De l’antiga Iugoslàvia, Eslovènia i Croàcia són de la Unió Europea des del 2004 i el 2013, respectivament, i trucant a la porta hi ha Sèrbia, Montenegro, Macedònia del Nord, Bòsnia-Hercegovina i Kosovo. Els dos primers països tenen converses obertes, el tercer (Macedònia del Nord) ha superat l’escull del seu nom que coincideix amb la província septentrional de Grècia, però ara es troba bloquejat pel vet de Bulgària per una disputa sobre la llengua. Els dos darrers ho trenen més difícil quan Kosovo encara no és reconegut per tots els membres de la UE.
Tot i això, la Unió Europea ha promès als Balcans una inversió de gairebé 30.000 milions d’euros, però no mou fitxa amb el procés d’ampliació. La declaració de la cimera europea dels Balcans a Eslovènia reitera el “compromís amb el procés d’ampliació”, però en la reunió de líders no s’ha discutit l’entrada de nous candidats al club europeu. “No es pot dir que la porta estigui tancada, però hi ha molts punts complicats a tenir en compte”, apunten fonts diplomàtiques europees, recordant les disputes frontereres, però també les reticències d’alguns estats membre. Amb tot, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha defensat que el paquet d’ajudes i inversions “aplanarà el camí cap a l’ampliació”.
Malgrat que algunes capitals refreden aquest debat, Brussel·les es compromet a fer “tot el possible” per “avançar en el procés d’accessió”. Mentrestant, els líders europeus han insistit als seus homòlegs balcànics que han de complir certs criteris per accedir al bloc, com per exemple “els valors i les reformes”, però també la resolució de “disputes” entre països, segons ha explicat el president del Consell Europeu, Charles Michel. Amb tot, Michel ha defensat que la declaració d’aquest dimecres inclou “compromisos concrets”.
Inversió multimilionària
La UE preveu destinar gairebé 30.000 milions d’euros als Balcans en els pròxims set anys per impulsar “la transició digital i verda” a la regió i “reforçar la cooperació i la convergència amb la UE”. El paquet està format per 9.000 milions d’euros en subsidis i 20.000 milions d’euros d’inversions. “La xifra parla per si sola”, ha remarcat Von der Leyen durant la roda de premsa posterior a la cimera. Segons ella, aquest estímul econòmic facilitarà les negociacions d’accessió amb els països d’aquesta regió. Ara mateix, hi ha negociacions en curs amb Sèrbia i Montenegro. Tot i reconèixer l’avenç de Belgrad, Von der Leyen ha subratllat que encara té “molt a fer” per consolidar l’estat de dret. No cal dir que, un cop més, als catalans ens grinyola la finura amb què la UE exigeix qualitat en “l’estat de dret” als països en espera d’incorporar-s’hi mentre que es fan els ulls grossos a les actuacions del regne d’Espanya contra els procediments jurídics europeus.
