L’Associació Catalana per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar (ACPAE) reclama que el ‘bullying’ es tipifiqui en el codi penal com a delicte. Ho ha explicat a l’ACN el president de l’entitat, Joan Martínez, que considera que “mentre no s’entengui que existeix aquesta necessitat, seguiran produint-se casos com el de la Kira”, l’alumna de l’escola Pare Manyanet de Sant Andreu que va suïcidar-se el maig del 2021. Dues bessones s’han tirat pel balcó de casa seva aquesta setmana a Sallent i una d’elles ha mort. El ‘bullying’ és una de les hipòtesis i la Unitat de Suport a l’Alumnat en situació de Violència (USAV) ha obert una investigació. Aquesta unitat ha recollit gairebé 1.600 casos des d’abril del 2021, uns 600 per assetjament escolar.
Joan Martínez, president de l’ACPAE, lamenta que l’actual legislació no sigui prou ferma i que no es castigui amb prou contundència l’assetjament escolar. Recorda que un de cada quatre adolescents ha patit o pateix ‘bullying’, i demana que s’endureixin les sancions per als joves que duen a terme aquesta mena d’agressions físiques i psicològiques. “No es contempla com un delicte d’odi o com un atemptat contra la seguretat”, comenta Martínez, que considera que “hauria de ser així, perquè hi ha casos en què poden arribar-se a produir temptatives de suïcidis o fins hi tot consumar-se”.
Des del seu punt de vista, l’assetjament escolar “s’ha de tipificar en el codi penal”, perquè “al final es tracta d’un agressor que té odi envers una altra persona i que la fereix”. Així mateix, indica que en moltes ocasions “es posa en perill la seguretat mental i física de la persona a la qual s’està assetjant”.
Critica que actualment “calgui esperar que es cometi el delicte en si per denunciar”, i posa de manifest les dificultats que existeixen per calcular els danys que pateixen les víctimes. “Si hi ha una ferida o un blau es pot quantificar, però com es calculen els danys emocionals?”, es pregunta el responsable de l’ACPAE, que recorda que “hi ha persones adultes que molts anys després encara estan patint les conseqüències”.
Xavier Ibars, membre de la Unitat Central de Prevenció i Atenció a la Ciutadania dels Mossos, també s’ha referit a aquesta qüestió en conversa amb l’ACN. Tot i que admet que “qualsevol tipificació penal ajuda a la resolució del fet”, dubta sobre si seria útil en el moment del judici en què “s’ha de demostrar un fet”. Alhora, considera que hi ha mecanismes paral·lels per poder perseguir els agressors. “Quan hi ha una agressió física o un robatori, llavors sí que pot haver denuncia i podem intervenir”, indica.
Amb la voluntat de desenvolupar un mapa d’accions a Catalunya i determinar la incidència de l’assetjament escolar a tot el territori, l’ACPAE està treballant intensament amb la Fundació Mossos i l’oficina de relacions comunitàries del cos.
El telèfon mòbil com una “arma”
Tant Ibars com Martínez apunten que els casos van en augment i que “la sensació d’anonimat” que proporcionen els telèfons mòbils hi està contribuint significativament. “Els joves senten que poden difamar o difondre un determinat missatge, vídeo o imatge amb més impunitat”, comenta Martínez, que adverteix que aquests continguts “corren com la pólvora”, provocant un impacte en la vida personal de les víctimes difícil de revertir: “Mentre intenten netejar la seva imatge això ja ha corregut i és molt difícil d’aturar”.
Ambdós alerten que, justament, l’assetjament s’ha agreujat per la proliferació dels ‘smartphones’ entre els adolescents. A parer d’Ibars, s’està deixant “una arma” en mans de nens, i ha criticat la manca d’educació tecnològica quan es dona un telèfon a un menor.
En els darrers anys els Mossos han intensificat la feina que duen a terme als centres educatius per fer pedagogia sobre totes aquestes qüestions. En el darrer any la policia catalana ha dut a terme 20.000 contactes relacionats amb assetjament i ‘ciberassetjament’ a escoles i instituts.
Tot i que afirma que les víctimes i els agressors no solen tenir “un perfil concret”, Ibars sí que detalla que en el cas de les persones abusadores sol existir “una tendència a voler-se imposar a l’altre”. Per norma general, els mateixos assetjadors no són conscients que ho són. “Ells ho perceben com una broma”, explica.
En paral·lel, Ibars alerta que a aquesta problemàtica s’hi suma la sobreexposició de la vida privada dels joves a les xarxes socials i d’altres pràctiques que hi estan estretament vinculades, com l’enregistrament i la difusió de continguts que poden vulnerar el dret a la intimitat. “Tenim un problema amb el masclisme, la cosificació de la dona, la voluntat de ser més home perquè penjo més fotografies amb noies o perquè envio fotos íntimes de la meva companya als amics”, indica.
