L’adeu de Marta Madrenas posa a prova la força de JxCat per revalidar l’alcaldia de Girona en un escenari postelectoral abocat als pactes. La ciutat tanca un mandat convuls, marcat per la pandèmia, i on s’ha tirat endavant la municipalització de l’aigua. Quatre anys de govern en minoria, malgrat el pacte amb ERC del setembre del 2020. I això s’ha notat als plens, on ha calgut fer equilibris i on l’oposició, en determinats moments, s’ha fet valer. JxCat confia en l’exconsellera Gemma Geis per a aquest 28-M; el PSC, Guanyem Girona i ERC repeteixen candidats, Cs aposta per Camino Fernández i entra en escena la plataforma Ara Girona, en uns comicis on l’aritmètica dels 27 seients de la plaça del Vi serà clau per ostentar la vara d’alcaldia.
A les eleccions del 2019, JxCat es va imposar a les urnes i va obtenir nou dels 27 regidors que formen el ple. En un escenari marcat pel procés, que va influir en aquell post 26-M, no hi va haver pactes i a Girona el mandat es va encetar amb un govern en minoria encapçalat per Marta Madrenas.
Els primers mesos, però, van ser convulsos. Perquè a les protestes postsentència, s’hi van afegir els estralls del temporal Gloria i, poc després, el confinament i la pandèmia de la covid-19. Al setembre del 2020, quan s’estava a les portes de la segona onada del virus, JxCat i ERC van tancar un acord que reforçava el govern, però no li donava majoria absoluta (perquè les dues forces sumaven tretze regidors).
D’aquella entesa en va sortir un pacte de govern bastit al voltant de 30 punts. D’aquests projectes, segons el balanç que en fan JxCat i ERC, pràcticament la meitat ja s’han executat, un altre 40% s’han engegat -però no acabat- i el 10% restant s’han quedat al calaix.
Dins la primera carpeta en destaquen la municipalització de l’aigua o el nou contracte d’escombraries (que suma 168 MEUR). Entre el que es deixa embastat, hi ha el nou Pacte Local d’Habitatge, el projecte de la biblioteca a la Casa de Cultura o l’acabament de les obres al Modern. I allò que encara no s’ha engegat, sobretot, és la pacificació de la plaça Catalunya.
Durant el mandat, però, la minoria de l’equip de govern s’ha fet evident en determinats moments. I als plens, l’ha obligat a buscar pactes i teixir equilibris per poder tirar endavant. De tensió i retrets amb la resta de grups, n’hi ha hagut sovint. En són exemples la polèmica aprovació del contracte de deixalles amb el suport de Cs, el front comú de l’oposició per tombar els 13 MEUR en inversions del 2021 -que es van haver d’aprovar fragmentats a posteriori-, el vot per la mínima a l’hora de fixar el topall del 15% per als pisos turístics o el fet que s’arribi al 28-M amb un pressupost prorrogat.
Pols de força a les urnes
Les municipals d’aquest maig posaran a prova la força de JxCat per mantenir l’alcaldia de Girona, que va canviar de color el 2011 (quan CiU va donar el tomb). Però les eleccions també suposaran un pols per a les esquerres, en uns comicis marcats per l’adeu de Marta Madrenas. L’alcaldessa, que porta al càrrec des del març del 2016, ja va anunciar ara fa un any -coincidint amb les primàries del partit- que renunciava a tornar a encapçalar la llista, “per coherència” i defensant que la ciutat demanava “lideratges curts”.
JxCat confia en l’exconsellera Gemma Geis per revalidar victòria a les urnes, després de la polèmica oberta dins el partit que va suposar la renúncia de l’arquitecta Assumpció Puig. Geis es presenta amb una llista eminentment renovada -dels actuals regidors, tan sols en repeteixen dos- i amb voluntat de marcar perfil. Admet que l’últim mandat ha estat “difícil”, sobretot arran de la covid, però que s’ha fet “bona gestió”, perquè s’arriba a les municipals havent millorat les xifres d’ocupació després de la sotragada de la pandèmia i també “la percepció en seguretat”.
