L’ANC avisa els partits independentistes: “Mai més serem la vostra crossa”

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat aquest dissabte el seu full de ruta -aprovat amb el 83% dels vots- en un acte a l’Ateneu Barcelonès on ha aprofitat per llançar un avís als partits independentistes. “Del difícil procés que hem viscut n’hem guanyat un aprenentatge taxatiu: en la lluita per la independència, mai més serem la vostra crossa”, ha afirmat el president de l’ANC, Lluís Llach, davant de representants de Junts, ERC i la CUP. “No ens crideu a participar en la gestió autonomista de la colònia ni en el sotmetiment que comporta”, ha volgut deixar clar Llach. “Però si la vostra praxi política es dirigeix cap a la independència, hi serem sigui per ajudar-vos, condicionar-vos o desobeir-vos”, ha recalcat el líder de l’ANC.

“Set anys després encara necessitem el combat“, ha apuntat Llach en l’inici del seu discurs. “L’estat espanyol ens intenta anorrear i, democràticament parlant, tot és dantesc”, ha lamentat el president de l’ANC. “I en el súmmum del nostre trauma posterior al 2017, ens hem enfangat en lluites caïnites de tots contra tots i en una voluntat de d’autolesionar-nos que ens caracteritza i paralitza com a nació”, ha criticat Llach. “Només queda una premissa dempeus. Si volem sobreviure com a poble, necessitem el combat”, ha insistit el president de l’Assemblea Nacional Catalana, que ha volgut remarcar les diferències existents amb els anys 2012, 2017 i 2019. “Estem en un punt de no retorn, i cal un sotrac. Necessitem aturar aquest reflux social i polític que porta Catalunya a la desnacionalització”, ha avisat Llach.

“Cal renovació de lideratges i sacsejar el tauler polític”

Una mateixa idea que ha repetit la vicepresidenta de l’Assemblea, Nohemí Zafra, i els diferents coordinadors de l’ANC que durant una hora han desgranat el full de ruta de l’entitat. “El context polític i social ha canviat molt des de l’aprovació del darrer full de ruta. La composició política s’ha capgirat al Parlament i l’independentisme ha perdut la Generalitat, ara amb un president del PSC”, ha recordat Zafra. “Cal buscar noves estratègies més enllà de les mobilitzacions massives i fer de la lluita no violenta la nostra principal arma”, ha apostat la vicepresidenta de l’ANC. “La força d’un poble recau en la seva persistència i organització”, ha manifestat Zafra. “Cal una renovació de lideratges i sacsejar tot el tauler polític”, ha precisat Rosa Caballero, coordinadora de la Comissió de Comunicació de l’ANC.

“Que un milió d’independentistes hagin deixat de votar revela l’abisme que s’ha obert entre la ciutadania i els seus representants polítics”, ha etzibat Caballero, que ha carregat contra “els fracassos, els enganys i les renúncies reiterades” dels partits independentistes. L’ANC també ha deplorat els “pactes contra natura” a ajuntaments i diputacions, que s’ha vist en la seva màxima expressió en el suport a la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez. “L’independentisme no pot contribuir a l’estabilització d’Espanya, això cal tenir-ho clar d’una vegada”, ha apuntat la coordinadora de la Comissió de Comunicació de l’ANC, que ha defensat la unilateralitat com l’únic “camí viable” per assolir la independència. “Aquesta vegada cal tenir planificada la defensa de la República Catalana. Una nova DUI tindrà una resposta igual o més violenta que la del 2017”, ha reflexionat en veu alta Caballero.

“S’ha de tenir una millor interlocució a nivell internacional i planificar accions de lluita violenta que paralitzin el país com el 3 d’octubre. Vagues i talls de vies de comunicació de llarga durada i d’una magnitud que faci necessària la resposta de la comunitat internacional”, ha comentat la coordinadora de la Comissió de Comunicació de l’ANC. “Caldrà una desestabilització de la vida quotidiana que forci l’estat espanyol a asseure’s a una taula de negociació”, ha conclòs Caballero.

Finalment, l’Assemblea parla de la necessitat de “recuperar una majoria electoral” a Catalunya ja en les properes eleccions municipals del 2027 i proposa als partits la signatura d’una ‘Agenda per la Independència’ compartida.