La regulació dels preus del lloguer motivada per l’aplicació de la llei 11/2020 a Catalunya va provocar un encariment “significatiu” dels habitatges més barats, sobretot els que es trobaven per sota del preu de referència. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi d’Esade, que assegura que en les llars amb menys poder adquisitiu la norma va actuar en sentit contrari al que es buscava. En el preu del lloguer dels habitatges més cars la regulació sí que va tenir efecte i va provocar una baixada del preu al voltant del 5%. L’estudi també apunta que l’oferta d’habitatge en lloguer va disminuir un 10% i conclou que els “problemes” al mercat de l’habitatge no es deuen a l’existència de grans tenidors, sinó a la manca d’oferta.
En aquesta línia, l’estudi proposa augmentar el parc d’habitatge públic per revertir la situació i recorda que la xifra d’aquest tipus de llars a l’Estat és de les més baixes de la Unió Europea: 0,9 habitatges per cada 100 habitants, mentre que als Països Baixos s’enfila fins a 12,5 o 10,3 a Àustria.
Segons els autors de l’informe, la col·laboració publicoprivada, reservar un percentatge de cada promoció al lloguer, un impost als pisos buits o incentius fiscals perquè els propietaris posin els habitatges al mercat del lloguer són mesures que contribuirien a tenir uns preus més assequibles. “No són mesures miraculoses, ni tindrien un impacte immediat, però són efectives”, subratlla l’estudi.
En relació amb la quantitat de contractes signats, l’informe també detalla que la llei 11/2020 va provocar que es reduïssin “molt”, sobretot entre els pisos més cars.