La cap de llista de JxCat defuig els retrets. “En cap cas ho faria; aquests anys han estat molt complicats i s’ha de tenir empatia cap a la gestió pública”, afirma. Això no treu, però, que sigui conscient que hi hagi “marge de millora”, i que al seu equip ara li pertoqui “fer un salt”, posar “la sisena marxa” i “accelerar tots aquells projectes que s’han vist colpits per la pandèmia”. “Portem projectes nous, per donar empenta i una mirada positiva a Girona”, precisa. I dins aquells àmbits on vol imprimir el seu segell, entre d’altres, Gemma Geis hi situa els barris i, sobretot, l’educació. “És un dels motius pels quals em vaig presentar, perquè crec que la Girona del futur l’estem construint a les aules, i és on m’agradaria posar-hi més l’accent”, assegura la candidata de JxCat.
Per la seva banda, ERC-AM torna a confiar en Quim Ayats per a aquestes municipals. A les últimes eleccions, la seva candidatura va treure quatre regidors. L’actual vicealcalde, que arran del pacte també va assumir l’àrea de Cultura, posa en valor el bagatge que ha donat als republicans haver fet el pas de ser a govern. “Vam assumir responsabilitats en un moment molt complicat, amb l’objectiu de desencallar projectes imprescindibles”, assegura, posant com a exemple “haver aconseguit mobilitzar 300 habitatges” (sumant dins el paquet els 4 MEUR en inversions i els projectes de protecció oficial a Domeny o de pisos de lloguer assequible).
Més enllà del pacte, el candidat d’ERC, però, també reivindica que ells tenen “una manera i enfocament propi de veure la ciutat”. I entrant de ple al 28-M, Quim Ayats defensa que “la voluntat política ha de ser que Girona sigui capaç d’anar més enllà, guanyi en dinamisme, sigui més segura i doni oportunitats a tothom”.
Canvi d’alcaldia i de rumb
Els republicans no són els únics que repeteixen cap de llista. També ho fan tant Guanyem Girona com el PSC -cadascun, amb sis regidors- que aposten de nou per Lluc Salellas i Sílvia Paneque. Les fórmules són diferents, però la visió d’un i altra convergeix: no cal tan sols un canvi a l’alcaldia, sinó també un cop de timó perquè Girona encari un nou rumb de ciutat.
Salellas, cap de l’oposició durant aquest mandat, va entrar a l’Ajuntament el 2015 (aleshores, dins la candidatura de la CUP). Ara fa quatre anys, ja va encapçalar la llista de Guanyem Girona. Per a aquest 28-M, torna a anar-hi al capdavant, fent tàndem amb Cristina Andreu. A l’hora de valorar la legislatura, Salellas és categòric: “Ha estat un dels pitjors governs que ha tingut la ciutat en els últims anys”.
Per una banda, precisa Salellas, perquè ara per ara, “ningú sap quin és el model per a Girona ni cap a on es camina”. I per l’altra, perquè Madrenas “no deixa cap llegat, hi ha hagut molta desorientació i la ciutat no ha patit cap millora ni transformació”. I això és conseqüència, subratlla el cap de llista de Guanyem, que Girona “hagi tingut un govern absent, amb una alcaldessa més pendent d’allò que passava al Parlament -on Madrenas és diputada- que no a la ciutat”. Per això, Salellas afirma que és “imprescindible” fer un gir de 180 graus.
A l’hora de valorar el mandat, els socialistes coincideixen amb la diagnosi. “Per a nosaltres, aquests quatre anys han estat els pitjors de la història democràtica de la ciutat”, afirma Sílvia Paneque. Regidora a l’Ajuntament d’ençà del 2011, és la cap de llista més veterana. Ja va encapçalar la candidatura del PSC tant al 2015 com al 2019. I en el mandat marcat pel procés sobiranista i la marxa de Puigdemont a la Generalitat, entre març del 2016 i octubre del 2017, va ser primera tinenta d’alcaldia i va assumir Drets Socials, Igualtat i Seguretat mentre va durar el pacte amb CiU.
Paneque admet que la pandèmia va ser una sotragada, però també creu que hi ha ciutats que “han sortit reforçades de la covid”. I que a Girona, això no ha passat. “Ens dona la sensació que la ciutat ha entrat en via morta, i aquest deixar passar els dies es nota sobretot amb el retrocés que ha patit l’espai públic”, afirma. I hi afegeix: “En aquests quatre anys no s’ha fet cap gran projecte i la minoria del govern s’ha fet evident, fins i tot amb l’entrada del nou soci”.
