Un dels factors que caracteritza la Unió Europea és la seva diversitat lingüística, entre les llengües considerades oficials i les considerades ‘cooficials’, també anomenades “llengües regionals i minoritàries”. Una dècada enrere, el 2013, el Parlament Europeu va aprovar l’informe ‘Alfonsi’, en el qual es constatava que aquestes llengües “regionals” no rebien “prou atenció específica”. 10 anys més tard, un nou informe elaborat per Dr. Vicent Climent-Ferrando i finançat, entre altres eurodiputats, per Diana Riba (ERC), Carles Puigdemont (Junts), Clara Ponsatí (Junts) i Toni Comín (Junts), revela que la situació no tan sols no ha millorat al llarg d’aquests 10 anys, sinó que les llengües regionals o minoritàries s’enfronten ara a nous reptes “que van més enllà del pla educatiu i que entren de ple en el món tecnològic, cultural i audiovisual”, i ho fan sense el suport de la UE.
La portaveu d’ERC al Parlament Europeu, Diana Riba, ha presentat el nou informe juntament amb François Alfonsi i altres eurodiputats el matí d’aquest dilluns, 20 de març. L’estudi avalua el suport que la Unió Europea ha donat a les llengües regionals i minoritàries en els últims 10 anys, especialment després de la resolució que el Parlament Europeu va adoptar el 2013 sobre llengües en perill d’extinció i diversitat lingüística, i constata l’alarmant ritme amb què aquestes llengües desapareixen, sota la inacció de la UE.
L’estudi evidencia que les llengües regionals i minoritàries d’Europa no reben prou atenció, ni tan sols en el marc de les polítiques sobre multilingüisme de la Comissió, i el seu finançament ha anat minvant any rere any. Tal com s’exposa a l’informe, l’Agenda Europea 2020 ha prioritzat les llengües des d’una perspectiva econòmica, fomentant només aquelles llengües que compleixen una funció de creixement econòmic, mentre relega les llengües regionals a un segon pla pràcticament invisible. Aquest fenomen discriminatori vers les llengües minoritàries també s’observa en l’àmbit de l’educació i les tecnologies del llenguatge, en els quals les llengües regionals no poden participar de cap de les iniciatives que la Comissió du a terme sobre idiomes.
Aquesta exclusió, segons constata l’informe, està creant una escletxa cada vegada més gran entre les llengües considerades “útils, necessàries, i lligades al progrés i creixement”, mentre que les altres, les regionals i minoritàries, “estan absents i es consideren irrellevants“.
Paral·lelament, l’informe també critica que la Comissió Europea i el Consell Europeu, malgrat els múltiples crits d’ajuda dels eurodiputats experts en aquesta matèria, així com de la societat civil, continuen ignorant la problemàtica, al·legant que aquestes qüestions lingüístiques són competència de cada Estat membre i que el suport que reben des dels òrgans europeus és “suficient”.
Amb tot, l’estudi proposa una sèrie de recomanacions per tal que les llengües regionals no desapareguin. D’una banda, proposen continuar la línia d’acció adoptada el 2022 per preservar les llengües en perill d’Europa, així com incloure-les en totes les iniciatives de la Comissió enfocades a la promoció lingüística. També recomanen establir un conjunt d’estudis i directrius a escala supranacional per supervisar la situació d’aquestes llengües a Europa, un finançament propi i reservat a aquesta qüestió, i que les demandes de la societat civil es transformin en polítiques concretes de suport a les llengües regionals.
