L’escriptor, exvicepresident del Govern, i expresident d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira defensa en un article a ‘Nació Digital’ que “els partits que tanta importància donaven a superar la frontera icònica del 50%, més enllà d’expressar llur satisfacció pels vots aconseguits, vull creure que ja deuen estar preparant un pla d’actuació política, del tot conseqüent amb la força que l’electorat els ha donat amb més avantatge que mai al llarg de la història. Seria profundament decebedor que no fos així i sí més aviat indicatiu de l’enorme distància existent entre les aspiracions del poble i la capacitat de traduir-les políticament per part dels líders dels partits. Demanaven una força que no tenien. Doncs bé, ara ja la tenen”. Davant d’això reclama que a més de governar bé el pròxim govern “ha de fer passos concrets, clars i visibles cap a la independència”.
Escriu Carod que “si només votem… i prou, tenim mala peça al teler”. Per això proposa passar a l’acció: “els tres partits independentistes han de deixar-se de romanços d’una punyetera vegada, acordar una majoria parlamentària que doni suport a un govern independentista estable i constituir, amb fets, un veritable front unitari independentista que, a més de governar bé, que no és poc, recobri la confiança de la gent, avui tan desconcertada, els retorni la confiança com a instruments realment útils i generalitzi, novament, la il·lusió per la llibertat amb més mesures concretes i menys discursos”. Afegeix que “si Espanya va a totes contra la nostra llibertat, nosaltres tenim el deure cívic i patriòtic d’anar a totes per la nostra independència i recuperar la iniciativa”.
En aquest sentit apunta que “són moltes les coses que podem fer, que no són il·legals, però que han d’estar ben preparades i coordinades, per exemple, en la nostra condició de clients i consumidors: finances, telefonia, electricitat, gas, benzina, assegurances, supermercats, etc. I tu ja m’entens, que diria aquell… No som conscients de la força immensa que tindria una veritable acció reivindicativa de caràcter majoritari en tots aquests àmbits, com a factor de pressió davant d’Espanya i davant del món, per forçar les coses en la direcció que ens interessa. I, a mesura que el procés realment avanci, caldrà adoptar gestos de desobediència civil, pacífica, que, si són protagonitzats per una majoria, no ho tindran fàcil per a ser reprimits legalment, sense ser desacreditats davant del món. I grans mobilitzacions populars en llocs estratègics, per a la mobilitat o per la seva significació nacional i internacional, que tornin a centrar la mirada exterior cap a nosaltres, de manera que tothom es convenci i vegi que ara va de bo. Si només votem i sortim al carrer tan sols en data fixa un cop l’any, només serem una aspiració romàntica, una opinió tan democràtica i respectable, com del tot inútil. Si el nostre desig de llibertat no esdevé també un problema polític per a Espanya, que en negar-se a reconèixer-lo els assenyali davant el món, no hi haurà tampoc una solució. I per a això, els hem de crear també un problema econòmic, tocant-los no pas el cor dels bons sentiments, ni el cervell de les seves conviccions democràtiques estantisses, sinó la butxaca dels seus interessos. I ho podem fer, si volem”.
L’article ha estat àmpliament compartit a les xarxes socials i genera suports i adhesions veus molt diverses de l’independentisme.
Estic segur que això que diu @CarodRoviraJLl és el camí.
Preparem-nos.https://t.co/YH0knxi0O0— Albano-Dante Fachín (@AlbanoDante76) March 4, 2021
