La Plataforma per la Llengua ha acusat la justícia francesa de “supremacista i centralista”, després que hagi relegat el català “a un ús secundari” als plens municipals. El Tribunal Administratiu de Montpeller ha decidit anul·lar les deliberacions dels plenaris dels ajuntaments d’Elna, Portvendres, Tarerac, Banys d’Arles i Palaldà i Sant Andreu de Sureda que modificaven els reglaments interns dels ajuntaments per permetre l’ús del català, amb traducció consecutiva al francès. El tribunal considera que la modificació normativa aprovada per aquests cinc consistoris és contrària als articles 1 i 2 de la Constitució francesa perquè vulnera la “primacia” del francès.
Per a Plataforma per la Llengua la sentència representa un “atac institucional” envers la llengua catalana a la Catalunya del Nord. L’entitat recorda que l’article 75 de la Constitució francesa afirma que les “llengües regionals” són “patrimoni de França”.
Alhora subratlla que no es pot garantir la pervivència del patrimoni lingüístic si no se’n garanteix públicament l’ensenyament i no es garanteix cap dret inherent al manteniment d’aquest patrimoni.
L’entitat considera que una interpretació tan àmplia de l’article 2 de la constitució és de caràcter “supremacista i centralista” i totalment contrària als preceptes de respecte i promoció de les “llengües regionals” o minoritàries que recull la normativa internacional.
La sentència del Tribunal Administratiu de Montpeller segueix l’argument utilitzat, durant la vista del 18 d’abril, per part de la relatora del tribunal, que va defensar que el problema del reglament era la primacia del català sobre el francès, ja que permetia que els electes s’expressessin abans en català que en francès.
Segons la relatora, això provocava que la llengua catalana fos emprada com a llengua principal. Per aquest motiu, demanava anul·lar l’article 19 dels reglaments interns, tal com ha acabat succeint.
Plataforma per la Llengua considera que la resolució del Tribunal va en contra de les Recomanacions d’Oslo, promogudes per l’OSCE relatives als drets lingüístics de les minories nacionals on s’indica que s’ha de permetre i garantir l’ús de la llengua pròpia per part dels electes.
És per aquest motiu que l’entitat insta el govern francès a ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), i a fer oficial el català a la Catalunya del Nord. També demana empara internacional davant aquesta “vulneració dels drets lingüístics”.
