L’Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya ha denunciat la “deliberada exclusió” del castellà a les activitats infantils i familiars que s’imparteixen als centres cívics catalans. Les dades facilitades per l’entitat han revelat que a Barcelona només es fan en castellà o en català i castellà el 4,8% de les propostes. Lleida, per la seva banda, ofereix un 16,3% d’activitats que inclouen el castellà. Pel que fa als equipaments de Tarragona, només fan servir el català. De Girona no se n’han presentat dades perquè segons el col·lectiu el consitori no n’ha facilitat.
L’informe també ha conclòs que l’ús del castellà es reserva a la música, l’acollida o la inclusió, mentre que el català està relacionat amb iniciatives educatives o culturals. Els impulsors de l’estudi han lamentat que el castellà tot i ser la llengua majoritària dels catalans i la llengua oficial també a Catalunya sigui tractada “com una llengua aliena i no benvinguda oficialment”.
Han valorat que “des de l’administració catalana, en aquest cas la local, es torna a transmetre que l’única llengua oficial és el català i s’allunya al castellà de qualsevol activitat cultural, educativa o que estigui promocionada des de les Institucions”, ha apuntat el col·lectiu.
Així mateix, han considerat que “les Institucions catalanes s’entesten a forjar una realitat fictícia que no correspon a la societat bilingüe actual”. Així, han indicat que els nens, joves i famílies que acudeixen als centres cívics, catalanoparlants o castellanoparlants, perceben, tal com ho fan a l’escola diàriament, “que la llengua castellana és una llengua per a l’àmbit familiar o col·loquial i que fora d’aquest àmbit no és benvinguda ni valorada”.
Per a l’Assemblea per una Escola Bilingüe a Catalunya, els reglaments d’ús de la llengua catalana de cadascun dels ajuntaments emparen l’ostracisme a l’espanyol: Existeixen reglaments gairebé idèntics a les quatre ciutats estudiades que justifiquen la sobre presència del català atenent a un suposat procés de normalització lingüística encara per aconseguir”, ha criticat. Alhora ha lamentat que “l’ús del castellà estigui limitat gràcies al reglament d’ús de la llengua catalana”.
En aquesta mateixa línia, ha recordat que als centres cívics “són els usuaris els que han de demanar que se’ls atengui en castellà”. Han assegurat que si no hi ha una petició “la maquinària institucional funciona en mode monolingüe”. A més, ha afegit que els castellanoparlants han de demanar permís per poder exercir els seus drets lingüístics. “La llengua en què es realitzen les programacions és el català i en la seva aplicació es pot fer servir el castellà si així ho reclamen els usuaris o si el responsable de dur-la a terme decideix utilitzar també l’espanyol en el seu desenvolupament”, han remarcat.
Per altra banda, han explicat que en una societat bilingüe com la catalana, els ciutadans no haurien de normalitzar que els centres cívics ofereixin activitats en anglès mentre que no n’hi ha ni una de sola anunciada en espanyol. “El castellà és llengua oficial a Catalunya i a més és la llengua majoritària dels catalans”, ha advertit el col·lectiu que ha dit que “les administracions locals han de deixar de negar i amagar la riquesa lingüística”.
⭕️Un informe de @AEBCatalunya demuestra la exclusión del castellano en las actividades infantiles y familiares de los centros cívicos en BCN, TGN, Lérida y Gerona
⭕️Aytos. que discriminan la lengua mayoritaria de los catalanes con nuestros impuestos https://t.co/JWt4wFDK0p
— AEB Catalunya (@AEBCatalunya) May 17, 2023
