L’amnistia, l’oficialitat del català, les guerres a Ucraïna i Gaza, el ‘lawfare’, el canvi climàtic, la política de pactes o l’ascens de l’extrema dreta han estat els temes principals del debat de les eleccions europees d’aquest dimarts a TV3, que ha estat marcat pels retrets. Els vuit candidats de Junts, el PSC, ERC, Cs, Comuns Sumar, Podem, el PP i Vox s’han encarat durant les més de dues hores de discussió tant per temes de política nacional com europea, tot i que han estat precisament els relacionats amb l’amnistia els que han generat més crispació. La conversa s’ha tensat també al parlar de les guerres a Ucraïna i Gaza, i tot i la moderació del to en el bloc de canvi climàtic, la discussió sobre aliances ha tornat a generar retrets.
En el debat han participat Aleix Sarri (Junts+), Javi López (PSC), Diana Riba (ERC-Ara Repúbliques), Jordi Cañas (Cs), Jaume Asens (Comuns Sumar), Irene Montero (Podem), Eva Poptcheva (PP) i Juan Carlos Girauta (Vox).
El cap de llista del PSC, Javi López, ha lamentat que s’estigués fent un “espectacle” i la candidata d’ERC, Diana Riba, ha demanat evitar “els insults”. “Hauríem de fer que la gent voti, i no això”, ha afirmat el socialista.
Malgrat que l’inici del debat ha estat molt marcat per l’anunci de la data de declaració als jutjats de Begoña Gómez i els retrets al candidat socialista, la llei d’amnistia i l’oficialitat del català han monopolitzat el primer bloc.
Aleix Sarri -que ha lamentat que Toni Comín no pugui ser al debat per la seva condició d’exili- ha destacat que en els darrers anys la “repressió” de l’1-O ha estat “derrotada” a Europa. A més, ha descrit l’amnistia com “una esmena a la totalitat a aquesta ultima dècada de repressió”.
En aquesta línia, Asens s’ha compromès a “deixar-se la pell” per defensar l’amnistia i també l’oficialitat del català, un compromís assumit també pel candidat del PSC, així com els d’ERC, Junts i Podem.
De fet, el candidat de Comuns Sumar ha demanat “unitat” per defensar “la llengua, l’autogovern i la cultura”.
Javi López (PSC) ha defensat que Catalunya necessita “recuperar la seva influència constructiva” i ser “protagonista” en una cruïlla entre “més Europa” o la influència de l’extrema dreta. “Catalunya sempre ha rebut ajuda d’Europa, els catalans hem d’ajudar Europa a aturar l’extrema dreta”, ha dit.
Diana Riba (ERC) també ha promès seguir treballant els pròxims cinc anys per acabar amb “la repressió” i ha remarcat que les amnisties són “una normalitat” a Europa.
En canvi, Eva Poptcheva (PP) ha assenyalat que el que fa el PSOE a Brussel·les és “defensar la impunitat de Puigdemont” i ha argumentat que els populars hi defensen els drets “de tots els espanyols”. També ha dit que el PSOE no té credibilitat perquè a Espanya aposta per la singularitat fiscal però només en les comunitats “on pot comprar nacionalistes”.
En aquesta línia, Jordi Cañas, de Cs, ha subratllat que el “separatisme” ha “ridiculitzat” la presència de Catalunya a l’hemicicle de l’Eurocambra i ha afegit que quan un hi va “exclusivament per insultar Espanya no es representa bé els catalans”. Cañas també ha fet valdre que una missió de l’Eurocambra vingués a Catalunya i “s’escandalitzés” per la immersió lingüística.
Des de Vox, Carlos Girauta, ha afirmat que l’amnistia és “una baixada de pantalons”. “L’autòcrata s’ha abaixat els pantalons davant dels colpistes”, ha dit. També ha criticat que el català “ha patit molt” i ha acusat els independentistes d’haver-lo converit en una “eina política” .“S’ha de poder defensar qualsevol ideologia en aquesta llengua”, ha dit en castellà.
Xoc entre Junts i ERC
Sarri i Riba han xocat al final del debat per la llei de claredat i les aliances a Europa. La candidata d’ERC ha demanat a Sarri “tornar a treballar” per una norma europea que fixi les condicions d’un referèndum acordat a la UE.
“La llei de claredat és un error”, ha replicat el de Junts, que també ha criticat als republicans per aliar-se amb les nacions sense estat: “És el més fàcil”. El partit de Carles Puigdemont defensa aliances amb parlamentaris dels estats. Cañas ha recordat que Junts està al grup dels no inscrits aquesta legislatura.
Extrema dreta
Per evitar ser “presoners de l’extrema dreta” a Brussel·les, López ha defensat fer “acords entre europeistes” i amb “progressistes” en qüestions com el feminisme, l’àmbit social i mediambiental.
Obviant la qüestió del cordó sanitari i els pactes del PP amb Vox a Espanya, Poptcheva ha acusat el PSOE de votar “moltes legislacions junts” amb el partit ultra. “El PP és l’únic que pot defensar l’estat de dret”, ha dit la popular, que ha destacat “l’agenda reformista” del seu partit.
