Les muntanyes de Núria han preservat durant segles les restes de les primeres comunitats de pastors que van viure en aquesta vall. Un passat que es remunta al neolític amb cabanes, coves i orris que s’han preservat fins ara. Investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han descobert que les restes són molt més antigues del que es creia fins ara gràcies a una investigació iniciada el 2010. “Teníem un espai en blanc i ara hem descobert 350 estructures de cronologies diferents”, explica el seu director, Josep Maria Palet. Ara es vol transferir aquest coneixement a la societat, amb noves rutes, plafons didàctics i un laboratori portàtil per entendre què fa un arqueòleg del paisatge.
El projecte ArqueoPirenaia, liderat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), vol oferir una nova mirada al paisatge i al patrimoni cultural de l’entorn de la Vall de Núria i Coma de Vaca, a Queralbs. Es tracta d’una iniciativa pionera que busca transferir els coneixements obtinguts després d’anys d’excavacions al públic general, una informació molt desconeguda fins ara. La manera per aconseguir-ho és l’elaboració de recursos didàctics, com ara plafons explicatius en els punts d’interès en plena muntanya, rutes guiades i un laboratori portàtil didàctic per ensenyar a ser un arqueòleg del paisatge.
I és que el pal de paller del projecte és precisament l’arqueologia del paisatge, l’estudi de com els entorns s’han anat modificant per l’acció de l’home, tot deixant un pòsit cultural. Palet explica a l’ACN que la recerca ha tret un passat neolític desconegut: “Pensàvem que moltes d’aquestes estructures vinculades a l’activitat ramadera -tancats, cabanes, abrics i orris- eren de períodes molt contemporanis, però hem vist que algunes tenen milers d’anys i que es conserven molt bé perquè han estat reutilitzades al llarg del temps”. Per Palet, és un patrimoni “excepcional” perquè aquesta continuïtat en l’ús ha permès que “estiguin perfectament conservats i que semblin del segle passat quan en realitat el seu origen és neolític”.
Amb excavacions i tecnologies com els drons, s’han identificat més de 350 estructures d’interès a la zona, que van des del neolític fins a períodes històrics posteriors com la romanització i el feudalisme fins arribar al segle XIX. En relació a l’època romana el director de l’ICAC remarca una idea desconeguda per molts: “Ara només hi passen els excursionistes, però les valls de Núria eren autopistes, una mena de Via Augusta que connectava la Cerdanya amb el Ripollès a través del coll de Finestrelles, un gran eix de circulació a través del Pirineu”.
Tota aquesta cronologia s’ha confirmat a partir de les troballes de ceràmiques, restes de fogars i altres materials domèstics com cassoles i metalls. Les primeres comunitats (de 20-30 membres) pujaven a l’alta muntanya amb el bon. Portaven el seu bestiar domesticat, recol·lectaven, caçaven i després tornaven a baixar a les valls on passaven l’hivern. Una altra dada excepcional és que s’han trobat vestigis d’aquestes ocupacions a cotes de 2.000 i 2.500 metres d’alt.
Una cabana i una munyidora
Entre els punts singulars que s’han senyalitzat hi ha les restes d’una gran cabana d’uns 30 m2 i amb parets vistes a més d’un metre d’altura a una zona propera al pic de l’Àliga. Està datat el segle XIV i tenia uns murs perimetrals així com un altre element d’interès que s’ha conservat: la munyidora, un corredor amb parets a banda i banda on es posaven les ovelles en línia per poder munyir a alta muntanya. Gràcies a aquest element s’ha pogut identificar el seu ús: un orri, és a dir, un lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge.
“Cal enriquir la visita a Núria”
Per David Codony, responsable d’esdeveniments de Vall de Núria, aquest nou producte turístic és “estratègic”: “No és només posar un plafó a la muntanya, sinó que són un conjunt d’accions (…) amb l’objectiu d’oferir un enriquiment en el temps lliure a aquella gent que potser vindria només a fer una excursió ben clàssica”. El projecte, a més, està plenament alineat amb el concepte de turisme sostenible, un altre valor estratègic del parc que busca promoure la conservació i respecte de l’entorn.
Des de Queralbs posen en valor el treball en xarxa que s’ha fet per arribar fins aquí. La seva alcaldessa, Imma Constans, subratlla que el món local, el parc i l’ICAC han unit forces en el que serà una “aposta de futur” i ja avança que volen fer una exposició amb algunes de les troballes. Aquest cap de setmana s’ha presentat oficialment el projecte i el material didàctic que confien també serà de gran interès per als habitants de la zona al marge dels visitants.
