La taxa d’assalariats en baixa laboral està per sobre del 5% a Catalunya, segons dades de la tresoreria de la Seguretat Social analitzades per l’ACN. A 30 de juny d’aquest any, els treballadors de règim comú amb la incapacitat temporal eren 186.553, prop d’un 5,5% dels 3,4 milions d’afiliats del mateix tipus. La xifra ha anat a l’alça els últims anys, ja que el 2010 era del 3,1%, gairebé la meitat. Just abans de la pandèmia ja havia crescut fins al 3,9%, mentre que a 31 de desembre del 2023 s’enfilava al 5,4%. La proporció d’autònoms de baixa sempre ha estat menor, i al final del primer semestre del 2024 era del 3,8%. Amb tot, la durada de les incapacitats (83 dies de mitjana) triplica la dels assalariats de règim comú (27 dies).
La gran majoria de les baixes entre els assalariats són per contingències comunes, és a dir, per malalties o accidents no relacionats amb l’activitat laboral. És el cas en més de nou de cada deu baixes, i són les que han fet disparar la taxa a gairebé el doble que fa una dècada i mitja. La resta d’incapacitats estan lligades amb la feina, i s’han mantingut en uns números similars en els últims anys, entre el 0,3% i el 0,4% del total d’empleats.
La interrupció temporal de l’activitat professional de manera justificada també ha registrat un repunt entre els treballadors en règim d’autònoms, si bé més moderat, amb un salt del 3% al 3,8% entre el 2010 i el juny d’aquest any. En total, a final del primer semestre del 2024 se’n comptaven 21.623 arreu de Catalunya en aquesta situació.
En conjunt, sumant les persones en baixa laboral al país de tots els règims, la xifra a 30 de juny d’aquest any és de 208.508, un 5,2% del total, amb una durada mitjana de pràcticament un mes (29,3 dies).
Deu dies més de baixa de mitjana al conjunt de l’Estat
La proporció dels treballadors que tenen la incapacitat temporal és pràcticament la mateixa tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, que també se situa tímidament per sobre del 5% entre els assalariats, i rondant el 4% entre els empleats per compte propi. Amb tot, sí que s’observa una diferència en la durada: els treballadors en règim comú donats d’alta a Catalunya agafen baixes de mitjana de 27 dies, cosa que suposa deu dies menys que el conjunt espanyol. Pel que fa als autònoms, les diferències es mantenen, amb 83 dies de mitjana a Catalunya i 100 dies a Espanya.
Més persones de baixa a Barcelona però amb una durada més curta
Les dades de les quatre demarcacions catalanes tenen moltes similituds, però també alguns trets diferencials: la durada mitjana de les baixes a Barcelona és lleugerament més baixa (26,64 dies) que a Girona (28,98 dies), Tarragona (29,66 dies) i Lleida (29,92 dies), que arriba pràcticament al mes. Entre els autònoms, les diferències s’eixamplen, ja que els treballadors per compte propi de la demarcació tarragonina són els que agafen més dies d’incapacitat temporal (88,6), per davant de Barcelona (83,5), Girona (79,3) o Lleida (74,1).
La taxa de persones en situació de baixa laboral entre els assalariats és significativament més alta a la demarcació de Barcelona (5,6%) que a Tarragona (5,3%), Girona (4,7%) o Lleida (4,5%), mentre que pel que fa als autònoms només Girona està lleugerament per sota de la mitjana catalana.
Absentisme laboral no justificat
A les baixes receptades per facultatius s’hi ha de sumar l’absentisme laboral no justificat. Segons un estudi de l’empresa de recursos humans Randstad, amb dades del primer trimestre del 2024, les persones que no van acudir al lloc de feina de mitjana es van situar en el 6,8% a Catalunya: un 5,1% amb baixa mèdica –una dada que s’ajusta amb la del ministeri d’Inclusió i Seguretat Social pel mateix període– i l’1,7% restant, sense justificar.
Són unes dades molt similars a les de la mitjana espanyola, i que tampoc es diferencien de forma significativa amb les del sector de la indústria o el sector serveis al país. A l’informe només s’observa una oscil·lació en el de la construcció, on l’absentisme laboral va ser més baix, el 5,2% del total (4,1% amb baixa i l’1,1% restant, sense).
