Els múltiples arguments que avalen l’oficialitat del català a la UE, la campanya ‘Say Yes’ de Plataforma per la Llengua i els vídeos de personalitats com Pep Guardiola, Kilian Jornet, Sergi López i Joan Laporta no han servit perquè avui es decidís si el català mereix ser oficial a la UE. El Consell General d’Afers Europeus no ha volgut posicionar-se encara sobre l’oficialitat del català, el gallec i l’euskera a la Unió Europea, i ha ajornat la votació després de la reunió mantinguda aquest dimarts, 19 de setembre, que ha durat prop de 40 minuts.
A l’arribada a la reunió, la majoria de socis europeus han demanat analitzar a fons l’impacte de l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Així, i davant els dubtes expressats per la majoria dels socis europeus, la Unió Europea, la presidència rotatòria de la qual ostenta l’Estat espanyol, ha decidit ajornar la votació sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. Fonts diplomàtiques a les quals ha tingut accés l’ACN destaquen que el debat, de 40 minuts de durada, ha estat “constructiu”, amb la intervenció d’una vintena de països, que han demanat anàlisis jurídiques i de cost de la proposta.
Els 27 estats membres de la Unió Europea s’han emplaçat a continuar els treballs per poder tornar a abordar l’oficialitat del català, el basc i el gallec en pròximes reunions.
França nega tenir “por” de l’oficialitat del català i aposta per “ajudar” Espanya “tant com sigui possible”
La secretària d’Estat del Ministeri d’Afers Europeus de França, Laurence Boone, ha assegurat que el país no té “por” a les conseqüències que l’oficialitat del català, el basc i el gallec pugui tenir al seu territori. De fet, Boone ha dit que França està “a favor” que tothom pugui fer servir la seva llengua, però que probablement demanarà “un estudi jurídic per veure com acomodar la proposta d’Espanya”.
La secretària d’Estat del ministeri d’Afers Europeus de França ha dit que és important mantenir una negociació jurídica sobre les llengües “regionals” que es podrien utilitzar i intentar “ajudar Espanya el més possible”.
Irlanda reitera el seu suport a l’oficialitat del català i Eslovènia se suma a la defensa de la proposta
El ministre d’Afers Europeus d’Irlanda, Peter Burke, s’ha mostrat a favor de l’oficialitat de les tres llengües, tot i que ha admès que cal veure “els detalls” de la proposta d’Espanya. Burke no ha pogut precisar quan es podria prendre una decisió perquè dependrà, ha dit, de les “visions” que tinguin els diversos estats membres. “Irlanda defensa fortament i dona suport al pluralisme lingüístic”, ha remarcat.
El secretari d’estat d’afers europeus d’Eslovènia, Marko Stucin, ha mostrat “suport” a l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El ministre eslovè ha remarcat que el seu país és un dels més petits de la UE i que l’eslovè el parlen dos milions de persones. “Entenem la voluntat que tothom que té una llengua reconeguda com a oficial en un estat vulgui que sigui reconeguda també a la UE“, ha dit.
Suècia, Alemanya, la República Txeca i Eslovàquia, reticents
Quatre estats membre de la Unió Europea, d’altra banda, no han dubtet en expressar els seus dubtes sobre la viabilitat de la proposta, reclamant informes que esclareixin les conseqüències de la proposta.
El secretari d’Estat del ministeri d’Afers Exteriors d’Eslovàquia, Peter Misik, ha dit que “seria prematur” avançar si hi votaran a favor o en contra, excusant-se en el fet que “hi ha alguns aspectes legals i pràctics que s’han d’abordar”. Misik també ha expressat que Eslovàquia “entén” que es tracta d’una qüestió “molt important i sensible” per Espanya. “Potser necessitarem més temps per decidir, dependrà del debat”, ha sentenciat.
La secretària d’Estat d’afers europeus de Croàcia, Andreja Metelko-Zgombić, ha defensat demanar un informe als serveis jurídics del Consell de la UE perquè analitzin i emetin una “opinió legal” sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec. “Volem prendre una decisió informada”, ha dit Metelko-Zgombić, que també ha demanat saber “quin és l’estat” de les tres llengües a Espanya. Amb tot, però, la ministra croata ha reivindicat també la necessitat de “salvaguardar la riquesa cultural i lingüística europea”. “És una part molt important de les nostres identitats”, ha dit.
El ministre d’afers europeus de la República Txeca, Martin Dvorak, ha demanat “entendre les conseqüències”, per exemple pel que fa al pressupost, abans de poder prendre una decisió.
D’altra banda, la ministra sueca Jessika Roswall, un dels països que més dubtes ha expressat sobre l’oficialitat del català, també ha defensat que necessiten “més informació” respecte a la proposta. “Hi ha diverses llengües minoritàries a la UE que no són oficials i hem de tenir clares les conseqüències legals i financeres de fer-les oficials”, ha dit la ministra, que ha reiterat que és “massa d’hora per decidir-ho”.
Finalment, la secretària d’estat d’afers europeus d’Alemanya, Anna Lührmann, ha plantejat “una sèrie de dubtes” sobre l’oficialitat de les tres llengües, concretament relacionats amb la seva legalitat i pressupost.
El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, només era a la reunió per “escoltar i ajudar en el que faci falta”
Reynders, el comissari de Justícia, ha remarcat que el seu organisme “no té la competència per decidir” aquesta qüestió, i que només han assistit a la reunió “per escoltar les diferents posicions i ajudar en el que faci falta”. En aquest sentit, ha afegit que no tenen “cap estimació precisa” del cost que suposaria que el català esdevingués oficial a la UE.
