Segona campanya consecutiva a les Terres de l’Ebre i Tarragona en què la producció d’oli d’oliva caurà a la meitat. La campanya de l’oliva tornarà a ser “complicada”, amb pèrdues significatives entre el 40% i el 50%, lleugerament millor que en la recol·lecta de l’any passat, quan les pèrdues van ser del 70%. La sequera i la calor va afectar els olivers durant la floració i l’escenari d’escassedat d’oli situa l’inici de la campanya de collita en un context de preus disparats. Els pagesos alerten que aquest augment de preus no repercuteix a les seves butxaques, ja que amb els costos de producció disparats i la falta de fruit es tornaran a quedar sense guanys. Les cooperatives temem també que es freni el consum d’oli d’oliva i les exportacions.
Les pluges de les últimes setmanes i dies “seran bones” i ajudaran a estabilitzar” el fruit i millorar la producció d’oli d’oliva, però “ja no es pot recuperar” la part de la collita es va perdre durant la floració, justament per la falta de pluges de la primavera i també per les altes temperatures. Com explica Pere Albacar, director d’Olivite Export – formada per cinc cooperatives oleícoles ebrenques -, la calor fa que “la flor que aconsegueix sortir, al final, no creix correctament i es perd producció”.
En la darrera collita 22/23 ja es va perdre entre el 50% i el 70% del fruit al territori i la producció d’oli es va desplomar. De fet, segons dades de la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), es van produir 15.000 tones d’oli al país (la mitjana habitual supera les 30.000), la pitjor xifra de les dues darreres dècades. La situació enguany només millorarà lleugerament perquè es preveu que les pèrdues siguin d’entre el 40 i 50%, augmentant una mica la producció de l’any passat. Així i tot, “serà una campanya complexa i de producció mitjana-baixa”, “molt inferior” del que és comú i fins i tot amb zones, tant del Baix Ebre i Montsià com de la Terra Alta, que podrien no tenir collita.
Preus disparats
La falta d’oferta, també a la resta de l’estat espanyol – principal productor mundial d’oli d’oliva – ha provocat “un desgavell” en l’increment de preus de l’oli i també certa especulació. En pocs mesos el cost de l’oli per al consumidor s’ha doblat o triplicat.
Com detalla Antoni Galceran, responsable del sector de l’oli i l’oliva de la FCAC, la garrafa de 5 litres d’oli ha passat de valdre entre 25 i 28 euros a vendre’s sobre els 40 euros, i el fruit, l’oliva, es pagava a uns 60 cèntims d’euro per quilo o menys, fa dos anys, i s’apropa ara a l’euro per quilo (90 cèntims d’euro, aproximadament).
Per fer un litre d’oli es necessiten 6 o 7 quilos d’oliva. Els rendiments del fruit són molt variables i d’això depèn també quant cobra el pagès. Tot i aquest augment dels preus de l’oli també es reflecteixi, proporcionalment, al preu de l’oliva, els beneficis dels oleïcultors continuen quedant curts. Serà el segon any que perden molt fruit i també que assumeixen costos de producció disparats com, entre d’altres, l’energia, els fitosanitaris i els carburants. “Si té molt poc producte, per molts diners que s’incrementi – el preu – no té prou guany”, ha remarcat Albacar. “Evidentment que el preu puja i és bo per al productor, però tot i el remolí de notícies i, fins i tot de mems a Internet de l’enriquiment amb l’oli, si la producció és molt baixa, per molt alt que sigui el preu, no surten els números”, ha afegit Galceran.
Especulació i inflació
Des de la FCAC també han criticat que l’oli d’oliva hagi passat de ser “el producte de reclam” dels supermercats amb preus excessivament baixos – per sota del preu de producció – per competir amb les cooperatives, a “apuntar-se al carro de l’especulació” i triplicar-ne el preu. “Les cooperatives i els productors no especulem. Mantenim un preu que és lògic, abans i ara”, ha reivindicat Antoni Galceran. “8 euros per litre no són els 12 o 13 euros als quals es ven als supermercats”, ha exemplificat.
Els pagesos estan dolguts amb aquesta projecció d’enriquiment que s’està produint per l’increment del preu de l’oli i sobretot pel fet que se situï els productes alimentaris bàsics com els responsables de la inflació. Segons els càlculs del FCAC, l’actual preu de l’oli repercuteix en 3 euros per persona i any en la factura alimentària d’una família que “el faci servir per a tot”. Aquesta és la diferència de preu tenint en compte les dades de consum mitjà d’oli d’oliva al país que és de 10 litres per persona cada any. “Tampoc és tant, no?”, qüestiona el responsable de la Federació de Cooperatives.
La previsió de cara als pròxims mesos és que aquest lleuger increment de la collita d’oliva freni l’escalada de preus, tot i que es mantindran alts. “Estem parlant de preus alts perquè no hi ha disponibilitat de producte, que és el que ens disgusta més de la situació. El preu havia de pujar perquè han augmentat els costos d’obtenció, però arribar aquests extrems és perillós perquè no sabem si espot reduir el consum”, ha alertat el director d’Olivite Export.
Baixada del consum
El recel que els preus facin caure el consum el tenen sobretot fora del país. L’exportació a Olivite Export ja s’ha reduït un 30% o un 40% en alguns dels seus mercats. En països receptors que tenen cultura d’oli de soja o gira-sol, possiblement es canviarà el consum cap a aquest tipus d’olis. “Per a un consumidor català o de les Terres de l’Ebre és més difícil que això passi”, ha explicat Pere Albacar.
Galceran apunta que cal aprofitar la situació d’escassedat per insistir en la qualitat, les bondats culinàries i els beneficis en la salut del producte, així com de la importància del sector primari, la sobirania alimentària i els productes de proximitat. “La lliçó seria que quan torni la normalitat i els preus s’estabilitzin, no hi tornin a haver alt-i-baixos. El preu anterior potser era massa baix, perquè els productors no es podien guanyar bé la vida, però que sigui assequible per al consumidor”, ha defensat.
Campanya avançada
Com en altres conreus, la collita de l’oliva s’avançarà a mitjan octubre pel canvi climàtic i també per la tendència a fer uns “olis més verds i de més qualitat”. També acabarà abans gràcies a la tecnificació de la recol·lecta per part dels agricultors. La campanya s’ha escurçat fins a final d’any. Tot i que les varietats autòctones de la DOP Baix Ebre-Montsià són la morruda, la sevillenca i la farga i a la Terra Alta l’empeltre, en els nous cultius amb rec de suport s’aposta sobretot per l’arbequina, més estesa a Siurana i el Camp de Tarragona. “És una varietat que produeix bastant, que dona uns olis molt equilibrats i, per tant, no aquí, sinó mundialment, l’arbequina s’ha plantat i es planta moltíssim”, ha explicat Galceran.
