La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) presentarà al·legacions contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre 2021-2027 a mitjans d’aquest desembre. El moviment antitransvasament denuncia que el pla manté els mateixos cabals ambientals de l’anterior i que per primer cop s’hi reconeix un transvasament a un altra conca: l’aprovat de cinc hectòmetres cúbics anuals per a Santander. “El pla és la perdició de les Terres de l’Ebre, el seu enfonsament ambiental i socioeconòmic, per tant, no s’ha d’aprovar tal com està”, ha afirmat a l’ACN el seu portaveu, Manol Tomàs. La plataforma ha celebrat aquest dissabte el primer acte presencial, després de la pandèmia, a Tortosa, on ha explicat el document hidrològic i les seves propostes per aturar-lo.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va publicar a finals de juny el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre que estarà vigent des de finals daquest any fins al 2027, després d’una llarga i controvertida tràmitació. L’equip tècnic de la PDE ja redacta les al·legacions contra aquest pla i té previst presentar-les en la segona setmana d’aquest mes de desembre, pocs dies abans que culmini el procés d’al·legacions del document. En la xerrada informativa d’aquest dissabte al vespre a la Cambra de Comerç de Tortosa, dirigida per Manolo Tomàs, el moviment antitransvasament ha desgranat el pla hidrològic, explicant des de la fixació dels cabals ambientals, les mesures per mobilitzar sediments, la gestió de les preses, o també les mesures que preveu el Pla de defensa de delta de l’Ebre, impulsat pel Ministeri per a la Transició Ecològica.
En concret, Tomàs s’ha mostrat preocupat perquè el nou pla preveu la creació de 13.500 noves hectàrees de regadius a Catalunya, de les quals, diu, 3.400 són del Xerta-Sénia i 10.000 del Segarra-Garrigues. “Hi ha una cosa molt curiosa perquè pel pressupost del Xerta-Sénia són 40 milions d’euros i si fem una simple divisió veurem que són 13 milions per hectàrea, o sigui, que aquesta generositat que planteja el pla hidrològic per regar oliveres i ametllers no té com a l’objectiu final el regadiu, sinó anar allargant a poc a poc el transport de l’aigua cap al País Valencià” ha denunciat. Per això, Tomàs critica que el Govern prioritzi el Segarra-Garrigues i el Xerta-Sénia, en lloc de defensar el tram final del riu Ebre i el seu Delta, ja que aquests projectes s’han concebut per transvasar aigua al nord de Castelló, en el cas del Xerta-Sénia, o aproximar l’aigua del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona, cas del Segarra-Garrigues.
Al mateix temps, des de l’entitat també assenyalen que per primera vegada el pla hidrològic reconeix un transvasament, de cinc hectòmetres cúbics anuals, cap a una altra conca, cap a Santander.”Tots els transvasaments sempre surten reflectits en els plans hidrològics nacionals o en la modificació de lleis d’aigües, però mai en un pla hidrològic de conca perquè en teoria només poden tractar els temes de conques internes, per tant, hi ha una anomalia important”, ha dit Tomàs. “Això ens serveix per entendre que els fulls de ruta de la gestió de l’aigua a l’Ebre continuen amb la mateixa tendència de sempre, és una inversió bestial, que està tremendament sobredimensionada en l’ús de l’aigua i els cabals no utilitzats s’usen per a la compravenda dels recursos”, ha afegit.
En l’acte informatiu, el col·lectiu també ha retret al govern espanyol que hagi mantingut els mateixos cabals ambientals respecte a l’anterior versió del pla i ha lamentat la gestió dels embassaments, la qual, diu, es limita a l’estudi de possibles actuacions en rius com el Siurana o la riera de Margalef, que no porten pràcticament aigua. “Són estudis que no serveixen absolutament per a res, en tot cas, el que fan és desviar l’atenció i justificar que estan intentant fer alguna cosa”, ha subratllat Tomàs.
El portaveu de la PDE també ha recordat que el Pla de defensa del delta de l’Ebre es limita a moviments de sorres litorals i només preveu una inversió de 18 milions d’euros, destinats, principalment, a estudis. Per tot plegat, des de la plataforma tenen previst celebrar una assemblea general a principis de l’any vinent on es decidirà el calendari de noves mobilitzacions per aturar el pla hidrològic de la conca de l’Ebre.
