Des del dia 4 de setembre fins al 23 del mateix mes tindrà lloc el festival d’art jove Art Nou. Un dispositiu d’activació de l’art emergent que té com a objectiu descobrir i difondre el treball d’artistes novells. Un programa que convertirà Barcelona en l’epicentre de l’art jove.
Art Barcelona, l’associació de galeries d’art de la ciutat, ha coordinat més de vint exposicions que mostren la flor i nata de l’art emergent a Barcelona. A causa de la saturació d’esdeveniments, hem decidit senyalar-ne cinc. Encara que cites com Art<35 Fundación Banco Sabadell 2018 a la Sala Parés, que no hem ressenyat, ja són tradició i hom hi ha de peregrinar per descobrir les noves joies del nostre art.
Alberto Gil Cásedas. PW6 AA Prueba de Leucofobia: Blanco sobre blanco. Galeria NoguerasBlanchard.
L’artista aragonès establert a Barcelona presenta una exposició completament blanca. Una exploració del llenç nivi amb els seus conseqüents significats. El tractament de la forma ve donat per la voluntat de fer “un espai il·luminador que aculli les infinites possibilitats del pensament que encara no han pres una forma concreta “. Alberto Gil (Zaragoza, 1991) és un artista que ha fet una gran fortuna expositiva els últims anys. Acumula premis per una obra que ha aconseguit superar l’art conceptual. En les seves obres, Alberto Gil, crea un món de conceptes i formes en simbiosi. L’artista, llavors, actua de Ciceró per tal de guiar-nos pels seus pensaments.
Francesc Ruiz Abad. A la corda fluixa. Ana Mas Projects
Francesc Ruiz Abad (Palamós, 1990) és un dels artistes de Barcelona que representen millor el retorn a la pintura dels últims dos o tres anys. Enguany presenta una exposició, que fa de l’expressió col·loquial: a la corda fluixa, la naturalesa de l’artista. L’eclecticisme que pinta barreja el surrealisme, les imatges de la cultura de masses i el cartoon. Amb els mots d’Albert Mercader: “aposten per una pintura sense complexos ni prejudicis, oberta a l’acció, a la transversalitat, al viatge, a l’empatia social, vital i comunitària “.
Julia Llerena. El todo como objeto. Rocio Santa Cruz
L’artista nascuda a Sevilla el 1985 torna a Barcelona per exposar les seves peces arqueològiques quotidianes. En aquest cas, Llerena, re significa els objectes trobats al carrer i els presenta en vitrines. Els objectes mostrats, són així testimonis de les nostres pautes de comportament i coneixement. L’artista ha basat la seva proposta en les obres de George Perèc, La vie mode d’emploi, i Jaques Derrida, El pensament arquitectònic.
Anna Dot. Al principi,. Bombon Projects
Anna Dot (Vic, 1991) és una artista conceptual lligada a la investigació del llenguatge i les seves problemàtiques. En aquesta ocasió juga amb els mots bíbilics: Al principi fou la paraula (Joan, 1:1-1) per situar la seva exposició, o millor dit; intervenció. L’acció a la galeria serà una instal·lació basada en els símbols dels paletes en les seves intervencions al carrer. El sens fi de símbols dels obrers mostren accions moltes vegades imperceptibles pel ciutadà. Són, doncs, principis de fets. D’altra banda la instal·lació també vol explorar una possible arqueologia de la mateixa galeria.
Al principi, comptarà amb una acció performativa aquest diumenge 2 de setembre a les 7 del matí, just davant la galeria.
Aïda Andrés Rodrigálvarez i Pablo del Pozo. Cuando iba, iba con ella, y cuando volvía, me encontré con ella. Joan Prats Warehouse
Aïda Andrés Rodrigálvarez (Barcelona, 1985) i Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) presenten treballs al voltant de la problemàtica que s’estableix entre l’individu i l’espai que el rodeja. Es mostraran així obres fetes d’objectes trobats o exposats als elements. En concret, l’obra de Del Pozo és profundament autobiogràfica i explora els temes de la nostàlgia, el sentiment de pertinença o el desplaçament. Tot representat amb una obra que parteix d’elements naturals i transformats per l’artista.
