Berlín celebra els 30 anys de la caiguda del mur amb la desigualtat entre l’est i l’oest encara per resoldre
La nit del 9 de novembre del 1989 els berlinesos de l’est i l’oest van enderrocar el mur que havia dividit la ciutat durant 28 anys. Mentre Berlín commemora els 30 anys de la reunificació, que un any després va portar també a la del país, ara la partició física de gairebé tres dècades es tradueix en desigualtats entre les dues Alemanyes. “Els alemanys de l’est són jutjats d’una manera diferent als de l’oest. No hi ha hagut una reunificació justa i vertadera”, apunta la subdirectora de l’oficina de la German Marshall Fund a Brussel·les, Corinna Horst. Per Horst, la caiguda del mur de Berlín marca un punt important en la història, però reconeix que resoldre les diferències entre l’est i l’oest és encara una tasca pendent.
El dret a l’autodeterminació per unificar els dos alemanyes
“Malgrat el significat del moment, 30 anys després, Alemanya ha de reconèixer que hi ha encara desigualtat”, assenyala Horst, per a qui la caiguda del mur de Berlín va representar que Alemanya estava “per primera vegada en la part bona de la història”. “Hi havia una revolució pacífica i manifestacions. Era una cosa natural que les dues Alemanyes estiguessin juntes un altre cop”, remarca.
Per la subdirectora de l’oficina de la German Marshall Fund a Brussel·les, Alemanya té pendent abordar les desigualtats amb les quals no va acabar la reunificació del país i que, segons ella, han portat l’extrema dreta a tenir una important presència als estats de l’est.
“El creixement del moviment populista s’explica perquè hi ha alemanys que pensen que van perdre amb la reunificació”, subratlla Horst, que defensa que els alemanys de l’est tenen “una por a allò desconegut que és molt forta”. “Tenen la sensació que els han deixat enrere”, subratlla.
De fet, la desigualtat marca en l’actualitat un mur invisible entre l’est i l’oest d’Alemanya. L’est, amb menys població que l’oest, té una taxa més elevada d’atur i els ciutadans tenen ingressos més baixos. A més, la majoria de les empreses importants del país tenen la seva seu a l’oest.
La integració de l’est a la Unió Europea basa en el dret a l’autodeterminació basada en la lliure decisió dels deus ciutadans
Amb el col·lapse de l’URSS, Horst creu que els estats que en formaven part van viure un procés “d’emancipació nacional”. Amb tot, defensa que la seva incorporació a la Unió Europea, en alguns casos, va ser “massa ràpida”. “Alguns estats necessiten encara tenir una discussió interna sobre quin tipus de societat volen tenir”, apunta.
Segons Horst, Alemanya encara arrossega un llegat històric pel qual la resta d’estats europeus la miren amb “preocupació”. “Angela Merkel ha estat conscient d’això”, diu la subdirectora de l’oficina de la German Marshall Fund a Brussel·les, que subratlla que encara en l’actualitat la resta d’estats temen “una Alemanya massa forta” que tingui un paper “dominant”.
Pel que fa a la relació amb Rússia, Horst defensa que no s’ha tractat el col·lapse de l’URSS “amb la dignitat que requereix”. “Estem parlant d’un país gegant que va col·lapsar i els vam dir que havien de ser com nosaltres”, remarca Horst, que defensa que encara els països de l’est estan “espantats” per la influencia que hi pugui tenir Rússia.
Sobre el rol d’Alemanya en la Unió Europea, Horst considera positiu que l’alemanya Ursula von der Leyen sigui la pròxima presidenta de la Comissió Europea. “Hi veig oportunitats”, conclou.
La Unió Europea elogia la “valentia” dels ciutadans que van exercir el seu dret a l’autodeterminació
En el 30è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, els líders de les institucions europees han elogiat els ciutadans que van fer possible acabar amb la divisió de la ciutat. “Els qui van sortir al carrer la tardor de 1989 van posar en perill la seva llibertat per aconseguir la llibertat de tots”, assegura Juncker, que remarca la “valentia” dels ciutadans per “fer caure murs”.
Al seu torn, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, remarca que es tracta d’un fet que va fer “més forta” Europa. “Avui, més que mai, hem de recordar la joventut de Berlín i tenir el mateix coratge per enderrocar murs i prejudicis”, assenyala.