Amb desgast
Dels grups que integren el ple, Cs és el que arriba més desgastat als comicis. A les últimes eleccions el partit liberal va treure dos regidors, però les tensions internes amb qui n’havia estat cap de llista, Daniel Pamplona, van acabar amb la seva expulsió del partit. Míriam Pujola es quedava sola, maldant perquè Cs tornés a tenir grup municipal (que va perdre durant un temps).
Inicialment, ella havia d’encapçalar la candidatura per a aquest 28-M. Però a finals de març, es va veure obligada a renunciar-hi per motius de salut. L’ha substituïda Camino Fernández, assessora del grup municipal i diputada al Parlament entre el 2018 i el 2020. “Creiem que el govern de la ciutat en cap moment ha anat a l’uníson i que ha funcionat com una mera agència de col·locació; per una banda els JxCat han intentat fer ombra a ERC mentre es barallaven entre ells, i per l’altra ERC ha intentat mantenir el vaixell a la superfície fins a esgotar legislatura”, critica Fernández.
Espai post convergent
Al panorama d’aquestes municipals a Girona també entra en escena un nou actor: la plataforma ciutadana Ara Girona, sorgida de l’espai post convergent i a qui el PDeCAT ha cedit els drets electorals en aquests comicis. Al capdavant de la llista hi ha Carles Ribas, exregidor de l’Ajuntament -sobretot, durant l’època CiU- que va assumir àrees com Urbanisme, Cultura, la delegació del Projecte Ferroviari i va ser portaveu de l’equip de govern.
Ribas va entrar al consistori el 2011 i va marxar-ne el juliol del 2020, quan el grup ja era JxCat, renunciant a l’acta “per motius ideològics”. Per al cap de llista d’Ara Girona, tant aquest mandat com l’anterior han vingut marcats perquè “s’ha menystingut tant la tasca d’alcalde o alcaldessa, com també la de regidor o regidora”. I aquí, Ribas retreu que la ciutat hagi tingut alcaldies “intermitents” i que hi hagi hagut “molts regidors que l’únic que volien era sumar càrrecs per tenir més retribució”. “Si hagués de resumir aquests dos mandats, ho faria dient que s’ha instrumentalitzat l’Ajuntament; i això comporta que, si no es té un equip molt cohesionat o no s’ha estat capaç de liderar, els projectes queden paralitzats i s’abandona solucionar les petites grans necessitats de la gent”, afirma (en referència a l’urbanisme del dia a dia o la neteja, entre d’altres). “Hi ha hagut deixadesa i inacció”, afegeix.
A més d’aquestes sis llistes, els gironins podran votar-ne fins a set més en aquest 28-M. Als col·legis electorals, també hi trobaran les butlletes del PPC, que confia en el seu president provincial, Jaume Veray, per recuperar la presència al ple que el partit va perdre el 2019; les de Girona En Comú Podem (que renova confiança en Eugènia Pascual); les de Vox (Francisco Domínguez); les del Front Nacional de Catalunya (Mercè Costa); les de Girona x Girona (amb l’advocat Joaquim Oliva); les de Valents (Javier Cuadrado) i les d’Escons en Blanc (Jordi Pedragosa).
D’entrada, els resultats d’aquestes municipals ja auguren, però, que seguint la tònica dels últims comicis, Girona tindrà un ajuntament fragmentat. I que caldrà veure quants regidors asseu al ple cadascuna de les candidatures, perquè els pactes postelectorals -tant si n’hi ha com si no- seran clau a l’hora d’ostentar la vara d’alcaldia. De moment, aquí els candidats encara no juguen obertament les seves cartes. Però sí que tant uns com altres tenen clar que, d’acords, a partir del 28-M, caldrà parlar-ne.
Des d’ara i cap al 2027
Els partits ja fa setmanes que han engegat la maquinària electoral. I després de tancar llistes, el que toca ara és presentar programes. A grans trets, l’urbanisme (aquí, impera la pacificació de plaça Catalunya), la neteja, la seguretat, l’atenció a les persones, el turisme i la cultura marquen els eixos de les diferents formacions des d’ara i fins al 2027.
