La secretària general de la Universitat Autònoma de Barcelona, Esther Zapater, ha donat la raó al conseller Nadal sobre la necessitat “d’adoptar mesures restrictives” quan hi ha una denúncia d’assetjament, però ha avisat que el marc legal no ho permet. “Hauria pogut comportar la nul·litat de tot el procés”, ha assegurat en roda de premsa amb relació al greu cas del catedràtic de Física Àlvar Sánchez, que va assetjar una alumna durant dos anys.
D’altra banda, respecte al nou cas del professor de Filologia, Àngel Gallego, suspès de sou i feina per abús d’autoritat a diverses doctorandes, Zapater ha dit que es van adoptar diverses cautelars, si bé cap va ser apartar-lo de la docència. D’aquest mateix docent, diverses alumnes de grau han denunciat haver rebut missatges d’assetjament sexual i han acusat la UAB “de mirar cap a una altra banda”.
“Havíem d’esperar”
El govern de la UAB ha comparegut aquest divendres assegurant que el 2019 no va apartar cautelarment el catedràtic de Física condemnat ara per assetjament perquè la causa penal havia “absorbit” la investigació interna. “Havíem d’esperar que la causa judicial acabés i que els fets quedessin determinats”, ha ressaltat la secretària general, que ha precisat que la sentència del catedràtic no és ferma.
La degana Margarita Freixas ha relatat que el març de l’any passat van unificar les causes, que incloïen 88 queixes formals d’estudiants de doctorat. El cas es va posar en coneixement de la comissió tècnica assessora, que va obrir un expedient informatiu, el qual es va tancar al juny. És aleshores quan es determina que la causa mereix un expedient disciplinari, el qual comença al setembre i s’ha resolt ara amb la suspensió de sou i feina durant 14 mesos.
Segons ha relatat Freixas, les alumnes acusaven el docent principalment de “mala praxi docent” perquè, entre altres motius, hi havia “moltes persones suspeses a l’aula”, les avaluacions no recollien tots els treballs entregats, el professor no s’explicava “de manera prou clara”, utilitzava les xarxes socials personals per a la docència i els proposava apujar nota assistint a conferències externes al currículum universitari.
Freixas ha dit que des de la facultat van acordar diverses mesures cautelars, com garantir que les denunciants no coincidirien amb el professor i introduir a l’aula una segona professora “que vetllés per les bones praxis docents”. També li van demanar que deixés d’utilitzar les xarxes socials personals per a usos acadèmics. Segons la degana, el professor va deixar de donar classes des del setembre “per motius personals”, coincidint amb el moment en què s’obre l’expedient disciplinari.
Tant Freixas com Zapater han garantit que la UAB ha ofert “en tot moment” assessorament jurídic i psicològic a les afectades, i han manifestat “empatia i suport a totes les persones de la comunitat universitària que s’han pogut veure afectades per aquesta situació”. “Continuem treballant de forma decidida i col·laborativa per erradicar les violències masclistes de les nostres aules”, han recalcat.
Crítiques del grup de suport a víctimes d’assetjament
Un cop acabada la roda de premsa, tres representants del grup de suport a víctimes d’assetjament sexual han advertit que el govern de la UAB té constància de diversos enviaments de missatges assetjadors per part d’aquest docent, Àngel Gallego, i els han acusat de “mirar cap a una altra banda”. Segons aquests representants universitaris, fins a set alumnes de Grau de Llengua i Literatura Espanyoles han rebut missatges de caràcter sexual on els feia preguntes sobre la roba interior, feia comentaris despectius a les seves parelles sentimentals o insinuacions pujades de to.
També han garantit que Gallego feia les mateixes pràctiques amb alumnes de segon de Batxillerat que es preparaven per a les PAU (proves d’accés a la universitat), a les quals els presentava un altre professor de la facultat per tenir cites fora del campus. Tots dos eren coordinadors de les PAU.
El col·lectiu de suport ha assegurat que el març de l’any passat -coincidint amb la denúncia de les doctorandes- van traslladar aquests missatges a la secretària general de la UAB, “que va afirmar que eren fets gravíssims i que calia adoptar mesures cautelars”. “Però aquí no ha passat res”, ha lamentat Merce Márquez, que ha retret a la Universitat que “anteposi un buit jurídic per davant la protecció de les doctorandes i estudiants”.
Des del grup de suport, Ermengol Gassiot ha retret a la UAB que no acceptés que ells fessin d’intermediaris a l’hora de denunciar els fets i ha assegurat que van instar les noies a denunciar els missatges a títol individual, “amb la indefensió que això suposa”. Segons Gassiot, van demanar que les víctimes tinguessin garantida la seva privacitat i que s’allunyés el professor per por de represàlies, però la UAB “va respondre amb un ‘no’ taxatiu” i també apunten que “les van advertir que s’haurien d’enfrontar a un cara a cara amb el professor durant la investigació”
Els mateixos acompanyants de les víctimes també han criticat que l’assessorament psicològic prestat per la UAB “és una cita setmanal dimecres al matí, incompatible amb l’horari laboral”, de manera que les afectades han hagut de recórrer a especialistes privats. Alhora, el grup de suport recrimina a la universitat “que no hagi compensat els danys emocionals i mentals patits pel silenci de la UAB”. “És més necessari que mai fer un ‘Me Too’ a l’Autònoma”, han reblat.