Els casos recollits per la USAV
La Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) del Departament d’Educació ha recollit 1.590 casos des de la seva posada en marxa l’abril del 2021. Del total, el casos més nombrosos són els d’assetjament entre l’alumnat, amb un total de 598. Per cursos, durant els aproximadament tres mesos del primer curs de funcionament de la unitat, el 2020-2021, se’n van recollir 84; el 2021-2022, 347, i durant el primer trimestre del curs actual, 167.
Al marge del ‘bullying’, la unitat també ha recollit 445 casos per maltractaments infantils i adolescents i 326 casos de violència masclista, que inclou la que viuen infants en contextos de violència masclista en l’àmbit de la parella però també violències sexuals o matrimonis forçats, per exemple.
La USAV ha rebut també 117 casos sobre salut mental, que inclouen tant intents de suïcidi o suïcidis consumats, com violència derivada de trastorns mentals. El curs passat es van gestionar 55 d’aquests casos, i el primer trimestre d’aquest se n’han registrat 34. D’altra banda, van arribar 10 casos per racisme, quatre aquest curs, i 94 que no es poden classificar en cap de les categories anteriors.
Per àmbits on succeeixen les violències, la majoria passen en l’escolar, amb 950 dels 1.590 casos totals. En segon lloc hi ha l’àmbit familiar (523) i després el comunitari (24), la parella (23), el digital (15), per persones conegudes (15), l’institucional (10) i el laboral (3).
Entre les víctimes, hi ha més dones (965) que homes (536). També s’han gestionat 75 casos de persones que inclouen més d’un gènere, cinc no binàries i en nou casos no s’ha informat d’aquest aspecte.
Protocol contra abusos sexuals de Primària a Batxillerat
Les escoles Maristes van estar al centre de la polèmica fa uns anys arran del cas del professor de gimnàstica de l’escola de Sants-Les Corts, Joaquim Benítez, condemnat a gairebé 22 anys de presó per abusar sexualment de diversos alumnes. Arran d’aquell cas van crear un protocol, així com diversos materials en el marc del projecte ‘Trencar el silenci’. Ara s’han editat en format digital i els Maristes els posaran a disposició d’altres escoles i entitats sota pagament d’una llicència.
Els materials, per a alumnes de 3 a 18 anys, ajuden a identificar, prevenir i aturar els abusos. Com ha pogut presenciar l’ACN, a 1r de Primària es fan jocs per poder identificar quins sentiments i interaccions són positius, negatius o poden ser una cosa o altra segons el context. Els nens i nenes posen gomets verds, grocs o vermells a accions com jocs, abraçades, petons, discussions o baralles.
En Joan, tutor de Primària a l’escola dels Maristes al Poble-sec, explica que la intenció és que de ben petits identifiquin les emocions i sàpiguen respondre-hi de la manera més eficient possible. També els volen fer entendre que no tothom gestiona les emocions de la mateixa manera, ja que a algú li poden agradar els petons de segons qui i a una altra persona no.
A 2n de Batxillerat la sessió comença amb una explicació teòrica de la tutora i segueix amb un vídeo que mostra, per exemple, el cas d’una entrenadora que abusa d’una alumna i vol mantenir-hi una relació sentimental. El vídeo el comenten en petits grups i després tots conjuntament i n’extreuen conclusions sobre el paper i el perfil de l’abusador, la víctima i els seus entorns respectius.
La professora Cèlia Vilaltella explica que aquestes sessions, dues a l’any, són molt interactives i es poden ampliar. Admet que al principi costa motivar els alumnes, però sempre acaba trobant “còmplices” que ajuden a dinamitzar el debat. “L’objectiu és reflexionar, ells diuen que ja ho saben tot, però en visualitzar un documental o ordenant les parts escrites d’una història acaben reflexionant i compartint experiències seves i del seu entorn”, explica Vilaltella.
La Míriam, la Sofia i la Jana són alumnes de 2n de Batxillerat i troben molt positives i necessàries aquestes sessions. “És necessari que des de l’escola, que se suposa que és un espai segur, es pugui parlar obertament”, diu la Míriam. La Jana remarca la importància de començar aquesta formació de ben petits, ja que d’aquesta manera s’identifiquen abans els abusos. “Quan ets petit no t’adones de la importància d’aquestes coses, i fins i tot s’acaba normalitzant la situació; per això és important que els tutors donin als alumnes el missatge que poden explicar-los en qualsevol moment que passen per aquesta situació, i que els infants se sentin escoltats”, opina. A més, totes tres adolescents coincideixen a afirmar que les noies estan més conscienciades d’aquesta qüestió, ja que pensen que els tocarà més que als nois.
Raimon Novell, comissionat de drets de la infància i ‘Safeguarding’ de Maristes, explica a l’ACN que l’objectiu del protocol i de la formació és doble. D’una banda, és una formació genèrica pel reconeixement dels propis drets, la pròpia vida afectiva i com gestionar la informació, i de l’altra, fomenta l’actuació immediata en cas d’abús, per saber com actuar i aturar els abusos.