JxCat estructura el seu programa per a les municipals en quinze línies mestres –”quinze carpetes”, com les defineix Geis. Entre d’altres, en destaca una nova regidoria de Benestar Emocional, la creació de la figura d’una coordinadora en seguretat (per fer de nexe entre àrees a l’hora de tractar les ocupacions delinqüencials o abordar la percepció d’inseguretat), l’impuls d’un Patronat de Turisme municipal, habilitar línies específiques d’autobusos coincidint amb els horaris escolars o crear un Observatori en Transparència i Democràcia Digital.
ERC-AM basteix el seu programa a partir de la idea que Girona ha de fer “un pas endavant” cap a una ciutat “més activa, més dinàmica i amb oportunitats per a tothom”. Per això, aposten per un model econòmic basat en l’especialització intel·ligent. “Això vol dir aprofitar aquells actius que ja tenim per maximitzar-ne els beneficis per al conjunt de la ciutat”, subratlla Ayats. I aquí, hi inclou el futur campus hospitalari; la indústria química, farmacèutica i agroalimentària; el sector comercial i empresarial, “i projectes vinculats a la vida sana i al lleure de qualitat, com són l’esport, la cultura i la gastronomia”.
Guanyem Girona centra el seu programa en impulsar “una ciutat amable avanci cap a la transició ecològica”. Entre les propostes, la formació vol construir una Girona “de l’educació 360”, igualitària i s’estengui més enllà de les hores lectives; diversificar el comerç i crear una Escola d’Oficis; impulsar polítiques als barris per “fer front a la desigualtat”; crear una Oficina d’Atenció a la Víctima i fomentar la policia de proximitat o limitar entre un 1 i un 5% els pisos turístics més enllà del Barri Vell. En cultura, Guanyem desestima el projecte “faraònic” del Museu d’Art Modern i Contemporani, convertint Casa Pastors en centre d’interpretació històrica, i aposta per la nova biblioteca de la Casa de Cultura i per crear un equipament cultural i comunitari al sud de la ciutat.
El PSC articula el projecte en dos grans lemes. El primer és ‘Un centre més gran per a una Girona que ha crescut’. “Desenclaustrar el Barri Vell, impulsar el comerç i la cultura amb equipaments més enllà del centre”, concreta Paneque. Per exemple, que el Garatge Forné sigui seu del futur Museu d’Art Modern i Contemporani. O també perquè la ciutat “no visqui d’esquena als rius i es converteixin en espais d’oci i adaptació al canvi climàtic”. El segon lema és ‘La ciutat dels cinc minuts’, fent que aquesta sigui la distància màxima a peu per trobar “espais públics i serveis de qualitat”. En seguretat, el PSC vol recuperar la policia de barri, els educadors de carrer i crear la figura del sereno.
Ciutadans, per la seva banda, assegura que allà on cal focalitzar-se més és “en les persones i en tots els aspectes socials”, en referència als qui no tenen una llar o a aquelles que, tot i tenir feina, no arriben a final de mes. “Hem d’ajudar totes aquestes famílies, que al capdavall són les que més paguen i menys reben de l’Administració”, assegura Camino Fernández. En paral·lel, la cap de llista de Cs també subratlla que cal abordar “els alts percentatges de delinqüència, delictes i ocupacions que té la ciutat”, però també “la manca d’efectius” policials.
Per últim, Ara Girona proposa avançar cap a un Ajuntament “més proper” a la ciutadania. Aquí hi inclou, entre d’altres, abolir la cita prèvia, accelerar les llicències d’obres i activitats o fer que, cada divendres a la tarda, l’alcalde i els regidors vagin als centres cívics per reunir-se amb veïns i associacions. Com a projecte estrella, Carles Ribas proposa construir un nou edifici que agrupi els serveis tècnics municipals i l’atenció al públic damunt la llosa del Parc Central. Una aposta, diu, que de retruc permetrà “cosir la ciutat”, traient els aparcaments de sota el viaducte i “embellint-lo com a zona de trànsit i passeig”. En seguretat, proposa incrementar la plantilla de la Policia Municipal amb 25 agents més.
