La Unió Internacional de Llogaters (UIT) exigeix a Espanya regular “la influència” de la inversió estrangera en el mercat immobiliari del país i reclama reformes legislatives per “protegir millor” els inquilins davant l’augment “massiu” dels preus. En una entrevista a l’ACN, la cap de l’oficina de l’organització a Brussel·les, Barbara Steenbergen, diu que un dels “grans errors” a Espanya ha estat “permetre” que el mercat immobiliari estigui “totalment dominat per inversors privats i especuladors”. “És urgent regular el sector immobiliari i controlar les inversions estrangeres per evitar l’especulació”, subratlla Steenbergen. Així, la UIT encoratja les manifestacions d’aquest dissabte: “És molt important sortir a dir que ja n’hi ha prou”.
“Estem gairebé davant d’un col·lapse total del mercat immobiliari a Espanya, cal que passi alguna cosa. I només puc animar a la gent a sortir al carrer per aconseguir que canviïn les coses, perquè ja és hora”, expressa Steenbergen.
La cap de l’oficina de la UIT a Brussel·les subratlla que la crisi de l’habitatge afecta a tota Europa, però avisa que Espanya és un dels països de la Unió Europea on accedir a habitatges assequibles “és més difícil”. “Crec que moltes altres ciutats europees també se sumaran a les manifestacions”, pronostica.
Quant a la situació a l’Estat, Steenbergen lamenta que “les persones que volen o que es veuen obligades a llogar un habitatge” tenen una protecció “molt dèbil”. “La llei de lloguers a Espanya no està prou equilibrada i és extremadament important que es facin canvis en la legislació per garantir més protecció”, considera. Alhora, també avisa que els mercats de l’habitatge al país “estan completament desbocats” amb augments de preus “massius” en els últims anys.
En aquest sentit, recorda que a les grans ciutats de l’Estat les persones destinen sovint més del 50% o 60% dels seus ingressos a pagar els lloguers. “Això destrossa les famílies i les situa prop d’un risc massiu de pobresa”, alerta Steenbergen. Per a l’organització, un dels principals problemes del mercat immobiliari espanyol és que està “dominat” per les inversions que tenen per objectiu “treure profit i especular”, així com per inversors que només busquen oferir lloguers de curta durada.
Regular els lloguers de curta durada
“El pitjor per als llogaters actualment en el mercat privat de lloguer són aquests contractes a curt termini. De vegades tens un contracte només per un any i què passa després d’aquest any? El lloguer augmenta i fins i tot et poden fer fora”, lamenta Steenbergen. “Cal un sistema d’estabilització dels lloguers i contractes de lloguer a llarg termini”, afegeix.
Segons la cap de l’oficina de la UIT a Brussel·les, és una qüestió “indiscutible” que els lloguers a curt termini tenen un impacte “directe” sobre el mercat de l’habitatge i que, en casos com el de Barcelona, provoquen que els preus augmentin fins a un 15% en les zones on hi ha més concentració d’aquest tipus de contractes.
“El negoci dels lloguers a curt termini ha anat creixent, ja no es tracta només d’una habitació que ofereixes a amics o familiars quan vas de vacances, és un negoci molt gran i una inversió professional”, denuncia.
En aquest sentit, el sindicat internacional reclama una regulació “molt estricta” i, fins i tot, la “prohibició” dels contractes de curta durada, especialment en les grans ciutats per evitar que continuïn expulsant del mercat els habitatges “regulars”. “Si vols fer alguna cosa sobre el mercat de lloguer privat, el qual representa la major part del mercat de l’habitatge, aleshores has de treballar per aplicar límits als preus i, a més, perquè hi ha lloguers de llarga durada”, defensa. “Cal regular-ho estrictament”.
Preguntada per la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de prohibir totes les llicències d’ús turístic a partir del 2028, Steenberg afirma que l’organització hi està “molt a favor” i que la ciutat “va en una molt bona direcció” en matèria d’habitatge.
Habitatge assequible
La UIT també posa sobre la taula la necessitat de fomentar la construcció d’habitatge social i assequible, però avisen que, quan la inversió també ve del mercat privat, s’ha de fer sota condicions. “Si vols que els inversors privats proporcionin habitatge social i assequible, ha d’haver-hi unes normes extremadament estrictes, les mateixes que per als proveïdors públics i socials sense ànim de lucre”.
“Això és necessari per evitar la capitalització de subvencions per part dels inversors privats, un tema que crec que és molt important especialment a Espanya”, apunta Steenberg. Segons indica, la regulació de les promocions de pisos amb lloguers assequibles han d’estar sotmesos a preus “fixes” i a la condició que mai es puguin vendre al mercat novament.
Nascuda a Berlín, on el percentatge d’habitatge social, segons apunta, és de l’1,5%, Steenberg subratlla que si les administracions locals o nacionals volen promoure els habitatges socials i assequible amb inversors privats han d’evitar “caure en el gran error” de deixar-ho a les seves mans “sense regles, ni obligacions ni condicions”.
Paper de Brussel·les
Pel que fa al paper de les institucions europees, la UIT celebra que la Comissió Europea tingui, per primera vegada, un comissari a càrrec de la carpeta d’Habitatge, el danès Dan Jorgensen, però insta Brussel·les a posar condicions als fons europeus que envia als estats membres per destinar a habitatge perquè apliquin mesures “de regulació i estabilització” dels mercats de lloguer.
“Si hi ha diners del Banc Europeu d’Inversions o de la Comissió Europea per a una construcció en concret, aquesta ha de ser habitatge social o assequible amb contractes il·limitats per als residents que hi viuen, amb un límit molt fort de lloguer, per exemple, 6 euros per metre quadrat”, planteja Steenberg.
Segons defensa, la Unió Europea pot reforçar el seu paper en matèria d’habitatge, malgrat no tenir competències, a través d’aquests mecanismes de condicionalitat. “La UE no pot imposar una llei de lloguers, ho sabem, és impossible perquè no té competències, però pot dir que només donarà finançament si els estats disposen de lleis que protegeixen als residents, on els lloguers estiguin regulats, on els contractes són indefinits i on els inquilins no poden ser expulsats”, sentencia Steenberg. “Crec que això seria un missatge molt potent que la Unió Europea podria enviar als estats membres, les ciutats i les regions”.
