L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat la raó als eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín, i defensa que cal anul·lar la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) del juliol del 2022 que va rebutjar els seus recursos contra la decisió de l’Eurocambra de retirar-los l’escó el 2019. El lletrat considera que en la seva decisió el TGUE va fer “cas omís” a la sentència pel cas d’Oriol Junqueras que reconeixia que tenien la condició d’eurodiputats des de l’elecció.
Segons l’advocat general, amb la seva decisió, l’aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va “posar en qüestió els resultats electorals oficialment proclamats”. L’opinió no vinculant publicada aquest dijous per l’advocat general del TJUE Maciej Szpunar respon al recurs en cassació que Puigdemont i Comín van presentar el 2019 a la decisió del TGUE del juliol del 2022 de considerar inadmissible el recurs que ambdós eurodiputats havien presentat contra el rebuig inicial del Parlament Europeu a donar-los l’escó.
L’Eurocambra va negar inicialment l’escó a Puigdemont i Comín prenent com a referència la llista definitiva de la JEC en què no apareixien com a eurodiputats electes per no haver jurat la Constitució, tal com exigeix la legislació espanyola, decisió que tots dos eurodiputats independentistes van recórrer davant el TGUE. En el recurs, Puigdemont i Comín demanaven l’anul·lació de les decisions de l’Eurocambra que van portar a la negativa inicial de donar-los l’escó, a més d’una indemnització per les retribucions que reben els eurodiputats.
El TGUE, però, va rebutjar els recursos, argumentant que l’Eurocambra es va “limitar a prendre nota de la situació jurídica” notificada per les autoritats espanyoles pel que fa a la situació de Puigdemont i Comín. Així, el tribunal de primera instància va apuntar que la “impossibilitat” de prendre l’escó i assumir el mandat d’eurodiputats no derivava “de la negativa” de l’aleshores president de la cambra, Antonio Tajani, sinó “de l’aplicació del dret espanyol”.
Segons el tribunal, l‘escrit en què la cambra els negava l’escó “indicava expressament que la postura expressada” per Tajani “podria haver canviat en funció de nova informació rebuda per part de les autoritats espanyoles”. Aquest posicionament, va argumentar el tribunal, mostrava que la decisió de la cambra no tenia un “caràcter decisori ni definitiu”. A més, el TGUE defensa que l’Eurocambra tampoc tenia “la competència per controlar si era procedent l’exclusió” de Puigdemont i Comín de la llista definitiva notificada per les autoritats espanyoles ni per “pronunciar-se sobre les controvèrsies que radiquen en disposicions del dret nacional”.
Els fets
El 2019, Puigdemont i Comín formaven part de la llista de Junts, que va guanyar les eleccions europees del maig del 2019 a Catalunya i li pertocaven dos escons. Inicialment, la JEC va incloure tots dos en la llista de candidats electes, però posteriorment va modificar la llista i va enviar-la a l’Eurocambra sense els noms de Puigdemont i Comín, ja que cap d’ells havia jurat la Constitució per estar exiliats, incomplint així la legislació espanyola. La llista definitiva de la JEC tampoc no incloïa Oriol Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la Constitució.
Com que no formaven part de la llista d’eurodiputats electes, l’aleshores president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, no els va reconèixer com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia.
Puigdemont i Comín van prendre l’escó finalment el desembre del 2019, quan l’aleshores president de l’Eurocambra, David Sassoli, els va admetre arran de la sentència sobre la immunitat de Junqueras, que establia que la condició d’eurodiputat s’obté únicament per l’elecció a les urnes.
