L’Advocacia de l’Estat ha tancat files amb la llei d’amnistia pactada entre els partits independentistes i el Govern espanyol, i que ha posat en peu de guerra la dreta i l’extrema dreta espanyoles. Així, l’Advocacia de l’Estat ha registrat un escrit en el qual demana al Tribunal Constitucional (TC) que rebutgi la qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei presentada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, tot al·legant que el Suprem es basa en “criteris polítics” i no jurídics.
En l’escrit, el qual ha avançat ‘El País’, l’Advocacia assenyala que la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem té defectes de forma, motiu pel qual el Constitucional hauria d’inadmetre-la. L’Advocacia de l’Estat subratlla que el Suprem ha comès “vicis processals” perquè en cap moment ha argumentat jurídicament els suposats problemes d’inconstitucionalitat que veu a l’amnistia, imprescindible en qualsevol qüestió d’inconstitucionalitat. En aquesta línia, l’Advocacia retreu al Suprem que hagi utilitzat “arguments de caràcter polític i doctrinal que excedeixen sobradament el caràcter juridico-constitucional propi d’una qüestió d’inconstitucionalitat”.
En aquest marc, l’Advocacia respon els arguments del Suprem contra l’amnistia pel suposat trencament del principi d’igualtat. Sosté que es tracta d’una llei “excepcional i singular” que “esgota el seu contingut i eficàcia en l’adopció i execució de la mesura”. “El principi d’igualtat no implica la necessitat de donar abast universal als efectes de l’amnistia, sinó a que no existeixin discriminacions entre persones que es troben compreses en el supòsit habilitant de l’amnistia“, apunta. L’Advocacia també recorda que la llei busca “superar la situació d’alta tensió política que va viure la societat catalana de forma especialment intensa des de finals del 2011″.
En el cas que el TC admeti la qüestió d’inconstitucionalitat, l’Advocacia demana que es desestimi igualment les qüestions que plantegen els magistrats, perquè no considera que la llei d’amnistia sigui contrària als principis d’igualtat i seguretat jurídica estipulats a la Constitució.
