El 2015 el partit conservador aliat de Convergència Democràtica de Catalunya no va aconseguir representació al Parlament. El partit aquell mateix any es va dissoldre el partit i es va haver de fer un concurs de creditors. El Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona el setembre del 2016 va assignar l’administració del partit a Deloitte Abogados S.L.P. Una vegada exhaurits els terminis per l’adquisició del patrimoni del partit, no existia cap oferta per l’arxiu. D’aquesta manera el Departament de Cultura va presentar una oferta simbòlica per tal d’adquirir-lo, donada la rellevància d’Unió Democràtica de Catalunya durant l’últim segle.
El fons documental d’Unió Democràtica de Catalunya ara ingressat definitivament a l’Arxiu Nacional ocupa un volum de més de 200 metres, instal·lats en 408 caixes, 10 mobles arxivadors i un paquet de grans dimensions que conté la bandera històrica del partit. Es tracta de documentació textual, cartells, fotografies, material de difusió i objectes, àudio i vídeo, documentació electrònica, hemeroteca (fins a 69 capçaleres d’edició pròpia), biblioteca i fitxer temàtic.
Amb l’arxiu s’han preservat també dues peces emblemàtiques de la història del partit: la gran senyera de seda amb el primer logotip quadrat d’Unió brodat amb fils de seda, a manera d’estendard, que romangué a l’exili fins a la celebració del 5è Congrés Nacional (1978) i la talla de fusta de Sant Jordi que era en els despatxos de presidència del parit des dels primers anys de la República.
