La Plataforma Resposta al BarMar reitera l’oposició al corredor energètic submarí entre Barcelona i Marsella (BarMar), el qual forma part del projecte H2Med, un conjunt de gasoductes que enllaçaran Espanya, França i Portugal amb la resta de països europeus per transportar hidrogen verd, i que s’alça com la millor alternativa al MidCat, projecte ja descartat totalment. La plataforma, a les portes de la cimera francoespanyola en la qual els presidents Sánchez i Macron abordaran aquest projecte, ha emès un comunicat en el qual els exigeixen que “no demorin més la transició cap a les renovables d’una manera justa i que afecti el menys possible al territori i la biodiversitat”.
L’organització insisteix que qualsevol infraestructura fòssil, sigui el MidCat o el BarMar, es trobarà de cara amb la seva oposició, i recorden que actualment només l’1% de l’hidrogen és verd o renovable i que la resta procedeix dels combustibles fòssils. “Cap gasoducte pot ser verd, i menys si ha de transportar gas fòssil, encara que sigui transitòriament”, declaren des de la plataforma amb relació al BarMar, segons recull l’ACN. Tal com argumenta la plataforma, el nou projecte continua sense afrontar ni aportar solucions a les verdaderes problemàtiques que es pateixen, com ara la dependència als combustibles fòssils, o la crisi energètica i climàtica.
“No podem continuar finançant grans projectes que ens retenen en un model energètic centralitzat i que han suposat una càrrega per a la ciutadania, com va ser el projecte Castor”, al·leguen. Segons va apuntar Pedro Sánchez, el cost econòmic del gasoducte que connectarà Barcelona i Marsella és de 2.500 milions d’euros.
El cost mediambiental, d’altra banda, tal com apunta la confederació Ecologistes en Acció pot ser molt més elevat, ja que existeixen una sèrie de riscos i limitacions a causa de la falta de maduresa de la tecnologia necessària tant per a produir com per a transportar l’hidrogen. Per això, des de la plataforma defensen que només una planificació energètica basada en les renovables, la generació distribuïda i un decreixement del consum energètic, serà viable per afrontar “el col·lapse” que vindrà si es continua invertint en energia i infraestructures fòssils.
