La ‘Plataforma per la Llengua’ denuncia un cop més un cas de discriminació lingüística en el sistema judicial, que -segons apunten- és “un dels àmbits en què les actuacions de catalanofòbia que atempten contra els drets dels catalanoparlants són més habituals i en què la sensació d’impunitat és més acusada”. Es tracta d’una “vexació” a tres noies que van declarar la setmana passada al jutjat d’instrucció número 12 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona i que va avançar en un fil a Twitter l’advocat Carlos Hurtado.
Avui han patit, 3 investigades a qui defenso en un procediment davant un jutjat d’instrucció de Barcelona, #DiscriminacióLingüística per voler declarar en català. Vulneració de #DretsLingüístics que poden semblar poca cosa davant l’actual nivell repressor si no fos perquè… pic.twitter.com/B1nWUp8h3z
— Carlos Hurtado (@carlos_hrtd) October 30, 2019
L’ONG del català assenyala al jutge Sergio Escalona Lebiere, a càrrec del jutjat esmentat i que, segons el relat d’una de les noies discriminades, va interrompre el seu advocat amb un to violent perquè s’expressava en català i li va etzibar que ell no entenia aquesta llengua. L’advocat va fer notar a Escalona que el dret d’usar el català es troba reconegut i li ho va argumentar de manera legal. Aleshores, el magistrat li va dir que això eren “opinions personals” i va amenaçar diverses vegades que suspendria l’interrogatori si l’advocat o les acusades s’adreçaven a ell o entre ells en català. De la mateixa manera, va insistir a recordar que “Catalunya és una comunitat autònoma dins de l’Estat espanyol” i que “tot i que s’accepti la cooficialitat dels idiomes” ell no està obligat “ni a entendre’l, ni a parlar-lo ni a escriure’l”. Escalona va fer passar a sala les altres dues declarants per “verificar” si realment volien parlar en català. Finalment, veient que no renunciarien a aquest dret, el funcionari va suspendre la sessió a l’espera de disposar d’un intèrpret. Circumstancialment, Escalona sí que ha entès els textos presentats per la defensa del cas escrits en llengua catalana.
Seguint la versió de l’afectada, aquesta actitud agressiva i hostil del jutge demostraria que actua motivat per qüestions ideològiques de caire catalanòfob que haurien de ser incompatibles amb el servei públic i amb l’Administració de justícia. De fet, cal fer notar que Escalona fins i tot va preguntar a les denunciades si havien assistit a unes determinades manifestacions polítiques posteriors als fets denunciats.
El magistrat, nascut a Catalunya, ja va rebre a principis d’any una amonestació per “desconsideració i desatenció a un ciutadà”, perquè li va negar el dret de parlar en català durant una vista. En aquell moment Escalona, tot i reconèixer que la llei emparava el dret del ciutadà de parlar en català, va afirmar que ell no tenia l’obligació de saber català i que això constituïa una llacuna legal que no feia possible que el ciutadà pogués parlar en aquest idioma. Escalona no va tenir en compte que com a jutge té el deure d’assegurar la tutela judicial efectiva i que té mitjans al seu abast per assegurar que el procediment pugui continuar sense violentar el dret dels ciutadans de parlar en català. “Ara, sembla que vol córrer la mateixa sort”, diuen des de ‘Plataforma per la Llengua’, entitat que s’ha posat en contacte amb l’advocat i amb les investigades per donar-los suport i per encoratjar-los a continuar declarant en català en aquest procediment judicial, “perquè és el seu dret”. Així mateix, està col·laborant amb ells i acompanyarà l’advocat a presentar una queixa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la reincidència d’aquest jutge.
