “Continuarem defensant el dret a l’habitatge de les veïnes”, ha advertit.
Segons dades donades per l’executiu municipal, l’Ajuntament va arribar a iniciar fins a sis expedients sancionadors a Vauras, que en total sumen la xifra de 417.000 euros. En cap cas es va arribar al topall possible en cada sanció, que és de fins a 90.000 euros. Així, d’acord amb la regidora Martín, les sancions van ser “proporcionades”.
