L’Audiència de Barcelona ha condemnat el conegut com ‘estafador de l’amor’, Albert Cavallé, a tres anys i sis mesos de presó per un delicte continuat d’estafa i a pagar una indemnització de 70.000 euros a la víctima, que era la seva parella sentimental.
La sentència recull que el perjudici econòmic patit per la víctima s’eleva a un total de 60.000 euros i que, com a conseqüència de l’estafa aprofitant-se de la relació, la dona va necessitar assistència psicoterapèutica i mèdica per un probable trastorn adaptatiu amb ansietat i depressiu persistent.
L’Audiència conclou que Cavallé “en cap moment va tenir intenció de mantenir una relació afectiva” amb la víctima i que “l’únic propòsit en aparentar-ho va ser enriquir-se a costa d’ella”.
L’Audiència considera provat que el “veritable propòsit” del processat era guanyar-se l’estima de la dona per obtenir “a costa d’ella el major benefici econòmic possible”. La sentència recull que, des de l’inici de la relació, Cavallé li va demanar diners al·legant necessitats econòmiques perquè l’empresa del seu pare estava embargada.
Li va explicar que sobre ell pesava el risc d’acabar a la presó o de represàlies per part de prestadors, però que, tot i així, disposava d’un gran patrimoni que li permetria tornar-li els préstecs.
La sentència recull els crèdits que la víctima va firmar per ajudar Cavallé, que també va utilitzar la documentació de la dona sense el seu consentiment per demanar més préstecs. A més, va gestionar la compra d’un cotxe, que es va acabar apropiant; va revendre el telèfon mòbil de la víctima i es va quedar amb el televisor que ella havia comprat per a la casa que van compartir durant uns pocs mesos el 2016. S’havien conegut el 2015 a través d’una pàgina de contactes.
Aquest judici es va celebrar fa uns dies, el 28 d’octubre, però no era el primer que afrontava el conegut com a ‘estafador de l’amor’. Cavallé ha estat denunciat per diverses dones en els últims anys pels mateixos motius, si bé només havia estat condemnat fins ara en dues ocasions, amb penes que no sumaven els dos anys de presó, que són els que en determinen l’ingrés.
El judici va ser en aquest cas a l’Audiència de Barcelona a causa de l’alt import defraudat i les penes a les quals s’enfrontava. La fiscalia li demanava fins a vuit anys i mig de presó, tot i que al final va rebaixar la petició a tres anys i mig. Les parts poden ara presentar recurs d’apel·lació contra la sentència.
