L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República (CpR) presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea per obrir un procés sancionador a escala europea contra Espanya. Les entitats demanaran a la Comissió Europea que activi l’article 7 dels tractats europeus que preveu iniciar un mecanisme per suspendre els drets a vot d’un estat membre de la Unió Europea que posi en risc l’estat de dret. Segons l’ANC i el CpR amb aquesta iniciativa pretenen “ajudar a la democratització” d’Espanya i “al reconeixement dret d’autodeterminació”. Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig, i Clara Ponsatí, juntament amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i l’exvicepresident de l’Eurocambra, l’ecologista francès Gérard Onesta, participaran en la presentació de la proposta a Brussel·les.
Les entitats consideren que a l’estat espanyol s’han produït “greus violacions” dels valors europeus establerts als tractats com “dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l’imperi de la llei i el respecte pels drets humans”.
Procés llarg i sense garanties
Un cop les entitats presentin la iniciativa a la Comissió Europea, aquesta tindrà dos mesos per decidir si la registra. Per fer aquest primer pas la CE ha de considerar que aquesta proposta no queda fora de les seves competències, no és abusiva, frívola o vexatòria ni és contrària als valors europeus.
Si Brussel·les nega el seu registre, les entitats ja han avançat que recorreran la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En canvi, si passés aquest primer filtre i la CE registrés la proposta, l’ANC i el CpR tindrien un any per recollir 1 milió de firmes a favor de la iniciativa en almenys 7 estats membre de la UE. L’executiu de la UE no té obligació d’impulsar cap proposta encara que aconsegueixi els suports necessaris.
L’ANC i el CpR admeten que és “un procés llarg”, però asseguren que aquesta eina de petició ciutadana “obliga a la CE a prendre una posició” sobre aquesta qüestió. Tot i això, no només pretenen “forçar la Comissió europea a pronunciar-se”, sinó també “continuar amb la internacionalització de la causa catalana pel dret a l’autodeterminació”.
Activació de l’article 7
Actualment, Polònia i Hongria són els únics dos estats membre de la UE que estan immersos en un procediment sancionador arran de l’activació de l’article 7 dels tractats europeus per part de la Comissió Europea, en el primer cas, i de l’Eurocambra, en el segon. Aquest article preveu un mecanisme pel qual eventualment la UE pot suspendre el dret a vot d’un dels seus membres en les decisions que es prenen a escala europea si considera que ha posat en risc l’estat de dret. Tanmateix, aquest pas requereix la unanimitat de la resta de socis europeus.
