L’ANC s’ha conjurat per crear un Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista (MCI) que serveixi per “vertebrar-lo”. “Aquesta xarxa volem que esperoni el moviment i que sigui una referència front a Espanya i que vagi més enllà de les organitzacions partidistes”, ha assegurat la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, durant la cloenda de la Conferència Nacional del MCI que s’ha celebrat aquest cap de setmana a la UPC i on han participat 57 entitats.
Feliu ha remarcat la importància que “tothom s’hi trobi còmode” per tal de “trobar-se en terra fèrtil per a la independència”. En les ponències de la Conferència s’ha recollit la voluntat d’impulsar una llista cívica “consensuada” amb les entitats i l’aposta pel Consell per la República.
Durant la seva intervenció Feliu ha destacat la importància de constituir un espai que vertebri el moviment independentista. “El treball en xarxa vol dir trobar sinergies entre nosaltres per avançar i actuar plegats, sense renunciar als plantejaments de cada entitat”, ha subratllat. La presidenta de l’entitat ha afirmat que cal “donar continuïtat” a la xarxa que s’ha creat a través de la Conferència Nacional per fer que sigui “una eina decisiva” per a la independència.
En relació als resultats de la Conferència Feliu ha afirmat que es tracta “del començament” i ha explicat que ara s’intentarà sintetitzar totes les conclusions. A més, ha garantit que les idees que han sorgit a les ponències es tindran en compte en l’elaboració del proper full de ruta de l’ANC.
Un dels punts que s’ha tractat a la conferència –en què han participat 57 entitats i mig miler de persones- és la llista cívica, que ja ha generat tensions al sí de la mateixa ANC. L’encarregat de llegir les conclusions sobre la qüestió ha estat el coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs de l’ANC i exdiputat, Uriel Bertran, que ha remarcat que “la pota institucional” ha fallat i que per això cal “crear un instrument” nou.
De totes maneres ha assenyalat algunes condicions que s’hauria de complir, com per exemple que no només estigui liderada per l’ANC, sinó que cal arribar a “consensos” amb altres entitats. A més, ha subratllat que la llista cívica “no ha de ser entesa com més fragmentació” al sistema de partits sinó que ha de ser “un instrument per forçar la unitat estratègica posterior a les eleccions”.
Bertran ha explicat que a la conferència es va considerar que la llista ha de ser transversal, en forma d’agrupació d’electors i amb persones independents a les direccions de partits. Sobre aquest punt ha alertat que hi ha el perill que “es creï polítics que siguin al mercat i que puguin ser cooptats” i per això haurien d’existir mecanismes de control, amb compromisos signats i codis ètics. A banda, ha assegurat que un cop s’aconsegueixi els objectius la llista cívica ha de desaparèixer.
En qualsevol cas ha assenyalat que la llista només ha d’existir “si hi ha un moviment social que li doni sentit”. Malgrat aquesta aposta ja està contemplada al full de ruta de l’ANC Bertran ha dit que a la conferència s’ha plantejat altres alternatives, com per exemple establir unes condicions per donar suport a les llistes independentistes i si no promoure el vot nul o en blanc, o fer una llista cívica que compti amb el suport dels partits independentistes.
Altres punts que s’han debatut a les ponències són la necessitat que hi hagi “aliances” entre els diferents agents de l’independentisme. Segons ha explicat el secretari nacional de l’ANC Anthony Sànchez s’haurien de “materialitzar en un element permanent de coordinació entre els actius independentistes”, tant a nivell local com nacional, tot i que no ha concretat si s’hauria d’articular dins del pacte nacional. Sí que ha remarcat que també s’hauria de teixir aliances amb lluites socials i ha dit que s’emmirallen en els CDR.
En clau municipal també s’ha plantejat crear una federació de municipis de la república per “enfortir” el moviment independentista. Segons ha explicat, això permetria que des dels ajuntaments es pugui impulsar mesures concretes o bé “proclamar la independència des dels pobles i ciutats”. Així, ha dit, es podria comptar amb els regidors “que volen fer més que els seus partits”.
En clau internacional s’ha explicitat la necessitat de tenir suports d’estats, institucions, organitzacions i ens diversos per aconseguir el reconeixement i suport a la independència. En aquesta tasca s’ha refermat el “reconeixement del Consell per la República com un agent importantíssim”, moment que ha rebut forts aplaudiments del públic.
A banda, també s’ha plantejat la necessitat de començar a preparar el procés de desconnexió. S’ha posat èmfasi en la “dependència energètica” de Catalunya vers Espanya i s’ha fet una crida a aconseguir “urgentment” més sobirania energètica per pal·liar els eventuals problemes de subministrament que hi hauria en un procés d’independència. Per poder finançar la independència un cop engegada la desconnexió s’ha proposat que hi hagués una banca radicada en un altre estat.
Aquesta Conferència ha estat impulsada per l’ANC i ha reunit 57 entitats i mig miler de persones. L’objectiu era definir quines són les actuacions necessàries a dur a terme per les institucions i el moviment social. El dissabte es va celebrar set ponències repartides en tres eixos, l’internacional, l’institucional i el front civil.
