12 mesos després de la fita històrica del 52% de vot independentista en unes eleccions, els tres partits independentistes del Parlament han estat incapaços d’acordar una unitat estratègica i un full de ruta. Les primeres passes després del 14-F van ser complicades, primer va haver un acord entre ERC-CUP i no va ser fins després de dues investidures fallides de Pere Aragonès que ERC i JxCat van segellar un acord ‘in extremis’. Al cap d’uns mesos, els anticapitalistes s’han despenjat dels pressupostos, aprovats gràcies als comuns. I JxCat no forma part de la taula de diàleg que Aragonès vol mantenir amb Pedro Sánchez. L’última esbatussada ha estat arran de la incapacitat de mantenir l’escó del diputat de la CUP Pau Juvillà.
La cronologia de la manca d’acord independentista de l’últim any comença el 23 de març del 2021 amb l’acord entre ERC i CUP per investir Aragonès. Un pacte entre les dues parts que molesta Junts, tot i que acabarà sent el soci de Govern. Un dels elements bàsics del pacte amb els anticapitalistes estableix un marge de dos anys al diàleg entre governs per resoldre el conflicte polític. I coincidint amb aquest equador de la legislatura que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança.
Després de les investidures fallides d’Aragonès del 26 i 30 de març, finalment el candidat d’ERC a les eleccions del 14-F és escollit president de la Generalitat el 21 de maig amb el vot a favor d’ERC, Junts i CUP. Només 10 dies abans que acabés el termini, Aragonès i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, van tancar l’acord des d’una masia de Prats de Lluçanès. Un acord que defensa que un referèndum d’autodeterminació “acordat amb l’Estat” és l’única via per “substituir el mandat polític de l’1 d’octubre”.
El primer xoc important entre ERC i JxCat es produeix sobre la delegació catalana que ha d’anar a la reunió de la taula de negociació amb el govern espanyol convocada per al 15 de setembre. Finalment no hi va cap membre de Junts després que el mateix Aragonès rebutgi la proposta de delegació formada per persones de fora l’executiu català. El president de la Generalitat defensa que la delegació catalana només ha d’estar formada per membres del Govern i es produeix un conflicte entre els dos socis que encara no s’ha resolt. De fet, la taula de diàleg no s’ha tornat a reunir des del setembre.
A finals de setembre, en el marc del debat de política general, la CUP proposa que se celebri un altre referèndum unilateral aquesta legislatura i la proposta és rebutjada tant per ERC com per JxCat. Un preludi del que passaria al cap d’uns mesos amb la principal llei que s’ha d’aprovar al Parlament, els pressupostos.
El 23 de desembre el Parlament aprova els comptes per al 2022 gràcies als comuns i la CUP hi vota en contra. Aquest fet posa en qüestió la majoria independentista del 52% de les eleccions del 14-F tot i que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, assegura que vol mantenir la CUP com a soci preferent. A la pràctica però, al llarg dels últims mesos, el Govern ha aprovat al Parlament més decrets i projectes de llei amb els comuns que no pas amb els anticapitalistes.
El ‘no’ de la CUP als pressupostos de la Generalitat ha deixat en l’aire la qüestió de confiança a l’equador de la legislatura pactada entre ERC i la CUP. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha considerat que no té gaire sentit mantenir el compromís i ha aparcat la qüestió. De totes maneres, el president ha insistit que vol recuperar les confiances amb els anticapitalistes perquè siguin un soci estable per al Govern.
I l’aprovació dels pressupostos amb els comuns també ha provocat una crisi entre ERC i Junts. La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha considerat que la majoria independentista del 52% ha quedat “alterada” i ha alertat de conseqüències que no s’han acabat de concretar.
Just després del terrabastall amb l’aprovació dels pressupostos, el president Aragonès, en el discurs institucional amb motiu de les festes de Nadal, posa per primera vegada sobre la taula la necessitat de buscar “alternatives” per si el diàleg amb l’Estat fracassa. De fet, tant Junts com la CUP no volen donar més recorregut a la via de la negociació amb el govern espanyol.
L’últim episodi d’enfrontament entre els partits independentistes s’ha produït aquestes últimes setmanes arran de la incapacitat de defensa de l’escó del fins ara diputat de la CUP Pau Juvillà davant l’ordre de la Junta Electoral Central. Tot plegat, per la seva condemna a sis mesos d’inhabilitació per no despenjar uns llaços grocs al despatx de la CUP de la Paeria en període electoral.
Tot i que els partits independentistes s’havien conjurat en mantenir l’escó de Juvillà fins que la sentència fos ferma, el diputat s’ha quedat sense acta. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assenyalat ERC i la CUP com a culpables de no subscriure públicament una desobediència de Parlament i Govern davant d’inhabilitacions i sentències judicials. I tot plegat ha acabat amb retrets creuats després que Borràs hagués defensat durant molt temps que no faria com el seu antecessor, Roger Torrent, amb l’acta de l’expresident Quim Torra.
Després de 12 mesos marcats per les discrepàncies, el president Aragonès s’ha fixat com a objectiu recosir la unitat de l’independentisme i s’espera que en la conferència de dilluns doni alguna pista més sobre les “alternatives” que diu que s’han de començar a construir per si falla la via del diàleg.
