El 4 de desembre de 1977, els andalusos van sortir als carrers de tot Andalusia per reclamar autonomia, van expressar massivament que la volien com els qui més. A Màlaga la lluita per l’autonomia andalusa va costar la vida de García Caparrós, assassinat per la policia sense que encara avui sapiguem qui va ser l’autor material, i el que és més important, l’autor intel·lectual del vil assassinat. Andalusia va aconseguir el seu objectiu marcat en la manifestació després d’un referèndum el 28 de febrer de de 1980.
De la mateixa manera, aquest mateix dia 4 de desembre de 1977 es va fer una “crida solidària a tots els pobles de l’Estat espanyol pro autonomia del País Andalús”, a la qual van respondre nombrosos col·lectius polítics i socials catalans amb una concentració i marxa a la Plaça Catalunya.
Quaranta-dos anys després, l’Andalusia més republicana torna a reclamar solidaritat al voltant de la lluita d’andalusos i andaluses per la seva República, en aquests moments de repressió de l’Estat espanyol a tots els pobles que exigeixen el seu dret a l’autodeterminació, i de la mateixa manera, ratificar i visualitzar en el Dia Nacional del País Andalús, el suport a la República Catalana i la llibertat dels presos polítics.
L’acte, l’organitzen l’Assemblea Nacional Andalusa, el Partit Nacionalista Andalús-Som Andalusos, i l’Associació Súmate, que demanen al poble de Catalunya, a col·lectius polítics, culturals i socials la seva participació i presència en l’acte que se celebrarà el proper dia 4 de desembre de 2019, a les 18.30 hores a l’emblemàtic Fossar de les Moreres.
En la mateixa intervindran diferents personalitats i representants de les organitzacions participants, a més de la intervenció de Salvador García Urbà, President de l’Assemblea Nacional Andalusa; Pere I. Altamirano Coordinador Federal del PNA-Som Andalusos; Montserrat Reyes, presidenta de l’Associació Súmate i Eduardo Reyes entre altres.
Totes les entitats recorden i fan una crida a la participació com en aquell 1977, “agraïm a tots els catalans de naixement, herència o adopció, i a quants puguin estar aquell dia a Barcelona, es sumin a aquest acte en defensa de la vila andalús, en nom de la solidaritat tan necessària entre tots els pobles oprimits.”