Polítiques de defensa “Disney”
Després que Montero hagi arrencat el bloc sobre les relacions exteriors de la UE amb un al·legat en favor de “la pau” i en contra de “l’enfrontament entre potències nuclears”, el candidat de Cs, Jordi Cañas, ha titllat de “polítiques de Disney” aquests postulats de Podem.
“Polítiques de Disney és dir que els militars hagin de fer un Erasmus!”, ha dit Riba reaprofitant el terme de Cañas per atacar una proposta del PP per fer intercanvis militars. ERC, Comuns i Podem s’han defensat promoure la via diplomàtica per aturar la invasió russa d’Ucraïna. En canvi, la resta de formacions s’han mostrat favorables a mantenir el suport militar a Kíiv.
Relacions amb Israel
Jaume Asens, dels Comuns, ha demanat “aïllar Israel” i ha recriminat a la candidata d’ERC Diana Riba que el Govern del seu partit hagi fet “molt poc” al respecte. En un sentit similar, la candidata de Podem, Irene Montero, veu insuficient el reconeixement de Palestina i ha recriminat a López que “reconegui el genocidi” a Gaza i el govern del PSOE mantingui relacions comercials i diplomàtiques amb Israel.
“Sánchez ho ha utilitzat com una cortina de fum en plena campanya electoral per tapar les acusacions de corrupció de la seva dona”, ha lamentat la número 23 de la llista del PP el 9-J, Eva Poptcheva.
En aquest bloc, també s’han enganxat Asens i Girauta. “Vosaltres aneu amb els terroristes palestins, nosaltres amb Israel”, ha dit el candidat de Vox, que ha acusat el candidat de Comuns Sumar d’estar “amb Hamàs” i de ser “el més feixista de tots”.
El cas Volhov
Vox i Cs han aprofitat el bloc sobre relacions internacionals per carregar contra Junts pels seus suposats vincles amb el Kremlin. Per defensar-se, Sarri ha denunciat que el cas ‘Volhov’ és una “farsa” assenyalant que aquest dimarts l’Audiència de Barcelona ha declarat conclosa la instrucció d’almenys dues de les peces separades de la macrocausa en anul·lar la pròrroga dictada per l’instructor l’1 d’agost de l’any passat.
En mig dels retrets, Girauta ha acusat els de Junts de ser uns “supremacistes” i “xenòfobs”. Sarri ha carregat contra Cs per acusar-los de ser “pro-Putin” quan la presidenta de la missió de l’Eurocambra sobre la immersió ha resultat estar sent investigada pels seus vincles russos.
Polítiques verdes i canvi climàtic
El bloc amb menys retrets entre els candidats -tot i que també hi ha hagut algunes enganxades- ha estat el del canvi climàtic.
“És moment de convertir el Pacte Verd europeu en Verd i Social”, ha destacat Riba, que ha considerat que no es pot traslladar la responsabilitat al ciutadà, el pagès o l’empresari, carregant contra “la competència deslleial” de productes procedents de tercers països i reclamant una reforma dels acords de lliure comerç.
Girauta, de Vox, ha qualificat el discurs de la republicana de “contradictori” i de representar una “hipocresia pura”, i ha lamentat que se’ls acusi a ells de ser negacionistes per no voler que els nens pensin que “el món s’acaba”.
“Segueixo sense comprendre per què Catalunya i Espanya s’apunten al suplici, quan només el 0,7% de les emissions venen d’Espanya”, ha dit.
Una visió no compartida per Aleix Sarri (Junts), que ha posat el Delta de l’Ebre com exemple de l’impacte del canvi climàtic i ha demanat que els fons de la Política Agrària Comuna (PAC) serveixin per combatre la sequera.
Javi López (PSC) ha vinculat l’agenda verda per combatre el canvi climàtic amb la protecció de la salut pública. “Cal apostar per energies renovables, acompanyar la nostra indústria, aprendre a fer el que fem sense emissions i apostar per l’eficiència energètica als habitatges”, ha considerat.
Asens ha considerat que una coalició PP-Vox pot fer anar Europa enrere, així com una PP-PSOE, que a Catalunya és “la coalició de l’asfalt”: “Cal una Europa verda, reduir les emissions, un calendari pel tancament de les centrals nucel·lars i apostar per una Europea dels trens i no dels aeroports”, ha afegit.
Irene Montero (Podem), per la seva banda, ha considerat que “amb una economia de guerra no es canviaran els problemes climàtics”, mentre Jordi Cañas (Cs) ha considerat que no s’entén com un cotxe que es podria produir a Catalunya es fabrica a la Xina.
Eva Poptcheva ha retret la burocràcia que afecta el sector agrari i els frena en la seva capacitat de producció, i ha defensat un Pacte Europeu de l’Aigua en què es distribueixin recursos econòmics depenent de les necessitats dels territoris.
