La Sala Muntaner ha confirmat aquest dimarts el seu tancament definitiu després de 24 anys de vida, un anunci que ja va avançar dissabte el portal Teatralnet. “La Sala Muntaner ha fet ciutat i ha treballat per a la cultura i la creativitat tots aquests anys. Ara aturem per sempre el nostre pas i deixem que altres siguin els protagonistes”, lamenta l’espai en un comunicat. El portaveu del teatre, Joan Estrada, ha explicat a l’ACN que “fins l’últim moment” han intentat “salvar l’espai”, negant que al mes de maig ja n’haguessin decidit el tancament. De fet, explica, la nova temporada havia d’arrencar el 19 de setembre amb la reposició de Mala Broma, de Jordi Casanovas, però ja no ho va fer. La falta d’entesa amb les administracions per trobar “fórmules” per remuntar, la pujada de l’IVA i una darrera temporada “mortal” quant a públic han precipitat la decisió final del gerent, Javier Urbasos.
Joan Estrada ha remarcat que “la prioritat” de la gerència de la Sala Muntaner ha estat sempre de continuar amb l’activitat teatral. Per això, tot i admetre que la venda del local estava “oberta” des de fa un temps, ha negat que el passat mes de maig comuniquessin a la conselleria de Cultura que deixarien de programar perquè l’empresa no era viable, com van explicar fonts del departament a l’ACN.
Des del teatre admeten contactes tant amb la Generalitat com amb l’Ajuntament de Barcelona, als quals haurien sol·licitat trobar alguna “fórmula” per impulsar la continuïtat de la Muntaner, a la qual encara quedaven dos anys de subvenció pública adjudicada. Al parer del portaveu, la resposta de les administracions –la darrera, aquest divendres 21 de setembre per part del Consistori, explica- no ha estat satisfactòria. “Feia molts anys que no es tancava una sala a Barcelona”, lamenten des del teatre en no haver trobat la resposta que esperaven.
Estrada admet que no sap “què passarà amb el local”. Dimecres, explica, els tres treballadors contractats de la sala i ell mateix formalitzaran el comiat en una trobada amb el gerent. Sobre la possibilitat que aquests puguin mantenir l’activitat del teatre llogant el local o amb qualsevol altra fórmula, avança que aquest extrem “no s’ha parlat”.
El portaveu de la Sala Muntaner afegeix que marxen “sense rancúnia”, i analitza el desenllaç del teatre en funció de “la lliga” en què ha jugat la sala en un context molt advers. “La culpa no ha estat únicament dels anys de pujada de l’IVA”, afirma. Com a la resta de teatres catalans, la darrera temporada (2017/2018) va suposar una caiguda dels espectadors (180.000 en conjunt) molt acusada. “Per alguns això ha estat una grip però per nosaltres ha estat una autèntica pneumònia”, il·lustra. Estrada assegura que la programació del curs passat era “estupenda”, però que el context polític –i especialment els mesos d’octubre a desembre- van ser “mortals”, amb la sala gairebé buida.
“Amb molta tristor us hem d’anunciar que abaixem el teló per no tornar-lo a aixecar, ja que la Sala Muntaner posa fi a la seva llarga trajectòria de 24 anys com un dels teatres referents de la ciutat. Un camí molt llarg que vam començar la tardor de 1994 apostant per espectacles que en aquell moment no tenien un espai en el panorama teatral de Barcelona. Ens sentíem hereus de grans sales mítiques del segle XX a la ciutat, començant per l’Emporium Cabaret, l’escenari on per primer cop els barcelonins vam descobrir Charles Aznavour: sobre els seus fonaments vam aixecar el nostre projecte. Vam agafar el testimoni d’aquella sala, i ens van inspirar els grans noms del teatre d’aquesta ciutat”, exposa el comunicat de comiat de la Sala Muntaner.
