El passat dimecres, 17 de maig, va tenir lloc el debat entre els alcaldables de Barcelona organitzat per Plataforma per la Llengua, on els representants d’ERC, Barcelona per Trias (Junts), Barcelona en Comú i el PSC van poder exposar i debatre les seves propostes en matèria lingüística. Tots els partits van coincidir en el fet que l’Ajuntament de Barcelona ha de transformar-se en un agent proactiu envers el català, modernitzant i anant més enllà de les propostes fetes a la dècada dels anys 80, que s’enfocaven a centrar-se en els mitjans de comunicació, les institucions i la immersió lingüística.
El debat va abordar principalment qüestions com ara el desenvolupament i el compliment dels drets lingüístics, el foment del català com a eina d’acollida i igualtat social i la projecció de la llengua en la cultura i l’audiovisual. Els grups, tanmateix, van mostrar la seva divisió ideològica en l’estratègia per fer front a la crisi de la llengua catalana; ERC, Junts i la CUP defensen que és necessari afrontar-la des de la legislació, mentre que els comuns i el PSC aposten per la “seducció”.
Els candidats van abordar la manca de compliment dels drets lingüístics, qüestió en la qual la candidata republicana, Elisenda Alamany, va lamentar que les eines per fer un control efectiu hi són, però que no es fan servir. En aquesta línia, Alamany va exposar la proposta de Maragall de crear el Comissionat per la Llengua, que va ser la proposta més ben acollida, amb el suport de Barcelona per Trias i Barcelona en Comú.
El Comissionat que proposen els republicans és un organisme que dependria directament de l’alcaldia i que treballaria per a “promocionar, defensar i multiplicar” la presència del català a la ciutat. Maragall va anunciar-ho després de criticar que ni Colau ni Collboni han inclòs la qüestió de la identitat cultural i lingüística com a competència del consistori, i acusant el candidat del PSC directament d’haver “abandonat” la seva catalanitat. Tant Barcelona per Trias com els comuns van mostrar-se partidaris d’aquesta proposta, mentre que la CUP i el PSC se’n van desmarcar.
Els candidats també van abordar la manca de compliment dels drets lingüístics, qüestió en la qual la candidata republicana, Elisenda Alamany, va lamentar que les eines per fer un control efectiu hi són, però que no es fan servir. En aquesta línia, Alamany va exposar la proposta de Maragall de crear el Comissionat per la Llengua, que va ser la proposta millor acollida, amb el suport de Barcelona per Trias i Barcelona en Comú.
Els tres partits favorables de la creació del Comissionat també van coincidir que cal incloure clàusules lingüístiques en la contractació, una proposta on també va sumar-se la CUP. Tanmateix, els anticapitalistes van matisar que l’externalització dels treballadors públics té efectes negatius, motiu pel qual advoquen per recuperar la municipalitat. Paral·lelament, tots els grups van estar d’acord en el fet que cal destinar més pressupost a l’impuls del català com una llengua d’integració i d’igualtat.
El punt on més discrepàncies va haver-hi va ser en el referent a la cultura. El candidat dels comuns defensava que aquest àmbit no és prioritari, ja que els actors i actrius, els teatres i la seva programació ja tenen consciència lingüística. Tanmateix, Alamany va portar-li la contrària argumentant que la llengua encara té molt marge de creixement en la cultura, mentre que el candidat de la CUP va criticar el “cofoisme” dels comuns. El representant de Junts, per la seva banda, va exposar un cas de disglòssia lingüística en el món del teatre citant l’obra Les amistats perilloses’, en la qual el castellà és l’idioma de la llibertat mentre que el català correspon als personatges que representen el poder.
