L’Institut de les Lletres Catalanes (ILC) i el departament de Cultura reivindicaran durant aquest 2024 la poeta empordanesa Montserrat Vayreda. Ho faran amb desenes d’activitats, actes i iniciatives arreu de Catalunya, que li retornaran a l’autora “l’espai que li pertoca”. Així ho ha indicat la directora de l’ILC, Izaskun Arretxe, que ha celebrat poder homenatjar “una dona que no va tenir el ressò ni la rellevància social que mereixia”. I ha afegit que això permetrà “corregir parcialment el desequilibri històric” amb el nombre d’autors masculins que han protagonitzat aquestes celebracions. L’Any Montserrat Vayreda arrencarà el 14 de febrer amb un acte a Figueres, ciutat on va viure l’autora, i es clourà el desembre a l’Ateneu Barcelonès.
En l’acte de presentació de l’Any Montserrat Vayreda, celebrat aquest dijous al Palau Moja, Izaskun s’ha congratulat per poder reivindicar la figura d’una dona escriptora, un fet que “malauradament no és tan comú”. “Ens espera una oportunitat feliç per corregir parcialment el desequilibri” entre homes i dones commemorats, ha argumentat. I ha afegit, referenciant a Virginia Woolf, que per motius històrics “ha costat que les escriptores tinguessin cambra pròpia” i que les que sí que n’han tingut, com Vayreda, “passessin a la posteritat literària”.
Izaskun ha reivindicat Vayreda més enllà de la seva vessant com a escriptora, i ha destacat la rellevància que va tenir al seu entorn “com a activista cultural i promotora d’activitats”, així com “per la seva relació amb els artistes i escriptors”. Ara bé, ha lamentat que sigui una autora “poc coneguda i llegida fora de les terres gironines”, on la directora ha assegurat que “la mantenen molt viva”.
Al seu torn, la comissària de l’any Vayreda, Anna Maria Velaz, també ha volgut reivindicar l’aportació lingüística de l’autora, que va aconseguir “incorporar paraules d’ús corrent empordaneses” al diccionari de l’ILC. “És considerada la poeta de l’Empordà i va fer de la seva terra el ‘late motiv’ de la seva obra literària”, ha reivindicat la comissària.
Un dels objectius principals de la celebració, segons la directora, és que l’obra de Vayreda “es pugui llegir més enllà de les biblioteques”. “Abans de començar l’any ja podem dir que s’ha complert, perquè hi ha quatre iniciatives editorials que corregiran la mancança de la seva obra a les llibreries”, ha celebrat. En concret, els volums que es publicaran són ‘Els pobles de l’Empordà’, ‘Recull de Poesia Inèdita’ (Brau Edicions), ‘Un color per cada amic’ (Girona: Llibres del Segle) i ‘En el pensament, la calma. Antologia poètica’ (Diputació de Girona).
Més enllà de les publicacions, l’Any Vayreda comptarà amb desenes d’activitats, actes i iniciatives arreu de Catalunya. Entre les més destacades hi ha l’homenatge ‘Lletres Ferrocarrils’, en què es batejarà un dels trens de FGC amb el nom de l’artista, o la tradicional lectura de poesia de Sant Jordi ‘Lletres al Parlament’, en què diferents càrrecs institucionals llegiran fragments de la seva obra.
Així, el seu llegat també recorrerà les biblioteques i centres educatius catalans a través de cicles de conferències, espectacles, exposicions i jornades acadèmiques, que tindran com a epicentre Figueres, ciutat on va viure durant tota la seva vida. De fet, la biblioteca de la capital de l’Alt Empordà s’encarregarà de portar a terme un inventari i catalogació de documentació de tota la seva activitat literària.
Una exposició de la seva obra recorrerà diferents punts
Així, Velaz ha subratllat que s’ha creat una exposició itinerant, anomenada ‘Montserrat Vayreda. Somio obrir camins entenedors’ que recorrerà les biblioteques catalanes, institucions i entitats que la vulguin mostrar. Es tracta de sis plafons sobre la vida i obra de la poeta, que es podran sol·licitar a partir de l’abril.
El tret de sortida de l’any el donarà un acte a l’Auditori Caputxins de Figueres el 14 de febrer i el de clausura a l’Ateneu Barcelonès, durant la primera setmana de desembre.
