La defensa de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats a Bèlgica veu clau el que pugui dir dimarts vinent el TJUE sobre drets fonamentals en resposta a les prejudicials del jutge del Suprem Pablo Llarena. De les 7 qüestions prejudicials plantejades al tribunal amb seu a Luxemburg, la 6 i la 7 són les més rellevants, ja que pregunten si es pot denegar una extradició a un estat membre per apreciar un risc greu de vulneració de drets fonamentals i si, a efectes pràctics, es podria emetre una nova euroordre contra la mateixa persona i davant del mateix estat membre. Els lletrats creuen que el Suprem podria emetre una euroordre contra Lluís Puig dimarts mateix si el TJUE no els dona la raó.
Per contra, afirmen que caldria un nou suplicatori al Parlament Europeu per emetre una nova euroordre contra Puigdemont, Comín i Ponsatí.
D’altra banda, creuen que pot haver-hi qüestions en les prejudicials que el tribunal no admeti i d’altres en què el TJUE no tingui marge per respondre, com la 4, que pregunta per l’informe del Grup de Treball de l’ONU. I és que, diuen les fonts, que no té marge perquè TJUE i l’ONU són òrgans col·laboradors.
D’altra banda, la defensa no veu un obstacle haver de demostrar “deficiències sistèmiques” en el sistema judicial d’un estat (Espanya) per denegar una euroordre, tal com va estipular l’advocat general del TJUE en l’opinió -no vinculant- emesa al juliol. Els indults, la recent modificació del Codi Penal o les dificultats per renovar el CGPJ són alguns dels exemples que es podrien fer servir en aquest sentit.
En qualsevol cas, els lletrats creuen que la sentència de dimarts vinent no serà ‘blanc o negre’ i destaquen que serà important veure’n el desenvolupament, ja que l’argumentari podrà donar “pistes” i tenir relació amb el que acabi dictant el TGUE sobre la immunitat dels tres eurodiputats de Junts, ara amb immunitat provisional. Això està previst que se sàpiga al març i es troba actualment en tràmit d’al·legacions.
No veuen recorregut en una nova euroordre
Sigui com sigui, fonts de la defensa de Puigdemont expliquen que tenen molt lligat el tema de la denegació d’una quarta entrega a Espanya en cas d’una nova euroordre. D’entrada, reiteren, caldria fer un nou suplicatori a l’Eurocambra en base a la nova ordre de detenció nacional.
A més a més, però, estan tranquils perquè no hi veuen recorregut. Asseguren que ja hi ha jurisprudència del TJUE contrària a la tramitació d’una nova euroordre contra una mateixa persona en base al mateix dret i consideren que emetre una quarta euroordre contra les mateixes persones, pels mateixos fets però per diferents delictes no canvia res. Així, les mateixes fonts estan convençudes que encara que s’arribi a emetre una nova ordre europea per desordres públics agreujats -en lloc de sedició-, malversació i desobediència no suposa canvis en l’estratègia. De fet, apunten com a precedent el cas de Valtònyc i recorden que el TJUE ja va establir que la norma aplicable és la del moment dels fets.
Reforma del Codi Penal
En paral·lel, la defensa de Puigdemont impugnarà els recursos de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat i també de Vox arran de la reforma del Codi Penal. Les fonts apunten a una contradicció en el cas de l’advocacia de l’estat i subratllen que a qui representen és al govern espanyol, que va vincular la reforma judicial amb la desjudicialització del conflicte. Per això, veuen una possible “falta de lleialtat processal” de l’advocacia cap al seu representat.
En el cas de la fiscalia, s’han adonat d’un error en el recurs i asseguren que hi ha una referència mal feta en què apareix una sentència del Suprem mal citada i en què s’ometen dues excepcions en relació amb el delicte de desordres públics.
