Cobra Bayona més de 200.000.-€?
En una piulada l’ex membre de la mesa del Parlament Josep Costa ha denunciat alguns privilegis d’alguns lletrats en referència a Antoni Bayona que col.labora amb el diari Ara publicant articles.
Hi ha un funcionari del Parlament que cobra el sou de lletrat major i triennis de lletrat major (més de 200.000€) sense treballar de lletrat major.
Pensau que seria un escàndol que sortiria a la portada de l’ARA si no fos col·laborador i informador seu?#PeriodismedInvestigació— Josep Costa (@josepcosta) January 25, 2022
La secretària general del Parlament, Esther Andreu, ha negat “rotundament” a través d’un comunicat les “acusacions” de l’ex lletrat major de la cambra catalana Antoni Bayona, ara lletrat, que aquest dimarts ha opinat a ‘RAC1’ que caldria fer una investigació per veure si persones com ella “s’han excedit”. Bayona ha dirigit un escrit a la Mesa contra Andreu per la gestió de la informació sobre les llicències per edat. L’acusa d’haver obstaculitzat la cessió de les dades que demanava el diari ‘Ara’, que finalment va destapar que la cambra es gasta 1,7 MEUR anualment en pagar funcionaris que ja no hi treballen. Andreu ha lamentat que Bayona hagi atès ‘RAC 1’ “en horari laboral”.
Segons la secretària general, l’ex lletrat major del Parlament ha menystingut la part del reglament de la cambra que reclama que els treballadors mantinguin “la deguda discreció” sobre els afers que coneguin “per raó de llur càrrec”, i “no fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi”. També considera que “menysprea el treball de diversos companys” i “conté insinuacions que no són pròpies d’un servidor públic”.
Al comunicat Andreu afirma que, “contràriament a allò que s’ha publicat”, el 10 de maig del 2021 el Parlament va “subministrar informació” sobre les retribucions dels funcionaris i la llicència per edat “a la periodista que ho va sol·licitar”.
A banda, la secretària general indica que, a l’escrit adreçat a la Mesa, l’ex lletrat major “es posa en una posició de superioritat jurídica i moral”, es considera “en possessió de la veritat”, sense “acceptar les diverses interpretacions que poden contenir els textos de naturalesa jurídica”, i “no assumint cap mena d’implicació en el bloqueig” de l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació del Parlament “del qual forma part”. En aquest sentit afirma que “el motiu que va donar lloc al bloqueig” va ser “l’actitud i el comportament del lletrat ver una altra membre d’aquest òrgan”.
