El grup musical dels Catarres va arrasar les llistes musicals catalanes l’estiu de l’any 2011, quan la seva cançó ‘Jennifer’ els va fer saltar a la fama pel genial retrat que feia de la catalanitat, tot cantant sobre un amor prohibit entre un català i una ‘xoni’ de Castelldefels. Més d’una dècada després de la seva publicació, els Catarres han versionat la mítica cançó actualitzant-la al context polític actual, esmentant esdeveniments com l’1-O, les manifestacions a Urquinaona o Laietana, i fins i tot han aprofitat per obrir una picabaralla amb altres artistes catalans que reneguen del seu origen.
Els Catarres han comptat amb Figa Flawas, un dels grups més punters de l’escena musical catalana, per tal de rellançar la seva cançó insígnia. La cançó, que també ha estrenat videoclip, forma part del projecte del grup en què reversiona i actualitza les seves cançons més escoltades, i ja està disponible a totes les plataformes.
La cançó original i l’actual comencen a divergir a partir de la primera estrofa. A la primera versió, els Catarres cantaven ” Jo que penso que en Serrat sempre ha estat un traïdor / al meu cotxe només sona Lluïs Llach / Jo que porto els Segadors com a politò del mòbil i la senyera al balcó”. A la nova versió, recorden l’1-O i la brutalitat policial d’aquell dia, amb els versos “Jo que l’u d’octubre vaig defensar les urnes contra “piolines” i porres / Jo que porto l’estelada aquí tatuada i tiro barres amb el ‘flow’ de Pompeu Fabra”.
Una altra estrofa que presenta canvis és la que feia referència a TV3 i al programa dels matins amb Josep Cuní. L’original deia “Jo que sempre m’he enganxat als serials de TV3 i als matins d’en Cuní / Jo que sóc més radical que el partit Mohamed Jordi en campanya electoral”, mentre que la nova parla dels nous referents audiovisuals i de les manifestacions a Via Laietana o a la plaça d’Urquinaona. “Jo que sóc més radical que un oient de La Sotana cremant Urquinaona i Laietana / Jo que de la Rosalia sempre escolto Milionària, sóc més de Figa Flawas i Catarres”.
En aquesta estrofa, els Catarres aprofiten per respondre les crítiques que el productor i cantant Alizz va fer contra l’escena musical catalana a la seva única cançó en català, titulada “Què passa, nen”. Alizz criticava la cançó dels Catarres per “estigmatitzar” la població de la zona del Baix Llobregat i l’àrea metropolitana de Barcelona, amb versos com “Sóc la Jenny anant de xula i vacil·lant als Catarres. / Què passa nen, estic content. / Les elits culturals som nosaltres també”. Ara, els Catarres responen “Jo no guanyo Grammys perquè canto en català, no em vacil·lis amb elits culturals! (Que passa nen!)”.
