Bona part del Priorat ja no té aigua ni per regar ni per beure. La pluja no arriba, les reserves cada cop són més escasses i els municipis activen restriccions i mesures excepcionals per garantir el subministrament a la població. A la Morera de Montsant des del cap de setmana hi ha talls. A Torroja del Priorat, Marçà, la Figuera o Gratallops ja s’han començat a preparar per un setembre que es preveu complicat. I la principal activitat econòmica de la comarca, el sector del vi, encara un futur incert. “És del tot imprescindible que el Priorat disposi d’aportacions hídriques per suportar la sequera i el canvi climàtic”, adverteix Salustià Àlvarez, president de la DOQ Priorat.
L’escassetat hídrica a la comarca és endèmica però la sequera dels darrers tres anys l’ha agreujada. Els tres embassaments de la comarca -Siurana, Guiamets i Margalef- es troben per sota del 2% de la seva capacitat i els municipis que en depenen viuen amb neguit. Altres localitats que fins ara sempre s’han abastit d’aqüífers i fonts sense problemes ara veuen que l’aigua no brolla amb la intensitat que ho feia abans i temen que un dia l’aixeta deixi de rajar.
A dia d’avui la situació més greu la tenen a la Morera de Montsant. Aquest municipi al peu de la serra i que té al seu terme municipal la Cartoixa d’Escaladei -monument d’alt valor històric i atractiu turístic de la comarca- ha començat a fer talls. “Les pitjors previsions s’han complert i els pous i fonts s’han esgotat totalment. És per aquest motiu que ens veiem obligats a fer restriccions i tancaments de l’aigua potable dels dos nuclis urbans”, explicava l’ajuntament en un comunicat als veïns. Des de dilluns tan sols hi ha subministrament de 8 a 10, de 13.30 a 16.30 i de 20.30 a 23 hores. En les properes hores està previst que comencin a arribar cubes d’aigua.
A la Figuera el panorama de moment no és tan complex, però la setmana passada ja van haver de recórrer als camions cisterna. Arran de l’incendi que van patir el 28 de juliol els Bombers van necessitar aigua de basses i de la piscina municipal per a l’extinció i això encara els va deixar més al límit. El municipi s’abasteix d’aqüífers i fonts naturals: “no estan secs però cada dia ragen menys”, afirma l’alcalde, Josep Maria Porqueres. De moment, la situació s’ha estabilitzat, gràcies en part a que persones que venen a passar l’estiu ja han marxat i això fa que hi hagi menys consum. “Si continua així i no plou, alguna cosa haurem de fer perquè arribarà el dia que no hi haurà aigua; però tota la vida ha plogut i un dia o altre això canviarà”, es mostra esperançat Porqueres.
Previsió
“Tenim problemes per recuperar els pous i estem en un moment crític. Sigueu responsables. L’aigua no ens sobra”, va informar l’Ajuntament de Marçà als veïns el passat 12 d’agost. A Torroja del Priorat aquest dimecres han començat a aplicar mesures per reduir el consum. S’ha prohibit el reg de parcs, jardins i zones verdes, l’ompliment de fonts ornamentals i la neteja de carrers amb aigua potable. Tampoc es poden omplir piscines i es limita a situacions concretes la neteja de vehicles. Alhora, s’ha fet una crida a un consum responsable en les activitats diàries.
La situació és similar a Gratallops. De fet, totes dues localitats formen part de la mancomunitat del Topograpo, que depenen del pantà de Siurana. “L’Agència Catalana de l’Aigua ens ha garantit el subministrament fins a mig setembre, però és com una tómbola. Està al caure que deixi d’haver-hi aigua”, explica resignat el seu alcalde, Xavier Gràcia. Tot i que de moment tenen aigua, des del consistori estan fent gestions per començar a portar cubes quan calgui i a partir de la setmana que ve començaran a implementar mesures d’estalvi, com ara fixar un límit de consum per persona i dia. Gràcia no és massa partidari de fer talls puntuals “perquè la gent aprofita aquella estona per omplir i el que intentes estalviar per una banda, ho perds per l’altra”.
Reg per la vinya
La sequera i el canvi climàtic també estan afectant de ple el sector del vi de la comarca. La previsió de la DOQ Priorat és que producció de raïm d’enguany sigui la meitat que un any normal. “La gent que ha pogut aportar aigua a la vinya té una vegetació propera a la normalitat. Enguany s’ha posat de manifest que l’aigua és imprescindible, no tant per tenir un molt bon raïm sinó per una bona supervivència de la planta”, manifesta Àlvarez.
Fins i tot, “encara que hi hagués una pluviometria que rondés la normalitat, els increments de temperatura farien imprescindible una petita aportació hídrica per contrarestar la pujada de temperatures”. Amb el canvi climàtic que s’ha evidenciat les darreres temporades les plantes “s’han de readaptar”, i això fa que “algunes varietats ho passin pitjor que altres”. “Algunes pràctiques de cultiu s’hauran de modificar”, pronostica.
El panorama és tant dramàtic en algunes zones de la DOQ que alguns dels grans cellers van decidir a principis d’estiu portar-se ells mateixos camions cisterna per poder regar i mantenir les plantes vives. Les cubes arriben des del riu Ebre a l’alçada de Benissanet (Ribera d’Ebre), gràcies a unes autoritzacions que la Comunitat Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) els va donar temporalment però que volen allargar. “L’aigua ja no és només imprescindible al juny, juliol i agost; sinó que també ho és a l’octubre, al novembre i al desembre”, raona el president.
Àlvarez apunta que “la inversió” que han fet aquests cellers “és molt important” però remarca que productors més petits i viticultors necessiten el suport de les administracions. “Per al conjunt de la comarca és molt trist que per vinyes històriques no hi hagi cap ajuda perquè es pugui tirar endavant un sistema de reg”. En la seva opinió només hi ha una solució: una canonada des de l’Ebre fins al pantà de Siurana. “Tota la conca del Siurana hauria de tenir capacitat d’autosuficiència; no només per a la vinya sinó per tots els cultius i per l’abastament de les poblacions”, afirma.
Amb tot, Àlvarez exposa que cal una reflexió sobre el futur del sector. No només pel fet de portar aigua sinó per com es distribueix després. “Som una zona de muntanya, amb pendents de més del 30% en vinyes històriques de més de 70 anys, i això és una singularitat”, indica. Per això cal establir com se’n fa una “gestió útil perquè les vinyes visquin”.
