Queda un cop més clar que els Estats membres manen a la Unió Europea i, en aquesta crisi (com en tantes altres), els Estats imposen els seus criteris particulars a la UE si cal, passant per sobre de tots els tractats, convenis i pactes.
Així, Dinamarca, Eslovènia, Polònia i Txèquia han tancat tanquen unilateralment les fronteres i el llistat de ciutadans que, segons el país d’on vinguin, poden entrar o sortir varia en cada cas.
I quan la Comissió, per boca de la presidenta Ursula von der Leyden, diu que farà els ulls grossos si un estat membre ultrapassa els límits de dèficit per atendre l’emergència, la resposta que obté dels estats és “Només faltaria!”
I, per contra, la UE cedeix a tota demanda o pretensió dels estats membres sigui quan Itàlia, ara mateix, demana ajut en material sanitari o quan, fa pocs dies (encara que sembli molt lluny en el temps) Grècia demana empatia per bastonejar immigrants.
En les situacions d’emergència se sap qui realment mana i, per dalt o per baix, manen els estats. Els estats tiren pel dret. Doncs ja sabem el que ens convé.
