El Museu Picasso de Barcelona ha presentat aquest dijous l’exposició de l’artista conceptual Carmen Calvo (València, 1950), que es podrà visitar des d’aquest divendres fins al 3 de setembre. La mostra ofereix una petita retrospectiva, obres creades durant la pandèmia i diverses peces fetes per l’ocasió que s’inspiren en els treballs de Pablo Picasso.
A través de fotografies manipulades amb objectes o pintures, Calvo ofereix una crítica social a l’Espanya hermètica de la postguerra i el franquisme. Al llarg del recorregut es presenta un món “crític” i “imaginari” que denuncia els rols tradicionalment associats a la dona, delata abusos infantils i tracta la claustrofòbia i el desassossec viscuts durant la pandèmia de la covid-19.
En roda de premsa han explicat que l’exposició compta amb peces cedides pel MACBA, CaixaFòrum i la Fundació Suñol que “evidencien” la relació de Calvo amb Barcelona. De fet, segons han dit, és la primera vegada que la valenciana exposa en una institució museística de la capital catalana. La mostra està comissariada pel director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, i Victòria Combalia.
Més enllà d’una retrospectiva, la iniciativa dona una visió completa de l’obra de Calvo. Coneguda internacionalment després de passar per la Biennal de Venècia de 1997 al costat de Joan Brossa, l’artista torna a explorar en qüestions habituals com el feminisme, les injustícies socials i el franquisme.
L’exposició arrenca en un taller amb un quatre elaborat el 1969 on hi apareix un caçador que estira les orelles d’una dona com si es tractés d’un conill. Segons han explicat, aquesta peça vol ser una crítica dels arquetips i rols establerts imposats sobre les dones, els nens i els homes.
El recorregut continua amb dues sales ben diferents. En una s’hi pot veure uns maniquins mentre es reprodueix un film d’ Stanley Kubrick. “Els maniquins es poden interpretar com una metàfora d’una agressió sexual o com una mena de joc eròtic femení. Cada espectador pot veure allò que vulgui”, han defensat. Un dels altres espais destacats és una sèrie de postals modificades on Calvo hi reprodueix obres de Picasso en un joc irònic.
El final de l’exposició promet no deixar ningú indiferent: s’hi pot veure una habitació tancada, com si es tractés d’una gàbia. Es tracta d’una instal·lació que s’inspira en un succés real de 1997 quan uns pares van tancar durant setmanes una nena en una habitació. El visitant pot veure la particular gàbia des de diversos espiells i s’observa un espai carregat de nines i de sons. “Pot recordar als abusos que són notícia els últims 10 anys de violadors que tanquen nenes en habitacions”, han explicat.
https://twitter.com/museupicasso/status/1653840277084295168
