El pavelló Victòria Eugènia i la Capella de la Misericòrdia són espais que el MNAC i el MACBA volen per tal d’ampliar-se. En els dos casos la polèmica va estar servida. En el primer cas, l’anterior regidor de cultura Jaume Collboni va passar per davant del MNAC i volia fer servir la compra per “acollir grans exposicions internacionals” el museu nacional volia l’espai per tal de fer-lo servir per obtenir recursos, a més d’atreure exposicions internacionals que ara no es planteja, però en cap cas compartir-lo amb altres institucions.
El MACBA volia la Capell de la Misericòrdia, situada al carrer Montalegre davant de la plaça dels Àngels per usos propis. Així i tot l’Ajuntament de Barcelona vol destinar el local a l’ampliació del CAP del Raval-nord. D’aquesta manera el MACBA faria de la plaça el seu centre de gravetat i un espai més del museu.
Els dos equipaments basen les ampliacions en els plans estratègics propis, aprovats per la representació de l’Ajuntament que hi ha al consorci que els governa. Uns plans però, que una vegada aprovats han trobat l’acció contrària de l’Ajuntament.
L’ajuntament de Barcelona és el soci predominant al MACBA, amb els 4,4 milions d’euros que hi destina, té nou vots al consistori. La Generalitat té cinc vocals aportant una mica menys de tres milions i el Ministeri de Cultura en té dos aportant un milió. El pressupost total és de 10,7 milions. L’Ajuntament doncs, és determinant en totes les decisions que s’hi prenen.
Els interessos del MNAC també xoquen amb l’Ajuntament com hem dit. Jaume Collboni va anunciar que el pavelló de la Fira de Barcelona seria cedit a diferents institucions i acolliria les seves pròpies exposicions. El MNAC només en podria gestionar una quarta part. La Generalitat és l’administració de referència. Hi aporta 6,2 milions. L’Ajuntament i el Ministeri hi destinen 2,2 i 2,1 milions respectivament. El Departament de Cultura dirigit per Laura Borràs vol seguir el Pla de Museus de Lluís Puig que donava 3,6 milions al MNAC per ampliar-se al Pavelló Victòria Eugènia fins al 2021.
Tot aquest embolic entre l’administració i els museus de referència fan que els seus projectes propis s’ajornin i no puguin funcionar segons els plans dissenyats. Així ara mateix els problemes d’ampliació els han hagut de fer de manera interna, triant que hi ha es pot exposar i què no.
