La recerca de les restes de l’expresident del F.C. Barcelona i diputat d’ERC Josep Suñol, afusellat juntament amb tres acompanyants pel feixisme el 6 d’agost de 1936 a Guadarrama, a Madrid, ha acabat de moment sense èxit. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN, l’equip encarregat de la localització del cos i de l’exhumació no ha pogut trobar cap element vinculat a les restes de l’expresident del Barça als terrenys del Ministeri de Defensa pròxims a l’Hospital Militar de Guadarrama. El líder de les excavacions, Luis Avial, ha explicat a l’ACN que és probable que la fossa desaparegués durant la construcció de l’hospital als anys 40.
Suñol, membre d’ERC, diputat a les Corts espanyoles, fundador del setmanari esportiu La Rambla i president del F.C. Barcelona des del juliol del 1935, va ser capturat pels revoltats durant una visita al front i afusellat immediatament el 6 d’agost del 1936. Amb ell també van ser executats un periodista, Pere Ventura Virgili, un oficial i un xofer.
El responsable de les tasques de recerca de les restes, Luis Avial, de l’empresa Condor Georadar, ha explicat a l’ACN que després de verificar la zona on es pensa que Suñol va ser afusellat no s’ha pogut trobar cap element vinculat a ell.
Bales i casquets, però no restes humanes
“Hem confirmat el que ens marcava la geofísica: zones amb cavitats artificials, però no hi apareixen restes”. “Hem trobat casquets, bales, elements annexes a presència de soldats o de persones allà, però no hi ha restes humanes”, ha afirmat.
Segons Avial, la zona on Suñol va ser afusellat era aleshores una casa de peons amb una carretera al costat, però als anys 40 s’hi va construir un hospital, fet que podria explicar la desaparició de les restes.
“Les tasques han arribat fins al llindar de l’hospital, i té lògica pensar que les obres de l’hospital van provocar la desaparició de les restes”.
Les excavacions han tingut lloc després d’un estira-i-arronsa amb el Ministeri de Defensa, que va rectificar la decisió inicial de no permetre els treballs de camp. El Ministeri argumentava que no hi havia una petició formal per part d’un familiar de Suñol, un requisit que la llei no estableix.
Avial ha agraït al Ministeri que finalment canviés de criteri, tot i que lamenta que les tasques hagin estat infructuoses. “En realitat és una frustració, però és un cas molt comú, perquè es calcula que queden un 20% de les fosses comunes originals perquè les construccions les han fet desaparèixer”, explica.
