Aquest divendres 3 de juny es compleixen cent dies de l’inici del primer atac militar de l’exèrcit rus sobre territori ucraïnès. En poc més de tres mesos, la preocupació per la guerra ha deixat enrere el record de la pandèmia i tots els agents –sent la Unió Europea un dels més destacats- han destinat bona part dels seus recursos a la resolució del conflicte. Si bé la contundència de les accions que han emprès els 27 no té precedents, els experts consideren que la UE té encara un ampli marge d’actuació. Alguns reclamen una resposta militar “més forta”, d’altres exigeixen més ajut financer a Ucraïna i tots coincideixen que cal anar més enllà amb les sancions per debilitar l’economia russa, amb el gas com a principal font d’ingressos.
En termes generals, les veus contactades per l’ACN consideren que la Unió Europea pot fer més del que ha fet fins ara, sigui donant suport a Ucraïna o castigant l’economia russa. “El que tenim sobre la taula pot semblar insuficient per molts”, apunta la investigadora especialitzada en política exterior del ‘think-tank’ CEPS, Tinatin Akhvlediani, en declaracions a l’ACN. No obstant això, també subratlla l’enorme dificultat que suposa arribar a acords dins el club comunitari –les decisions han de ser unànimes- i destaca que, tenint en compte la trajectòria de la UE, les accions que està duent a terme contra el règim de Vladímir Putin “son d’una escala molt significativa”.
L’energia és, sense dubte, l’àmbit que genera més debats. Des de l’esclat de la guerra, la UE ha prohibit les importacions de carbó i altres combustibles fòssils, ha aturat les exportacions a Rússia de carburants per a reactors i recentment ha impulsat un embargament del petroli rus que arriba a través d’oleoductes. Malgrat tot, el club comunitari encara no ha intervingut en el mercat del gas, el gran pilar de l’economia russa. Segons Akhvlediani, el següent pas lògic de la UE passaria per actuar en aquesta direcció, però ho veu complicat.
“El risc és molt gran; pot danyar l’economia europea i tenir grans costos pels ciutadans”, comenta. A banda, dubta de si els estats seran capaços d’arribar a un acord, i més després de les diferències que van aparèixer en el darrer debat sobre l’embargament del petroli rus.
Sancions
L’expert de política exterior i seguretat europea del European Council on Foreign Relations, Rafael Loss, defensa que la UE ha tingut un paper principal a l’hora d’impulsar sancions contra Rússia. Amb tot, creu que “no està molt clara quina és l’estratègia darrere dels paquets de sancions” de la UE. “Hi ha diplomàtics que tenen dubtes sobre l’èxit d’aquests paquets”, assenyala, malgrat apuntar que amb les restriccions l’economia russa està “sota molta pressió”.
Per l’expert del European Council on Foreign Relations, caldrien sancions més “dirigides” i també veu com un pas “lògic” que la UE avanci ara cap a sancions al gas rus. “El marge de beneficis del carbó era petit comparat amb el del petroli i encara és més gran amb el gas”, subratlla.
Restriccions financeres i comercials
També dins l’apartat de sancions, la UE ha adoptat diverses mesures en matèria de finances per debilitar l’economia russa. Al llarg dels últims tres mesos ha prohibit les transaccions amb el Banc Central de Rússia, ha prohibit l’accés al sistema Swift de diversos bancs russos –entre ells l’Sberbank, l’entitat més gran del país- i ha restringit totes les transaccions amb determinades empreses estatals, entre d’altes.
No obstant això, els experts consideren que aquestes accions són insuficients. “Rússia encara té centenars de bancs que continuen operant, i l’entitat més gran del país va ser sancionada fa pràcticament dos dies”, assenyala Akhvlediani.
En l’aspecte de comerç exterior, en canvi, l’experta del ‘think-tank’ CEPS opina que les accions de la UE sí que han sigut efectives. Les sancions de la UE en aquest camp contemplen majoritàriament restriccions en les exportacions de tecnologia i productes electrònics, productes que permetrien a Rússia “reforçar-se militarment”.
Ajuda militar
En un altre gest sense precedents, la UE ha destinat 2.000 milions d’euros en ajuda militar a Ucraïna a través del Fons Europeu d’Ajuda a la Pau. Es tracta del primer cop que la UE participa en la compra d’armament i assumeix la coordinació de la distribució del material. Fins ara el fons només havia servit per finançar programes de suport a la formació militar o de compra de material no letal a països com Mali o la República Centreafricana.
Malgrat el moviment de la UE per donar suport militar a Ucraïna, Loss considera que el club comunitari no ha fet “suficient”, especialment en comparació amb els Estats Units i el Regne Unit. “Cal una resposta militar més forta”, subratlla.
