Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024
Edició 2311

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 22 de novembre del 2024

L’Advocacia de l’Estat també demana la recusació de Macías al TC per abordar la llei d’amnistia

|

- Publicitat -

L’Advocacia de l’Estat ha plantejat la recusació de l’últim magistrat que s’ha incorporat al Tribunal Constitucional, José María Macías, per apartar-lo de la vintena d’assumptes contra l’amnistia, tal com ja van fer la fiscalia i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En el text avançat per diversos mitjans i al qual ha tingut accés l’ACN, els serveis jurídics de l’Estat reprodueixen part de l’informe que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va fer per al Senat sobre l’amnistia i assenyala que Macías, “ha ocupat càrrec públic amb ocasió del qual ha tingut un extens coneixement de l’objecte del litigi i ha format criteri amb la resta dels consellers, ‘en detriment de la deguda imparcialitat'”.

Publicitat

L’escrit, de 17 pàgines, cita diferents sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans –com la sentència que va condemnar Espanya per no garantir el líder de Bildu Arnaldo Otegi un tribunal imparcial–, per assegurar que “no és objecte del mateix, ni directe ni indirecte, realitzar cap desconsideració cap al magistrat respecte del qual es predica la concurrència de causa de recusació. Tampoc evitar que, mitjançant l’al·legació de causes irrellevants o producte de la imaginació o suspicàcia de la part , s’alteri la composició del jutge natural”. Però sí que ho és “posar de manifest al tribunal circumstàncies objectives, constatables i d’entitat que poden afectar la imparcialitat objectiva del jutjador i que fan imprescindible aclarir l’ombra de parcialitat que projecta, declarant l’existència d’un prejudici manifestat sobre l’objecte litigiós”.

I en aquest cas considera que això queda acreditat amb l’informe que va redactar el CGPJ contra la llei d’amnistia a petició del Senat, durant la tramitació de la llei. “Macías, formant part del Consell General del Poder Judicial, en la seva qualitat de vocal va participar en l’emissió del referit Informe, de data de 21 de març de 2024, el resultat majoritari del qual va ser contrari a la constitucionalitat de la llavors proposició de llei que va donar lloc a la Llei Orgànica d’Amnistia per a la Normalització Institucional, Política i Social a Catalunya, i la majoria conclou la inconstitucionalitat de la dita proposició de llei d’acord amb els arguments que s’hi exposen”, assenyala l’Advocacia de l’Estat.

Et pot interessar  Vox no reconeix el TEDH i diu que està "cansat d'ingerències" en relació a l'amnistia als líders independentistes

Per això el Govern considera que “amb motiu del seu càrrec al CGPJ, va tenir ocasió per conèixer l’objecte del litigi (la llei d’amnistia) i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat”. A més, destaca que el text redactat pel CGPJ va ser “inadmès pel Congrés, de tal manera que el text informat coincideix amb la Llei finalment aprovada, com es pot comprovar al Butlletí Oficial de les Corts Generals”.

La petició s’emmarca en la batalla de recusacions al TC per conformar la majoria que emetrà sentència sobre la llei. El ple del TC ja va acceptar l’abstenció a petició pròpia del magistrat i exministre de Justícia Juan Carlos Campo, membre del bloc progressista, però que s’havia pronunciat en contra de l’amnistia. Sense Campo, l’equilibri de blocs queda en mans del sector progressista per sis vots a cinc, però el PP –i algunes de les seves comunitats- ha reclamat la recusació de dos magistrats progressistes més: el president, Cándido Conde-Pumpido, i l’exdirectora general de Moncloa Laura Díez.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut