El Yuri i l’Andree són la parella que va patir una agressió homòfoba durant la revetlla de Sant Joan al districte de Gràcia, a Barcelona. Ha passat gairebé un mes però els Mossos encara no han identificat a l’agressor i ells encara pateixen seqüeles psicològiques i físiques de la pallissa. En una entrevista concedida per tots dos a l’ACN, l’Andree relata que de matinada un home els va aturar pel carrer per demanar-los foc. Després d’analitzar-los va amenaçar-los -‘us mataré maricons’- i va començar una agressió “extremadament violenta”. “En un moment pensàvem que no en sortiríem”, afirma. Ara han reunit les forces per visibilitzar el seu cas: “Cal molta força per dir que no surts al carrer amb por, però ho aconsegueixes”, afegeix.
Eren prop de les quatre de la matinada i tots dos es dirigien cap al metro de Fontana. De camí, en ple carrer, l’home que els havia demanat foc va començar a agredir-los repetidament causant-los contusions i dolors diversos. L’acompanyava un altre home, més gran, que en cap moment els va agredir, i de fet deia que no era com ell, però que tampoc no va aturar l’agressor.
Com van poder, el Yuri i l’Andree van aconseguir arribar fins al metro de Fontana, on hi havia més gent, però l’agressor no va deixar en cap moment d’agredir-los i insultar-los.
Allà hi havia una vintena de persones i es van poder sentir més protegits per la gent, que tot i que ningú es va ficar pel mig, molts van enregistrar els fets. “Entenc que la gent en general no hagi intervingut en la nostra agressió perquè el nivell d’acarnissament era brutal”, diu el Yuri, tot i que d’altra banda admet que no ho entén.
Quan els Mossos d’Esquadra van arribar en rebre una trucada, l’agressor ja no hi era, havia fugit poc abans.
Seqüeles físiques i psicològiques
L’Andree encara pateix dolors a l’esquena a causa de la pallissa, tot i que el més difícil, assegura, és el trauma psicològic que li ha causat i haver d’afrontar el dia a dia amb una força “drenant”. “Demana molt de tu poder sortit cada dia i deixar de sentir por”, explica.
La violència homòfoba, diu, és utilitzar les insults i les amenaces com una arma per “reduir-te”, “fer-te sentir més vulnerable”.
A més, assenyala que haver patit l’agressió enmig d’altres que també han tingut lloc, inclosa la mort del Samuel a Galícia, “perllonga el patiment” ja que “li pot passar a qualsevol”. “Els dies postagressió són molt difícils a nivell psicològic, necessites molta força per dir que no surts al carrer amb por, però ho aconsegueixes”, comenta.
El Yuri assegura que l’agressió li ha fet reviure experiències passades. “Tenim insomni, en certa manera estem medicats per suportar el dia i m’han tornat a venir moments de l’adolescència del 2000 quan hi van haver certes agressions físiques, verbals, que pensava que havia oblidat per a sempre”.
La investigació policial, sense novetats
Segons expliquen el Yuri i l’Andree, els Mossos continuen investigant el seu cas però encara no han identificat l’agressor. “Si hi ha imatges, que apareguin, que es donin a conèixer perquè ajudarà a que la investigació segueixi endavant”, diu el Yuri, que es mostra poc esperançat amb l’avenç de la investigació. Segons ell, hi havia molta gent gravant i malgrat això no s’ha recuperat la informació necessària.
Tot i això, tots dos reivindiquen la importància que agressions com la que van patir ells es denunciïn davant la policia ja que “no totes es denuncien”. “Cal sortir a denunciar i a lluitar (…) No podem sortir al carrer amb por”, afegeix l’Andree.
A més, reivindiquen més diàleg entre el col·lectiu LGTBI i els Mossos per construir un protocol “adequat i eficaç” que garanteixi una investigació ràpida.
A banda, el Yuri agraeix el suport i l’escalf rebut per part de diferents persones a través de les xarxes i en especial el de l’Observatori contra l’Homofòbia, que els està donant un suport “primordial”, i també el seu pare, amics i familiars.
“La situació és crítica”
Tant el Yuri com l’Andree coincideixen que la situació és “crítica” i suposa un retrocés i recorden que l’homosexualitat es va deixar de considerar una malaltia per part de l’OMS a principis dels 90.
En aquest sentit, en Yuri defensa la bandera dels drets humans i es mostra crític amb les associacions i partits d’extrema dreta. “No ens fa menys demòcrates demanar la il·legalització quan tenen un missatge d’odi cap a qualsevol col·lectiu”, ja siguin les dones, els col·lectius racialitzats o l’LGTBIQ.
A més, com a educador social, també denuncia que es “polititzi” amb els immigrants. En el seu cas, en part també ha volgut explicar la pallissa que van patir ell i la seva parella perquè es va enfadar molt quan va veure a les xarxes la seva agressió en un context discriminatori cap a persones estrangeres, menors no acompanyats o per origen magrebí. “Era una persona d’aquí, no era una persona estrangera”, remarca sobre l’agressor.
Manifestació del dia 22: “implica tota la societat”
Tant el Yuri com l’Andree creuen que la manifestació prevista pel dia 22 de juliol contra la violència LGTBI-fòbica no només implica les persones LGTBI+. Per al Yuri implica “tota la societat” ja que es tracta de drets humans.
En una línia semblant, l’Andree pensa en la manifestació com una “oportunitat” per a posicionar-se com a societat i girar l’esquena a la ultradreta. “Ja està bé”, conclou.