L’expert en política exterior i seguretat del European Council on Foreign Relations admet que l’entrega d’armes petites els primers dies de la invasió va ser “molt útil” per evitar que les tropes russes prenguessin el control de Kíiv, però considera que hi ha hagut una “manca de lideratge” per part de França i Alemanya en la resposta econòmica i militar europea. “Hem vist indecisió i dubtes que venien des de Berlín”, remarca especialment crític amb el posicionament d’Alemanya.
Finançament a Ucraïna
Pel que fa a les ajudes financeres, la UE ha impulsat recentment un nou paquet d’ajudes en forma de préstecs per valor de 9.000 milions d’euros. Si bé el club comunitari ha anunciat de forma reiterada aquesta mesura, l’import equival a la inversió necessària per mantenir Ucraïna en funcionament durant només dos mesos.
A banda de les ajudes financeres al país, la UE ha donat suport a la creació d’un fons de reconstrucció del país, però encara falta precisar els detalls d’aquest instrument. El vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Domvrovskis, s’ha limitat a dir que la suma de diners necessària seria de “centenars de milers de milions d’euros”. En aquest sentit, les veus expertes apunten que una de les possibilitats que agafa més força per obtenir aquests recursos passa per confiscar els béns congelats del banc central rus i de diverses oligarques. Malgrat tot, a hores d’ara “no hi ha una base legal” per actuar en aquest sentit, recorda Akhvlediani.
Energia
La guerra de Rússia ha fet encara més evident la necessitat que té la UE d’apostar per una economia verda i menys dependent de l’exterior. És per això que Brussel·les ha presentat el pla batejat com a RepowerEU i que preveu una inversió total d’uns 300.000 milions d’euros per abandonar les relacions amb Rússia en matèria energètica. Segons els càlculs de la Comissió, la implementació plena d’aquesta estratègia suposaria un estalvi de 100.000 milions d’euros anuals als contribuents europeus.
Per altra banda, la UE ha tornat a ressaltar la importància d’impulsar la interconnexió energètica entre els estats membres. L’objectiu a hores d’ara és assolir un percentatge d’interconnexió del 15% abans del 2030, cinc punts més respecte al 2020.
Refugiats
Amb més de sis milions i mig de refugiats d’Ucraïna que han anat principalment als països veïns, la Unió Europea va activar per primer cop al març la directiva de Protecció Temporal, que dona protecció temporal immediata als refugiats ucraïnesos. Amb aquest mecanisme, que existia des del 2001 però mai s’havia arribat a utilitzar, els refugiats ucraïnesos obtenen permís de residència i treball als refugiats, entre altres drets, a tot el club comunitari.
A més, la UE ha donat ajuda financera als països fronters amb Ucraïna, que són els que acullen més refugiats. S’han destinat 17.000 milions d’euros als estats membre que acullen refugiats que han fugit d’Ucraïna, però també s’han donat diners a països que no formen part de la UE, com Moldàvia.
Crims de guerra
La guerra d’Ucraïna també ha fet moure la UE en l’àmbit judicial. El Consell va aprovar a finals de maig que Eurojust, l’agència de la UE encarregada del reforç de la cooperació judicial entre els estats membre, pogués conservar proves dels possibles crims de guerra comesos a Ucraïna.
Les noves normes permeten a Eurojust emmagatzemar i conservar proves de crims de guerra, com per exemple imatges per satèl·lit, fotografies, vídeos o gravacions sonores. L’agència europea també pot ara tractar i analitzar aquestes proves i compartir-les amb les autoritats judicials dels estats i internacionals, com el Tribunal Penal Internacional.
Adhesió a la UE
Pocs dies després de la invasió russa, Ucraïna va presentar formalment la petició per entrar a la UE, com també ho han fet Geòrgia i Moldàvia. Els 27 van acordar iniciar el procés per analitzar la petició i ara la Comissió Europea donarà la seva opinió al juny. Malgrat demanar una adhesió exprés, el procés per entrar al club comunitari és llarg i amb complicats requisits tècnics i econòmics. La decisió, però, és política perquè són els estats els que tenen l’última paraula sobre les noves adhesions.
Per Loss, mostrar a Ucraina que té un “camí” cap a la UE seria “de molta ajuda” per al país. “Seria un senyal molt fort per als ucraïnesos, les forces armades i el lideratge del país”, afirma, tot subratllant que el bloc comunitari ha de mostrar a Ucraïna que està “al seu costat”. “Tindria un valor polític per sostenir l’alineament d’Ucraïna amb la UE”, afegeix.
Ara bé, veus com Akhvlediani tenen dubtes que tots els estats membres es mostrin partidaris de l’adhesió. De fet , alguns països ja van fer palesa aquesta opinió en la darrera cimera extraordinària a Brussel·les.
“Hi ha una mica de preocupació que la petició pugui ser aprovada molt ràpid per la Comissió Europea i que després passi molt de temps”, diu Loss sobre com ha d’afrontar la UE aquesta sol·licitud. Segons ell, la UE hauria d’oferir una cooperació reforçada en el curt termini a Ucraïna, mentre resol “pas pa pas” el camí cap a la pertinença.
