La Unió Europea inicia un nou curs polític marcat per diverses eleccions -entre elles les del Parlament Europeu, que se celebraran el juny- i amb la guerra d’Ucraïna com a teló de fons. També amb la vista posada a la fi de l’actual mandat de la Comissió Europea, que acaba l’octubre de 2024, els vint-i-set buscaran tancar al llarg dels pròxims dotze mesos carpetes legislatives com la de migració, regles fiscals o la restauració de la natura. I tot plegat, en un context en què l’extrema dreta guanya força. Segons els experts, els canvis en l’escenari polític poden afavorir discursos euroescèptics, una qüestió que les institucions hauran de saber entomar en un any que consideren “molt important” per al futur de la Unió.
Segons l’analista política del ‘think tank’ European Policy Centre, Teona Lavrelashvili, aquest curs polític serà “transformador” per al club comunitari. “La UE ha arribat a un punt que ha entès que no només és una potència que pot anar sobrevivint de crisi en crisi, sinó que també ha de ser un actor capaç de fer càlculs i relacionar-se de forma estratègica amb els seus estats membres i amb la resta del món”, assenyala. Segons aquesta experta, la UE haurà de continuar “navegant entre els seus reptes interns”, però també apunta que actuarà de forma que “faci notar el seu poder geopolític”.
De fet, la crisi de la covid-19 primer i la guerra d’Ucraïna després han tingut una gran influència en el canvi d’actitud de la UE durant els últims anys. En aquest sentit, Lavrelashvili considera que el conflicte amb Rússia continuarà centrant bona part del debat al llarg del curs vinent i que caldrà veure si els estats membres exhibeixen la mateixa unitat que han mostrat fins ara.
Més enllà de la invasió, un altre factor que marcarà enormement el curs polític europeu seran les eleccions. A banda dels comicis al Parlament Europeu, se celebraran eleccions als Països Baixos (22 de novembre de 2023), a Ucraïna (encara es desconeix la data, tot i que han de ser aquest 2023) i les presidencials a Rússia (17 de març de 2024). A més, el 31 d’octubre de 2024 acaba el mandat de l’actual Comissió Europea i el 5 de novembre de 2024 hi ha eleccions presidencials als Estats Units, dues dates que també marcaran l’actualitat durant els mesos previs.
Pels experts, l’auge de l’extrema dreta tindrà un paper rellevant en tot aquest escenari. “Un dels indicadors més clars del seu impacte el trobarem en debats que aposten per una Europa menys federal; aquestes narratives volen restringir els poders de la UE; […] defensen idees com el mercat comú, però quan parlen de sobirania i drets polítics, volen que els estats tinguin el control en aquests camps”, indica Lavrelashvili.
Carpetes legislatives
Abans dels comicis al Parlament Europeu, els vint-i-set tenen el repte de tancar algunes de les carpetes legislatives encara obertes. Algunes de les més destacades són el pacte migratori, les regles fiscals i la despesa plurianual, la reforma del mercat elèctric, la llei de restauració de la natura, la llei de la intel·ligència artificial o les mesures destinades a reforçar l’autonomia estratègica, com la Llei de Matèries Primeres Crítiques.
Algunes d’elles, com ara les regles fiscals es preveu que ja estaran enllestides abans que acabi el 2023, sota la presidència espanyola del Consell de la UE. Altres, però, sembla que s’allargaran més per una falta d’entesa entre alguns estats. Per Lavrelashvili, la carpeta de migració és l’exemple més clar. “Malgrat que s’ha arribat a un principi d’acord, les preocupacions que encara manifesten alguns estats membres generen moltes qüestions sobre com s’hauria d’implementar l’acord final; sens dubte serà un tema candent i difícil de tancar aquesta legislatura”, opina.
Ampliació de la Unió Europea
En la primera setmana del nou curs, el president del Consell Europeu, Charles Michel, també ha fet menció de l’ampliació de la UE, un altre tema que ha pres rellevància els últims anys i que aquest exercici serà dels més destacats. Tot i que l’adhesió és un procés llarg, el dirigent belga va fixar l’any 2030 com a data límit per incorporar nous països a la UE, alguns dels quals fa anys que es troben en l’etapa de la negociació.
“Estem sent testimonis de com l’ampliació de la UE està guanyant pes; anys abans ningú imaginava que països com Ucraïna o Moldàvia tindrien la perspectiva europea”, assenyala Lavrelashvili. En aquest sentit, l’analista política creu que tant la Comissió Europea com el Consell han estat “ràpids i valents” per accelerar els processos i considera que els passos que s’han donat són “un senyal important” per als candidats. “És un gir de 180 graus en l’àrea de les polítiques d’ampliació”, afegeix.
Relleu a la Comissió Europea
Malgrat que el mandat de l’actual Comissió Europea finalitza a inicis del curs vinent, serà en aquest que se sondejaran els noms dels aspirants a ocupar els càrrecs de l’executiu. De fet, ja han aparegut les primeres quinieles per veure qui estarà al capdavant de la Comissió, amb noms com el de l’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola; l’exprimera ministra finlandesa, Sanna Marin, o el primer ministre portuguès, António Costa.
Tampoc es descarta un segon mandat de l’actual presidenta, Ursula Von der Leyen, qui en els seus anys al capdavant de l’executiu ha aconseguit mantenir la unitat dels 27 malgrat les turbulències. “Von der Leyen ha respost amb èxit davant les crisis que hem hagut d’afrontarm primer la de la covid-19 i després la d’Ucraïna; […] ha estat tot un desafiament, però ho ha aconseguit de forma molt eficient”, destaca Lavrelashvili.
Per ara tot està obert i qualsevol moviment polític pot canviar per complet l’escenari actual. El curs polític que comença, això sí, vindrà carregat de nous reptes.
