Avui s’han presentat tres novetats al MNAC. En primer lloc s’han obert dues noves sales dedicades a l’art de post guerra i les segones avantguardes (1940-1980). En segon lloc s’han incorporat tres obres de Picasso dipositades al museu homònim de Barcelona. I en tercer i últim lloc, s’ha anunciat l’estrena del projecte de l’artista Pedro G. Romero, Habitació, instal·lat a les sales dedicades a la Guerra Civil. El director del MNAC, Pepe Serra, ha indicat que el museu “té perspectiva més que suficient per explicar què passa després de la Guerra Civil” i ha defensat que “de manera natural” el visitant hi pugui “entrar pel Romànic i sortir per Tàpies”.
D’aquesta manera, el MNAC presenta una primera mostra de les obres que han ingressat recentment destinades a conformar la col·lecció dels anys que s’estenen entre la postguerra i el franquisme i la recuperació de la democràcia. Amb el títol Una avantguarda possible, aquestes obres ocupen dues sales al final del recorregut de la col·lecció d’art modern.
Les segones avantguardes són obres dels artistes Francesc Català-Roca, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Joan Ponç, Miró, Ràfols-Casamada, Josep Guinovart o Tàpies, pertanyents al Museu Nacional i la Generalitat (dipositades al MACBA) i altres provinents d’institucions i col·leccions com la Fundació Tàpies, Fundació Rogent i Fundació Palau entre altres.
Col·laboració amb els museus “monogràfics” de la ciutat
El MNAC ha fet així un treball en xarxa amb els altres museus “monogràfics” de la ciutat de Barcelona i el país: Fundació Joan Miró, Museu Picasso i Museu Dalí (Figueres). Les obres aconseguides amb aquesta relació són un autoretrat de Picasso adolescent, un nu i una còpia d’una obra d’Arcadi Mas i Fontdevila. “Aquesta és una via natural que estava pendent d’explotar. Les col·leccions d’aquests museus, en col·laboració amb ells, fan que aquestes peces transiten, i igual com avui fem amb Picasso, d’aquí a uns mesos hi haurà l’entrada d’alguna peça important de la Fundació Miró”, ha avançat Pepe Serra.
La tercera novetat a la col·lecció d’art modern va en la línia de col·laboració amb artistes vius que dialoguen amb el relat del museu. En aquest cas l’artista Pedro G. Romero exposa Habitació, un treball al voltant de les anomenades txekes psicotècniques d’Alphonse Laurencic, els centres de detenció que van funcionar entre 1937 i 1939 tant al bàndol republicà com nacional. Les ‘txekes’ (amb K i no amb Q per diferenciar aquestes construccions davant dels centres de detenció il·legal que van proliferar durant la Guerra Civil) utilitzaven elements de l’art modern, especialment dels anys Bauhaus per infligir tortures anomenades psicotècniques sobre els condemnats.
L’art marginat torna al MNAC
Les segones avantguardes i l’art català de postguerra, han estat el taló d’Aquil·les dels Museus Nacionals. Si en un primer moment es sobreentenia que les obres exposades al MNAC arribaven fins la Guerra Civil, també es va sobreentendre que el MACBA començava amb la Transició espanyola. Un fet que marginava tot l’art produït durant la dictadura franquista. Aquest error es va intentar redreçar fent una exposició redemptora. La mostra Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, comissariada per Valentí Roma el 2015 i que tingué fortes crítiques pel seu contingut completament partidista.
Entre els noms que s’han anunciat cal destacar l’absència d’obres del Grup de la Cantonada, d’Esther Boix, i altres que podrien realment completar la nostra visió de l’art de postguerra i de les segones avantguardes a Catalunya. Així tornaria al MNAC una part de l’art que ha estat tradicionalment marginada dels museus catalans.
