Pedro Azara és el comissari del Pavelló català a la Biennal de Venècia. Una exposició organitzada per l’Institut Ramon Llull a una de les trobades d’art més famoses del planeta. Enguany, però, el tema de l’exposició: “una reflexió sobre la relació de l’ésser humà amb les estàtues” ha posat al descobert uns fets amagats de la llum pública. L’Ajuntament de Barcelona va reclamar el 2016 els danys al patrimoni per la destrucció de l’estàtua del general Franco de Josep Viladomat a l’esplanada del Born Centre Cultural, pel qual “estem pendents d’assenyalament de data de judici oral, on se’ns convocarà” tal com declaren els servies jurídics de l’Ajuntament de Barcelona a La República. La nit del 20 al 21 d’octubre de 2016 la Guàrdia Urbana de Barcelona va identificar els responsables de causar les destrosses i l’Ajuntament de Barcelona en reclama els danys al patrimoni.
L’octubre del 2016 es va inaugurar l’exposició ‘Franco, Victòria, República, impunitat i espai urbà’ al Born Centre Cultural. L’escultura Al General Franco de Josep Viladomat fou exposada a l’esplanada del davant del centre. La polèmica va envoltar la mostra des del primer moment, i rius de tinta van qüestionar o elevar al comissari. La inauguració de l’exposició va provocar una manifestació on van haver d’intervenir els serveis d’urgència de la ciutat. L’escultura de Viladomat es va convertir aquella mateixa tarda en un abocador de l’antifeixisme popular.
Tal com recull la premsa, el dia 20 d’octubre de 2016, després d’uns dies “d’interacció” de la ciutadania amb l’estàtua, tres persones van aconseguir tirar la mateixa a terra. Els guardes de seguretat del centre van gravar als “assaltants” i la Guàrdia Urbana: “nosaltres només vam identificar els presumptes autors” com han confirmat a Revista Mirall i La República. El País va publicar: “A dins del BCCM una parella de vigilants estava gravant als tres vàndals des de les càmeres de l’interior del centre. Després de l’impacte contra el sòl els tres van abandonar el lloc a la carrera i una patrulla de la Guàrdia Urbana de Barcelona va aconseguir retenir a un d’ells”. L’Ajuntament no hauria denunciat als assaltants, però si que en reclama els danys patrimonials. Així ara estan pendents de l’assenyalament de la data del judici oral.
Aquest fet s’ha descobert en saber que l’estàtua ara dipositada al Museu d’Història de Barcelona no serà exposada a la Biennal de Venècia, tot i que era una de les candidates a viatjar a la cituat dels canals. Entre els diferents motius de la seva no exposició hi ha el fet que el judici es podria celebrar durant la Biennal, i en ser l’escultura una prova, no pot sortir del país.
Hem de recordar que el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello va declarar el 2016, que l’atac era “comprensible” i que al seu entendre formava part de la llibertat d’expressió i ideològica. En aquell moment no va precisar la sort dels responsables, que ara sabem que van ser deguadament identificats i als quals els hi podria caure la responsabilitat d’haver efectuat els danys patrimonials.
La destrucció de l’escultura de Josep Viladomat ens recorda també el cas de “l’assalt” al conjunt escultòric de Josep Clarà. El 2 de juny del 2001, a plena llum del dia, un escamot dels extints “Maulets” va lligar tot de cordes a l’estàtua central de Clarà i la van tirar a terra. En cap de les cròniques de La Vanguardia sobre aquells fets es menciona la identificació de les persones que hi van participar i menys que hi hagués cap judici posterior. En aquella ocasió la Guàrdia Urbana es va limitar a treure les pancartes que l’escamot independentista havia posat allà.
