L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’absolució de l’expresident del Barça i empresari Sandro Rosell d’un delicte de frau fiscal, segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i ha confirmat l’ACN. La fiscalia i l’Agència Tributària li demanaven dos anys i nou mesos de presó per suposadament haver defraudat 230.000 euros de l’IRPF del 2012 mitjançant la simulació de feines, despeses i ingressos a través d’una societat unipersonal dedicada a la intermediació i consultoria. El fiscal també demanava que pagués una multa de 300.000 euros i que perdés la possibilitat d’obtenir subvencions públiques o incentius fiscals durant tres anys, ni que pogués presentar-se a eleccions durant el temps de condemna.
En la seva sentència, el tribunal conclou que Rosell no va cometre cap delicte, perquè no va superar els 120.000 euros defraudats. El gruix principal del suposat frau era l’activitat d’una empresa de Rosell, que l’empresari hauria utilitzat per cobrar feines que en realitat feia ell i que l’empresa no tenia capacitat de realitzar. La sentència conclou que només Rosell podia fer la feina, però la feia a través de l’empresa. Així, els magistrats confirmen, igual que la magistrada del jutjat penal que va celebrar el judici, que Rosell no va “simular” l’activitat professional i recorda que l’Agència Tributària també ho ha entès així en altres casos “idèntics” i no ha acusat de delicte fiscal a l’autor dels fets.
No obstant, l’Audiència diu que Rosell es va deduir “indegudament” de la seva declaració de l’IRPF dues factures emeses per l’auditora KPMG el juny i el desembre del 2012 per un valor total de 48.000 euros. També es va deduir prop de 1.500 euros de despeses de la seva targeta Visa que no corresponien a la seva activitat professional. En la declaració de la renda del 2012 Rosell també va consignar, “de forma fal·laç”, una pèrdua patrimonial de 21.000 euros per la suposada venda d’uns immobles a Rio de Janeiro per quasi 700.000 euros sobre els quals tenia una opció de compra. El que va vendre, en realitat, era aquesta opció de compra, i li van restituir les quantitats que havia pagat. Per tant, no va perdre diners, assegura la sentència.
El fiscal creu que a través de la societat TOC SLU, constituïda el 2009 per ell mateix i 100% de la seva propietat i administració, Rosell facturava el “gruix d’activitats”, però afirma que l’empresa no tenia “estructura” per prestar els serveis. El seu objecte social era l’organització d’esdeveniments, incloent el lloguer d’espais per desenvolupar aquests esdeveniments, la compra-venda i lloguer d’immobles de tot tipus i la promoció immobiliària, així com la inversió en altres societats.
La firma estava domiciliada a casa de Rosell, a la ciutat de Barcelona, i les cinc persones que hi van treballar feien neteja i manteniment de l’habitatge on residia Rosell i la seva segona residència, una masia a Corçà (Baix Empordà), que també llogava parcialment per a esdeveniments. Només hi treballava una persona, que s’encarregava de la comptabilitat, la facturació i l’atenció telefònica. Ni l’acusat ni la societat van tributar per la prestació de serveis durant el 2012.
El fiscal afirmava que a través d’aquesta empresa, que també feia tasques de consultoria i intermediació, va obtenir rendes que no va declarar en l’autoliquidació de l’IRPF per valor de 352.382 euros. L’única activitat de TOC, afirma Castro, va ser “subarrendar oficines” a l’immoble que, alhora, tenia llogat Rosell.
Així, segons la fiscalia, aquesta societat va facturar quantitats per aquest valor a clients que “eren del mateix” investigat. La conducta permetia “ocultar” la retribució de Rosell pels serveis professionals a terceres persones.
